Resultats de la cerca

Fill del líder de la República Democràtica Popular de Corea Kim Jong-il , fins als vint anys la seva existència fou pràcticament desconeguda pels mitjans de comunicació Segons fonts diverses, estudià sota un gran secret i camuflat per un pseudònim en una escola anglesa de Suïssa fins el 1998, que retornà al seu país, on se suposa que ingressà a la Universitat Militar Kim Il-sung Després que hagués transcendit que el seu pare havia descartat els seus dos germanastres més grans per a succeir-lo, l’any 2009 fonts sud-coreanes donaren per molt probable la seva designació Aquesta apreciació la…

La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies Des del 1833 el capellà custodi fou…

Resident a Barcelona des del 1984, després d’haver après català de manera autodidàctica ha fet treballs diversos, entre d’altres professor d’anglès El 1990 començà a publicar en català Collaborador a la premsa Avui , The Times , El Temps , Matador , The Metropolitan , El País , El Periódico de Catalunya , Time Out Barcelona Guide , The Times Literary Supplement , Catalonia Today , etc, a la ràdio i a la televisió coguionista i presentador de la sèrie Passatgers de Televisió de Catalunya, 2005-06, ha publicat les novelles Fora de lloc 1996,  Privilegiat 2001, SNUG 2014, en anglès…

Advocat de professió i president de la Companyia General de Tabacs de Filipines, entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol durant la presidència de Joan Vilà i Reyes, a qui rellevà el 15 de juliol de 1970 Fou reelegit el 1977 Durant el seu mandat, estabilitzà la situació econòmica del club, adquirí uns terrenys propers al camp de Sarrià i amplià l’estadi fins als 42000 espectadors Posteriorment, amb motiu de la Copa del Món 1982, remodelà tot el recinte Creà els trofeus Ciutat de Barcelona 1973 i Nostra Catalunya 1975, promogué la celebració del 75è aniversari…

Els seus impulsors van ser Ernest Mallafré, primer president en 1941-42, Joan E Codina, Alexandre Marcet i Vicenç Barbé, entre d’altres A més de cursos d’escalada, el GEDE divulgà aquesta modalitat amb activitats com l’arxiu de l’escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos Al principi dels anys quaranta, escaladors del GEDE obriren moltes vies clàssiques de Montserrat i el Pedraforca, i al final de la mateixa dècada i posteriorment s’obriren noves vies de més dificultat a Montserrat, el Pedraforca i Sant Llorenç del Munt i s’exploraren d’altres massissos com els ports de Beseit, el…

Començà la carrera cinematogràfica el 1940, com a guionista Collaborà amb Rossellini a Roma, città aperta 1945 i Paisà 1946 El 1950 dirigí, amb Lattuada, Luci del varietà A partir d’aquell moment emprengué el camí artístic que l’ha convertit en un dels més personals, més contradictoris, més exuberants i més sincers realitzadors europeus, de primer dins els límits neorealistes Lo sceicco bianco, 1952 I vitelloni, 1953, premi del Festival de Venècia Un'agenzia matrimoniale, 1953, episodi d' Amore in città i més tard dins els límits propis Amb La strada 1954 se separà del neorealisme i inicià…

Membre d’una família de músics, el 1693 ingressà com a compositor a United Companies al Drury Lane Theatre i aviat esdevingué un dels compositors teatrals més populars de Londres A partir del 1695 passà a treballar al Lincoln’s Inn Fields Theatre i, a més, s’encarregà de la direcció musical a la banda de música del rei, sense rebre honoraris El 1696 aconseguí un altre càrrec a la cort i entrà a formar part dels vint-i-quatre músics al servei del rei El 1700 obtingué el segon premi per la música que compongué per a la mascarada The Judgement of Paris de W Congreve, fet que contribuí a…

De família i confessió mormones, cursà estudis musicals a la Universitat d’Utah i posteriorment els amplià a la de Princeton, on entre el 1941 i el 1946 fou deixeble de Robert Casadesús També estudià amb Egon Petri a la Cornell University Nova York i fou alumne de composició de Robert Sessions i de Nadia Boulanger A partir del 1944, any del seu debut a Nova York, inicià la carrera de concertista, sovint formant duet amb la seva esposa, la violoncellista Zara Nelsova El 1949 debutà amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, dirigida per Georg Szell, i amb la qual els anys 1956-57 feu una gran…

Fill de mare hongaresa i pare afroamericà, estudià al Peabody Institut de Baltimore amb Leon Fleischer i posteriorment a Filadèlfia amb Genia Robiner i Doris Bawden A nou anys debutà al costat de l’Orquestra de Filadèlfia i el 1963 amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York sota la direcció de Leonard Bernstein L’any 1966 es presentà a Londres amb l’Orquestra Simfònica de Londres i el mateix any feu el primer recital en solitari a Nova York El 1988 celebrà el 25è aniversari del seu debut amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York tot interpretant el Concert per a piano número 1 de…

S’inicià en l’Orfeó Vigatà i posteriorment en el Club Billar Vic A Barcelona tingué com a mestres Álvarez Ossorio i els belgues René Vingerhoedt i Emile Wafflard, amb els quals arribà a primera categoria en les especialitats de sèrie Posteriorment retornà a Vic, on defensà de nou el CB Vic Sempre en les especialitats de lliure i en els quadres 47/1, 47/2 i 71/2, en els anys 70 i 80 aconseguí quatre Campionats d’Espanya i dotze subcampionats, així com quinze Campionats de Catalunya Fou dotze cops internacional amb Espanya en el camp individual i formà part dels equips espanyols de pentatló i…