Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
toxicologia
Ciència quimicobiològica d’aplicació sanitària.
Estudia els verins, les metzines o els tòxics, és a dir, les substàncies que, en penetrar en l’organisme a una dosi relativament alta, una vegada o unes quantes vegades amb poc interval de temps, o en dosis petites reiterades durant molt de temps, causen efectes perjudicials en els éssers vius i fins i tot la mort perquè alteren algun equilibri bioquímic fonamental Respecte a aquestes substàncies, la toxicologia n'estudia la procedència i la natura vegetals, animals, minerals o artificials, les propietats físiques, químiques i biològiques, les vies de penetració en l’organisme via oral, via…
aigua de mar

L’extensió dels oceans
© Fototeca.cat
Geografia
Aigua que conté diverses sals en solució i que forma les mars i els oceans.
Per tal de definir-ne la composició, hom usa habitualment dos valors —clorinitat i salinitat—, expressats en tant per mil de pes Per tal de distingir petites diferències entre mostres, és emprada, també, la mesura de la conductivitat elèctrica, que és la propietat física de l’aigua de mar determinable amb més precisió La salinitat mitjana és del 34,75 0 / 0 0 , però pot variar sensiblement en funció de la insolació i de l’evaporació, i igualment de les aportacions fluvials Així, al golf Pèrsic assoleix el 40%o, i a la mar Roja el 41%o, mentre que al golf de Bengala, a la mar Groga i a la mar…
Oxfam Internacional
Organització no governamental de base britànica d’ajut al desenvolupament.
El seu nom és un acrònim d’ Oxford Committee for Famine Relief , comitè fundat a Oxford Anglaterra l’any 1942 com a designació de la campanya de recollida d’aliments per als habitants de Grècia, sotmesa al bloqueig naval pels nazis durant la Segona Guerra Mundial Inicialment dedicada a combatre la fam i situacions d’emergència, com les produïdes per catàstrofes naturals o guerres, els seus programes canviaren de naturalesa a partir del 1962, que a la continuació de les tasques d’emergència afegí aconseguir la millora de la producció agrícola i de l’alimentació als països més empobrits…
La substitució de conreus: l’exemple del Segrià
Primer embarcament aeri de fruita lleidatana exportada a Alemanya, Lleida, J Gómez Vidal, 1960 AJGV Durant els anys seixanta i setanta, les plantacions de fruita dolça, sobretot pomes i peres, s’estengueren pels perímetres de regadiu del Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca La comarca del Segrià va ser el nucli central d’aquesta difusió, de manera que el seu paisatge agrari, és a dir, els tipus de conreus, va canviar espectacularment Aquest procés és un bon exemple de com la progressiva urbanització de la població i l’augment del seu poder adquisitiu poden arribar a…
Consell Ecumènic de les Esglésies
Associació d’esglésies cristianes acordada a Utrecht (1938) i definitivament constituïda, el 1948, a l’assemblea d’Amsterdam, on es reuniren 351 delegats de 147 esglésies.
El Consell, que sorgí com a fruit i com a expressió del moviment ecumènic contemporani ecumenisme , del qual ha esdevingut peça fonamental, és un lloc de diàleg, amb vista a fomentar i possibilitar la unitat de tots els cristians L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del Consell pren les decisions, dóna les directrius generals i elegeix un comitè central i un altre d’executiu Posteriorment hi ha hagut les assemblees següents Evanston Illinois, EUA, el 1954, sota el lema “Crist única esperança del món” Nova Delhi Índia, el 1961, on entraren a formar part del Consell tots els ortodoxos que no…
Lluís Duran i Ventosa

Lluís Duran i Ventosa
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Polític, advocat i periodista.
Fill del polític Manuel Duran i Bas Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1891 Des de molt jove milità en el catalanisme fou president de la secció de dret del Centre Escolar Catalanista 1889 i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Unió Catalanista, de la qual se separà el 1899 per fundar el Centre Nacional Català Fou el primer secretari de la Lliga Regionalista 1901 i membre permanent de la seva Comissió d’Acció Política 1904-36 s’encarregà especialment de la direcció política municipal barcelonina Fou regidor de l’…
,
Damià Pons i Pons
Historiografia
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític, poeta i polític.
És conegut com Damià Ferrà-Ponç , nom amb què signa les seves obres, per diferenciar-se del seu cosí, el també historiador de la literatura, poeta i polític Damià Pons i Pons Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona És doctor 1997 en filologia catalana, catedràtic d’institut i professor a la Universitat de les Illes Balears, i exerceix la crítica literària a la premsa cultural El Mirall , Serra d’Or , Randa , Latitud 39 , Lluc , revista de la qual fou director en dues èpoques, 1994-98 i 2004-08 i diària Ara Balears , Última Hora , Diari de Balears , Baleares És…
,
Alimentació 2013
Alimentació
La lluita contra el malbaratament alimentari La lluita contra el malbaratament alimentari va intentar reduir els 35 kg d’aliments per habitant i any que es llencen a Catalunya © Fototecacat / Richard Villalon / Fotoliacom Les organitzacions no governamentals ONG han fet uns estudis en què determinen que a Catalunya hi ha 1,6 milions de persones en risc de pobresa el 21,9% de la població i a l’Estat espanyol, 11,5 milions En aquest marc, els aliments esdevenen valuosos i caldria gestionar-los i consumir-los amb molta cura i responsabilitat Per això, els darrers temps, hi ha moltes entitats i…
Josep Ferrater i Móra
Historiografia catalana
Assagista i filòsof, creador del mètode integracionista.
Vida i obra Estudià comerç al Collegi de Santa Maria del Collell i després filosofia a la Universitat de Barcelona, on les figures de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter brillaven amb llum pròpia Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya Durant la guerra civil de 1936 lluità en el bàndol republicà S’exilià, i després de viure a París, Cuba i Santiago de Xile s’installà als EUA Des del 1948 fins a la seva jubilació fou professor del Bryn Mawr College Pennsilvània Mentre era a Cuba rebé l’encàrrec de preparar un breu diccionari de filosofia El treball,…
termodinàmica
Física
Branca de la física que fa servir la mecànica estadística per a estudiar el comportament macroscòpic de la matèria.
Així com la mecànica analitza el moviment d’un sistema material com si fos format per punts discrets, la termodinàmica fa l’estudi estadístic d’un nombre molt elevat de partícules i determina els valors mitjans de les magnituds que el caracteritzen Les propietats termodinàmiques de la matèria poden ésser deduïdes de les lleis de la mecànica estadística en allò que es refereix al comportament ideal dels cossos, i de paràmetres experimentals i fórmules empíriques quan cal tenir en compte les desviacions respecte a les hipòtesis ideals La mesura de la temperatura, la pressió o el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina