Resultats de la cerca

Es relaciona, sobretot, amb els delictes interpersonals com la petita delinqüència Hom sol associar-la, també, a una sèrie de condicions socials que poden variar segons les circumstàncies desocupació, pobresa, exclusió social, etc Un tractament mediàtic alarmista i exagerat de la delinqüència pot fer créixer la sensació d’inseguretat encara que aquest sentiment compartit no sempre coincideix amb allò que indiquen les taxes oficials sobre delinqüència

Tan sols se’n sap allò que ell mateix diu al manuscrit de poesies catalanes i castellanes, seves i d’altres autors, que n’ha pervingut ms 78 BC Era metge i residia a Calella Les seves composicions catalanes, de to popular i generalment humorístiques, contrasten amb les peces castellanes, més retòriques i ambicioses L’últim poema que hi surt datat és del 1706

Les seves finalitats són, principalment, l’assessorament de l’administració en tot allò que fa referència a la pesca en la mar i la collaboració amb l’Institut Social de la Marina en la gestió de la seguretat social dels pescadors Sense ànim de lucre i en nom i a benefici dels seus confrares, comercialitza les captures de peix mitjançant subhastes públiques a la baixa

Segons la psicoanàlisi, les activitats inconscients anomenades també activitats de l' id o de l’allò són dominades per aquest principi amb el desenvolupament de l' ego, tanmateix, la persona pren consciència del que la realitat exigeix principi de realitat amb el desenbolupament del super-ego , així mateix, pren consciència de les exigències ideals que no se satisfan ja en la fprma primitiva de l' id

Fou el resultat de la catalanització de l’entitat Acció Popular Defensava, sovint polèmicament, allò que considerava la doctrina de l’Església, però era refractari a la uniformitat dels catòlics en política N'era director Josep M Gich, i redactor en cap, JCivera i Sormaní hi collaboraven Ramon Rucabado, Jaume Raventós, Manuel de Montoliu, Josep MLlovera, Lluís Carreras, Ferran Valls i Taberner i Antoni Griera, entre altres

Es dedicà a la carrera militar i a la política que abandonà el 1803 La superposició que féu de l’oda i la sàtira produí la reunificació d’allò que havia estat considerat com a gèneres “superior” i “inferior” Són obres seves Starina i novizna ‘El vell i el nou’, 1773, Oda k Felica 1782, dedicada a Caterina II, Bog ‘Déu’, 1784 i Vodopad ‘Cascada’, 1791-94

Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement sensible relació…

La diferència existent entre l’ordre del deure i l’ordre de l’ésser d’allò que és, de la factivitat, etc és expressada pel mateix llenguatge, en distingir l’imperatiu forma prescriptiva de l’indicatiu constatació de fets i en relacionar sovint la forma imperativa amb la del subjuntiu, com a expressió desiderativooptativa D’altra banda, la relació existent entre ambdós ordres pot ésser subratllada o bé minvada segons que sigui la concepció —més objectivista o més subjectivista— que hom té de l’ordre moral i dels valors D’una manera equivalent, en parlar del deure hom pot donar primacia al bé…

L’espai públic era, en principi, un espai físic el del carrer, la plaça, el mercat Només a partir dels s XVI i XVII aquest espai esdevingué simbòlic La formació d’un espai públic és essencial per al naixement de la democràcia Actualment allò que defineix l’espai públic depèn, en bona part, dels mitjans de comunicació social, que són els que atorguen una visibilitat generalitzada a determinats fets

Es confon normalment amb amulet o amb mascota estrictament, però, mentre que l’amulet és un mitjà de protecció passiva, el talismà confereix a qui el posseeix poders màgics actius són talismans, per exemple, la llàntia d’Aladí o la vara d’Aaron Val a dir, però, que, per a l’autèntica concepció màgica, contra els mals només té valor protector, d’amulet, allò que té un poder positiu, de talismà