Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
Els fil·locàrides
Els fillocàrides constitueixen el grup més antic dels malacostracis i alhora el que en presenta els caràcters morfològics més primitius Malgrat que és un grup molt reduït, se’n coneixen fòssils des del Cambrià inferior Se suposa que a partir d’ell s’originà, segurament a començament del Devonià, la resta de grups dels malacostracis Això fa que el grup dels fillocàrides tingui una importància molt superior a la que, per la seva abundància, caldria suposar D’entre les característiques més conspícues d’aquest grup, destaca la presència d’una closca bivalva que cobreix tota la part anterior del…
llei fonètica
Fonètica i fonologia
Segons M. Grammont, fórmula que defineix el canvi experimentat per una articulació en una zona i en un moment determinats.
Una llei fonètica general per a totes les llengües romàniques occidentals és la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines llat vita > cast, cast, port, etc vida
esquinç
Patologia humana
Torçada o distensió violenta d’una articulació sense luxació, amb possible ruptura d’algun lligament o de fibres musculars periarticulars.
mitjà | mitjana
Fonètica i fonologia
Dit del so que té el punt d’articulació entre la part posterior i l’anterior de la cavitat bucal.
inflexió
Fonètica i fonologia
Fenomen d’assimilació que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació extremament tancada, palatal o velar, veïna.
Segons l’opinió més generalitzada, el llatí mĕdiu no dóna en català modern * meig més amb ẹ com seria normal llatí ventu > vent , sinó mig mís, amb i , per raó del contacte del so consonàntic palatal s < -dy-, que ha provocat el tancament vocàlic considerat en un grau ẹ →i
vena subclàvia
Anatomia animal
Vena formada per la continuació de l’axil·lar i que va des de la clavícula fins a l’articulació esternoclavicular.
Rep les venes intercostals superiors i les jugulars externa i anterior Per la seva unió amb la jugular interna forma el tronc bràquio-cefàlic, que acaba en la vena cava superior
bradilàlia
Patologia humana
Disàrtria caracteritzada per la lentitud anormal en l’articulació de les paraules; és deguda a lesions del sistema nerviós central.
Sant Isidre de Castigaleu
Art romànic
Situació Rústic edifici que conserva l’absis romànic, objecte d’una restauració recent ECSA - JA Adell L’església de Sant Isidre és al cim d’un serrat que domina, per ponent, el nucli urbà de Castigaleu Mapa 32-11 251 Situació 31TBG992758 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt davant de la façana nord de l’actual església parroquial, en direcció nord Cal seguir-la uns 2 km fins a trobar una cruïlla a l’esquerra, d’on neix una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que s’enfila al serrat, on és visible l’església JAA Història Ara per ara la història de Sant Isidre és incerta…
sard
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, particularment arcaica, testimoni, segons la majoria d’estudiosos, de la llatinitat d’Àfrica, que ocupa un lloc propi entre la Romània oriental i l’occidental.
És parlada per prop d’un milió i mig d’individus Comprèn els següents dialectes el sasserès el gallurès amb afinitats corses al N, el logudorès el nuorès el més arcaic al centre, i el campidanès amb connexions amb el sicilià al S Amb relació als dialectes italians, presenta dificultats en la comprensió a causa de les assimilacions consonàntiques, la morfologia, la sintaxi arcaica i la manca d’una norma rectora Posseeix una base lingüística llatina, on s’havien incrustat alguns elements del substrat púnic i grec aquella base fou acrescuda amb altres aportacions germàniques,…