Resultats de la cerca
Es mostren 1424 resultats
crítica històrica
Història
Estudi i discerniment de les fonts documentals sobre personatges o fets històrics, per tal d’establir-ne el grau d’autenticitat.
Aquest treball és dut a terme amb l’ajut de les ciències auxiliars de la història, com l’arqueologia, l’epigrafia, la paleografia, etc Un segon pas de la crítica històrica consisteix a donar un sentit i un lligam a les dades recollides i a analitzar les relacions entre els fets i llurs conseqüències, mitjançant el treball de la metodologia històrica/> 0
Jan Kollár
Literatura
Poeta eslovac.
Pastor protestant a Budapest i, des del 1849, professor d’arqueologia a Viena Obra cabdal seva és la collecció de sonets, en txec, Slávy dcera ‘La filla de l’eslau’, 1824 Fundador del paneslavisme romàntic, no arribà, però, a comprendre el moviment d’emancipació nacional i lingüística eslovac, al qual s’oposà amb una sèrie de cançons nacionals 1834-35
Isidoro Bosarte
Arqueologia
Història
Arqueòleg i erudit castellà.
Fou secretari de l’Academia de la Historia de Madrid Viatjà pel Principat de Catalunya el 1785 i publicà Disertación sobre los monumentos antiguos pertenecientes a las nobles artes de la pintura, escultura i arquitectura que se hallan en la ciudad de Barcelona Madrid 1786, estudi de primera mà que ha estat de gran utilitat als investigadors de l’arqueologia barcelonina
espeleologia científica
Geografia
Geologia
Disciplina que agrupa un conjunt de ciències que tenen com a objectiu comú l’estudi d’algun aspecte del món subterrani.
Les principals són la geologia que estudia la relació entre l’estructura geològica i la formació de la cavitat, la hidrologia que es concreta en la investigació d’aqüífers subterranis, la biologia que estudia la fauna troglòbia i troglòfila, l’arqueologia que analitza les restes fòssils de les cavitats i la topografia que fa l’aixecament dels mapes del subsol
Victor Cherbuliez
Periodisme
Literatura francesa
Novel·lista, crític i periodista suís en llengua francesa.
Escriví À propos d’un cheval 1980, on mesclà l’arqueologia i la intriga novellística, i una llarga sèrie de novelles caracteritzades per un psicologisme idealitzador Le comte Kostia 1863, Le roman d’une honnête femme 1864, L’aventure de Ladislas Bolski 1869, etc Cal remarcar-ne el treball crític Profils étrangers 1889 i l’assaig polític Espagne politique 1874
Enciclopèdia de Menorca
Historiografia catalana
Enciclopèdia temàtica sobre l’illa de Menorca, cabdal per al coneixement de l’illa, dirigida per Josep Miquel Vidal i Hernàndez i editada per l’Obra Cultural de Menorca.
El projecte d’edició de l’ Enciclopèdia de Menorca nasqué durant la transició democràtica amb l’objectiu inicial d’oferir una obra de divulgació i de referència per al món educatiu de l’illa La consciència, però, de la ruptura imposada pel franquisme en el terreny de la investigació obligà a redefinir-ne l’abast per tal de plantejar una enciclopèdia d’alta cultura, capaç de respondre al repte d’oferir síntesis monogràfiques, rigoroses i actualitzades, que fossin el resultat de nous processos de recerca Aquesta filosofia de construcció s’adequava més a l’estructura temàtica que no a l’…
germanística
Branca d’estudis sobre temes d’història, de llengua, d’arqueologia, etc, dels pobles germànics.
iberisme
Afecció a l’estudi de la història, la llengua, l’arqueologia, etc, dels pobles ibèrics.
Museu Egipci
Museu
Institució museística del Caire, màxim exponent de l’arqueologia i la història antiga d’Egipte.
El seu origen es troba en la campanya militar egípcia de Napoleó, que desvetllà un gran interès a Europa pel llegat dels antics faraons Durant el segle XIX un gran nombre d’exploradors i buscadors de tresors intervingueren a Egipte a la recerca de tombes i relíquies El 1835 es fundà el Service des Antiquités de l’Egypte per a protegir el patrimoni arqueològic de la cobdícia i l’espoli, i es començà a reunir i controlar les troballes Després de diverses vicissituds i pèrdues irreparables, el 1878 s’aconseguí aplegar un fons patrimonial significatiu al palau de Gizeh del governador…
Les Études Roussillonnaises
Revista trimestral d’història i d’arqueologia que sortí a Perpinyà del 1951 al 1957.
Al comitè de redacció hi havia Pere Bernard, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich —que en fou l’ànima— i Annie de Pous S'hi afegiren després Maties Delcor, Joan Abelanet i Jean-Gabriel Gigot Es proposava de publicar els texts essencials de la història del Rosselló, els cartularis dispersos de les abadies i de l’església d’Elna i l’apèndix de Marca Hispanica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina