Resultats de la cerca
Es mostren 710 resultats
diartrosi
Anatomia
Tipus d’articulació òssia caracteritzada pel fet de posseir una cavitat amb líquid sinovial i permetre una gran mobilitat.
gomfosi
Anatomia animal
Articulació amb què uns ossos s’encaixen i s’immobilitzen dins uns altres, com les dents dins els alvèols.
Els fil·locàrides
Els fillocàrides constitueixen el grup més antic dels malacostracis i alhora el que en presenta els caràcters morfològics més primitius Malgrat que és un grup molt reduït, se’n coneixen fòssils des del Cambrià inferior Se suposa que a partir d’ell s’originà, segurament a començament del Devonià, la resta de grups dels malacostracis Això fa que el grup dels fillocàrides tingui una importància molt superior a la que, per la seva abundància, caldria suposar D’entre les característiques més conspícues d’aquest grup, destaca la presència d’una closca bivalva que cobreix tota la part anterior del…
Sant Isidre de Castigaleu
Art romànic
Situació Rústic edifici que conserva l’absis romànic, objecte d’una restauració recent ECSA - JA Adell L’església de Sant Isidre és al cim d’un serrat que domina, per ponent, el nucli urbà de Castigaleu Mapa 32-11 251 Situació 31TBG992758 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt davant de la façana nord de l’actual església parroquial, en direcció nord Cal seguir-la uns 2 km fins a trobar una cruïlla a l’esquerra, d’on neix una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que s’enfila al serrat, on és visible l’església JAA Història Ara per ara la història de Sant Isidre és incerta…
sard
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, particularment arcaica, testimoni, segons la majoria d’estudiosos, de la llatinitat d’Àfrica, que ocupa un lloc propi entre la Romània oriental i l’occidental.
És parlada per prop d’un milió i mig d’individus Comprèn els següents dialectes el sasserès el gallurès amb afinitats corses al N, el logudorès el nuorès el més arcaic al centre, i el campidanès amb connexions amb el sicilià al S Amb relació als dialectes italians, presenta dificultats en la comprensió a causa de les assimilacions consonàntiques, la morfologia, la sintaxi arcaica i la manca d’una norma rectora Posseeix una base lingüística llatina, on s’havien incrustat alguns elements del substrat púnic i grec aquella base fou acrescuda amb altres aportacions germàniques, aràbigues,…
llei fonètica
Fonètica i fonologia
Segons M. Grammont, fórmula que defineix el canvi experimentat per una articulació en una zona i en un moment determinats.
Una llei fonètica general per a totes les llengües romàniques occidentals és la sonorització d’oclusives sordes intervocàliques llatines llat vita > cast, cast, port, etc vida
esquinç
Patologia humana
Torçada o distensió violenta d’una articulació sense luxació, amb possible ruptura d’algun lligament o de fibres musculars periarticulars.
mitjà | mitjana
Fonètica i fonologia
Dit del so que té el punt d’articulació entre la part posterior i l’anterior de la cavitat bucal.
inflexió
Fonètica i fonologia
Fenomen d’assimilació que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació extremament tancada, palatal o velar, veïna.
Segons l’opinió més generalitzada, el llatí mĕdiu no dóna en català modern * meig més amb ẹ com seria normal llatí ventu > vent , sinó mig mís, amb i , per raó del contacte del so consonàntic palatal s < -dy-, que ha provocat el tancament vocàlic considerat en un grau ẹ →i
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina