Resultats de la cerca
Es mostren 1425 resultats
via romana de Capsacosta

Vista àeria de la via romana de Capsacosta
© Arxiu Fototeca.cat
Via d’època romana amb un traçat conservat de 6 km entre les poblacions de Sant Pau de Segúries (Ripollès) i la Vall de Bianya (Garrotxa).
Fou construïda per transportar els metalls extrets de les mines dels Pirineus fins al port de l’Empúries romana, i forma part d'un antic camí que unia l'Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir El 2015 fou declarada per la Generalitat de Catalunya bé cultural d'interès nacional en la categoria d'arqueologia
Centre Arqueològic i Museístic de Pedret
Museologia
Conjunt de dependències i serveis tècnics dedicats al patrimoni cultural inaugurat el 1994 a l’edifici de l’Antic Hospici de Pedret (Girona).
Conté el Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i, des del 1996, el primer Servei d’Assistència als Museus SAM creat a Catalunya d’acord amb la llei de Museus del 1990, amb funcions de dipòsit central de material arqueològic i de suport tècnic als museus de la demarcació
espina
Arquitectura
Arqueologia
Mur baix que divideix en dos l’arena d’un circ romà en sentit longitudinal.
Es decorava amb obeliscos, estàtues i un comptador per a marcar les voltes en les carreres de carros Els seus extrems es delimitaven amb dues fites metae entorn de les quals havien de girar els carros Se'n pot veure una en el mosaic del circ exposat en el Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona
Jaume Planes i Bernat
Arqueologia
Història
Antiquari i arqueòleg.
Pioner de l’arqueologia mallorquina del s XIX, informà Hübner i Cartailhac per a llurs treballs sobre inscripcions llatines i prehistòria balear Gràcies a excavacions i adquisicions reuní una important collecció d’objectes prehistòrics, que avui es troba dins el fons de la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana
Giovanni Becatti
Arqueologia
Arqueòleg italià.
Fou superintendent de les antiguitats d’Òstia 1938-54 i catedràtic d’arqueologia a la Universitat de Roma des del 1964 De les seves publicacions destaquen el fascicle XVI del Corpus Vasorum Antiquorum dedicat a Itàlia 1940, els sis volums de Scavi di Ostia 1953-69 i L’Età Classica 1965 Dirigí l' Enciclopedia dell’Arte Antico 1958-66
Ignacio Alfonso Vicente y Cascante
Disseny i arts gràfiques
Heràldica
Dibuixant i heraldista.
Passà el 1904 a Barcelona, on es formà artísticament Fou ajudant de dibuix de l’arquitecte Lluís Domènec i Montaner Collaborà en nombroses revistes barcelonines i altres publicacions sobre arquitectura, arqueologia i heràldica Participà també artísticament en la construcció del Poble Espanyol de Barcelona És autor de l' Heráldica general y fuentes de las armas de España Barcelona 1956
conjunt escultòric de Porcuna
Jaciment arqueològic
Troballa realitzada en el jaciment arqueològic del Cerrillo Blanco, al terme municipal de Porcuna (Jaén), consistent en nombroses peces d’escultura que corresponen a una sèrie de monuments funeraris ibèrics.
Els temes iconogràfics són novedosos i, malgrat que hom hi coneix la mà de diferents artistes, tots pertanyen a una mateixa escola d’influència jònica, que treballà al final del segle VI i durant el segle V aC Destaca per la seva magnitud i qualitat el monument dels guerrers Les restes es conserven al museu d’arqueologia de Jaén
Pere Bosch i Gimpera
Historiografia catalana
Arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Fundador de l’arqueologia catalana moderna vg arqueologia antiga , fou un dels més prestigiosos prehistoriadors mundials Exercí el seu mestratge tant a Europa com a Amèrica, i realitzà síntesis de la prehistòria d’ambdós continents Emmarcat dins del catalanisme noucentista, detingué diversos càrrecs públics i polítics fou rector de la Univeritat Autònoma de l’època republicana 1933-39, de la qual fou fundador, i conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya Fill únic de Pere Bosch i Padró i de Dolors Gimpera i Juncà, família benestant de Barcelona, el seu tarannà restà…
espeleologia científica
Geografia
Geologia
Disciplina que agrupa un conjunt de ciències que tenen com a objectiu comú l’estudi d’algun aspecte del món subterrani.
Les principals són la geologia que estudia la relació entre l’estructura geològica i la formació de la cavitat, la hidrologia que es concreta en la investigació d’aqüífers subterranis, la biologia que estudia la fauna troglòbia i troglòfila, l’arqueologia que analitza les restes fòssils de les cavitats i la topografia que fa l’aixecament dels mapes del subsol
crítica històrica
Història
Estudi i discerniment de les fonts documentals sobre personatges o fets històrics, per tal d’establir-ne el grau d’autenticitat.
Aquest treball és dut a terme amb l’ajut de les ciències auxiliars de la història, com l’arqueologia, l’epigrafia, la paleografia, etc Un segon pas de la crítica històrica consisteix a donar un sentit i un lligam a les dades recollides i a analitzar les relacions entre els fets i llurs conseqüències, mitjançant el treball de la metodologia històrica/> 0
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina