Resultats de la cerca

Estudià a París a l’Ecole des Chartes Des del 1903 fou director del museu d’escultura comparada de París Dedicà atenció a l’arquitectura de l’orient català en Monuments d’architecture gothique en Grèce 1897, L’art gothique et la renaissance en Chypre 1899, Villes mortes du moyen âge 1920 i deixà treballs i estudis sobre l’arquitectura gòtica a Espanya, a França i a la Gran Bretanya

Es llicencià en arquitectura l’any 1968 per la University of Southern California i es doctorà a Harvard el 1978 Professor de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles UCLA, fou un dels fundadors del Southern California Institute of Architecture SCI-Arc, una escola per promoure l’arquitectura d’avantguarda L’any 1972 fundà a Santa Monica, juntament amb Michael Rotondi, Morphosis, un estudi interdisciplinari que aplega arquitectes, dissenyadors i grafistes Mayne és un dels principals representants de la innovadora arquitectura contemporània A Califòrnia…

A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica Després de residir uns quants anys a Cuba i d’exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l’estudi de la construcció naval publicà Curso metódico de arquitectura naval 1856 A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l’escola nàutica d’Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval

Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…

A Estocolm fou alumne de Simon de la Vallée, introductor del gust francès en l’arquitectura sueca Viatjà per Europa 1651-53 i rebé les influències de Palladio i l’arquitectura holandesa de l’època De retorn a Suècia, construí la catedral de Kalmar 1660, començà el palau de Drottningholm 1662 i féu els castells de Strömsholm 1670 i Salsta 1680 El 1676 fou nomenat arquitecte de la cort Fou el pare de Nicodemus Tessin el Jove , també arquitecte

Introducció Campanar de la Seu Vella de Lleida, punt culminant del perfil de la ciutat ECSA - GS S’ha dit amb raó que la imatge més sobresortint que es percep de la ciutat en els temps del gòtic és la de la catedral, l’edifici principal que al llarg d’anys i de decennis ha estat i és encara avui dia, en molts casos, el centre i el símbol de la comunitat ciutadana L’estructura urbanística de la majoria dels centres històrics de les ciutats europees, i també la de molts pobles i viles, té el principal nucli i pol d’atracció en el centre religiós que aplega el conjunt d’edificacions…

A divuit anys abandonà l’Escola de Belles Arts de Viena i anà a estudiar al Bauhaus de Weimar, on fou nomenat professor La seva contribució al renovament del disseny del moble fou decisiva El 1925 inventà el moble de tub metàllic adaptat a la gran sèrie industrial cadira Wassily De totes les seves creacions, la més audaç i la més original és la cadira cantilever 1928, en forma de S, reconeguda avui com la cadira comercial més utilitzada del món i síntesi del disseny del Bauhaus de Weimar Apassionat per l’arquitectura, deixà el Bauhaus el 1928 i es traslladà a Berlín, a estudiar-…

En aquesta cala hom ha construït un poble d’estiueig inspirat en l’arquitectura popular a partir d’un projecte de l’arquitecte Francesc Barba i Corsini, que s’inspirà en el caseriu de Torret, molt aprop de Sant Lluís Tanmateix, la idea original fou de l’aparellador menorquí Antoni Sintes, que hi treballava a l’estudi d’arquitectura esmentat Durant la dècada del 1960 es posà en marxa aquest poblat turístic que és un dels llocs més visitats de l’illa

S'especialitzà en la restauració arquitectònica Fou nomenat arquitecte conservador de l’Alhambra de Granada 1923, de la qual restaurà diverses parts, com també del contigu palau de Carles V, i tècnic conservador del patrimoni arquitectònic nacional 1929 Dirigí innombrables restauracions, però quan 1931 guanyà càtedra a l’Escuela Superior de Arquitectura de Madrid es concentrà en la investigació i l’ensenyament de l’art, principalment de l’arquitectura àrab, i publicà nombrosos estudis, dispersos en monografies i revistes especialitzades

En 1967-70 treballà a l’estudi de Josep Antoni Coderch de Sentmenat , i el 1971 obtingué la titulació per l' ETSAB Aquest any s’establí com a professional liberal amb estudi a Barcelona fins el 1981, que passà a ocupar un lloc com a arquitecte en exercici al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, dins del qual fou director general d’Arquitectura i Inversions El 1989 deixà l’administració pública i tornà a establir-se com a professional liberal, i el 1991 creà l’estudi rqp arquitectura , que dirigeix En 1979-81 fou també professor de Projectes a l’…