Resultats de la cerca
Es mostren 68653 resultats
Francisco Javier Duarte Roca
Tennis
Tennista i entrenador conegut com Dudu Duarte.
Competí representant el Club Laietà i el Reial Club de Tennis Barcelona RCTB Abandonà la pràctica del tennis professional per a exercir com a entrenador de jugadors com Alberto Berasategui, Àlex Corretja, Carles Costa o Tommy Robredo, amb els quals aconseguí 34 títols del circuit ATP Guanyà també la Copa Davis com a seleccionador espanyol 2000 Entre els anys 2005 i 2009 ocupà el càrrec de director esportiu de la Reial Federació Espanyola de Tennis RFET Fou un dels fundadors, juntament amb Javier Soler i Àngel Jiménez, del primer centre privat de tennis de l’Estat Rebé el premi ARC 2002 i la…
objectiu
Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement augmentades…
veu passiva
En anglès la veu passiva s’utilitza en construccions impersonals com aquesta, que en català es resoldria amb la fórmula “és obligatori l’ús de…"
© Fototeca.cat-Corel
Gramàtica
Modalitat que presenta un verb transitiu quan el subjecte gramatical denota la persona o cosa sobre la qual recau l’acció o la significació del verb.
L’oració o frase passiva correspon, per transformació, a una d’activa el subjecte de l’oració activa s’ha convertit, en la passiva, en subjecte agent introduït per la preposició per el complement objecte de l’activa s’ha convertit en subjecte pacient d’un verb format per l’auxiliar ésser més el participi passat del verb transitiu El director presideix la sessió La sessió és presidida pel director
el·lipsoide
El·lipsoide aplatat (a) i allargat (b) obtinguts per rotació d’una el·lipse, prenent com a eix de la rotació el que conté, en el primer cas, el semieix menor d’aquesta el·lipse i, en el segon, el semieix major
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície de segon grau o quàdrica amb centre l’equació de la qual és (
x 2
/a 2
)+(
y 2
/b 2
)+(
z 2
/c 2
)=1 si els eixos de coordenades són els propis de la quàdrica.
Una ellipse que giri al voltant del seu eix menor determina un ellipsoide aplatat , anomenat també esferoide oblat i una ellipse que giri al voltant del seu eix major determina un ellipsoide allargat , anomenat també esferoide prolat Quan a=b=c=r l’ellipsoide esdevé una esfera de radi r
principi de Bernoulli
Representació del principi de Bernoulli com a constància de l’altura de càrrega, a partir de l’altura de posició h, l’altura piezomètrica P/pg (P, pressió mesurada amb un manòmetre; p, densitat del fluid; g, acceleració de la gravetat) i l'altura dinàmica v2/2g (v, velocitat del fluid)
Física
Expressió matemàtica de la llei de conservació de l’energia per a fluids perfectes (és a dir, no viscosos) i incompressibles que circulen en règim estacionari, formulada per Daniel Bernoulli a Hydrodinamica (1738).
En produir-se en un fluid un corrent estacionari, la suma de la pressió estàtica P+ρgy essent P la pressió, ρ la densitat del fluid, g l’acceleració de la gravetat i y l’altura sobre algun nivell de referència i de la pressió dinàmica ρn 2 /2 essent v la velocitat es manté constant al llarg d’una línia de corrent L’expressió matemàtica del teorema és P+ρgy+ρv 2 /2 = constant Hom defineix l' altura piezomètrica P/ρg i l’ altura dinàmica v 2 /2 g L’equació pot ésser generalitzada per a fluids no estacionaris, compressibles o viscosos
Giovanni Croce
Música
Compositor italià conegut també com Il Chiozzotto.
S’inicià en la música com a nen de cor i després fou cantor a Sant Marc de Venècia Durant la seva formació, fou deixeble de Gioseffo Zarlino S’ordenà de sacerdot i la major part de la seva vida treballà a l’església de Santa Maria Formosa de Venècia Cap al 1590 esdevingué mestre de capella assistent a Sant Marc i el 1603 en fou nomenat titular Fou un compositor molt prolífic i molt respectat pels seus contemporanis, i està considerat com un dels més destacats de l’Escola Veneciana Conreà tant la música religiosa com la profana Dins el primer grup, en el qual mostrà una actitud molt més…
endrina
Química
Hidrocarbur clorat emprat com a plaguicida.
És anàleg a l’aldrín i al dieldrín, però menys persistent Presenta una gran toxicitat tant per a la vida terrestre com per a l’aquàtica
Francisco José Carrasco Hidalgo
Francisco José Carrasco Hidalgo
FC Barcelona
Futbol
Futbolista conegut com Lobo Carrasco.
Començà la seva carrera al Barcelona Atlètic el 1976 i fou cedit al Terrassa FC abans de passar al primer equip del Barça 1978-89, amb el qual disputà 493 partits i marcà 92 gols Guanyà una Lliga 1985, tres Recopes 1979, 1982, 1989, tres Copes del Rei 1981, 1983, 1988, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Posteriorment jugà al Sochaux francès 1989-92 i alguns partits a la UE Figueres 1991-92 Formà part de la selecció espanyola en trenta-cinc ocasions Com a entrenador, dirigí el Llevant 2005-06, el Màlaga B 2006-07 i el Real Oviedo 2007-08 Ha collaborat en diversos…
Francesc Vinyals Bou
Futbol
Futbolista conegut com Vinyals I i Vinyalet.
Destacà com a extrem dret i jugà 285 partits i marcà 62 gols amb el Futbol Club Barcelona 1914-26 Fou campió de Catalunya en vuit ocasions 1916, 1919-22, 1924, 1925, 1926, i campió d’Espanya en quatre 1920, 1922, 1925, 1926 Disputà un partit amb Catalunya 1921 També destacà com a corredor de fons, juntament amb el seu germà Josep
Lluís Julià Ardenuy
Handbol
Jugador d’handbol conegut com Morapio.
Començà practicant l’atletisme com a corredor de mig fons Als anys cinquanta s’inicià en l’handbol, i competí pel GEiEG i la Unió Atlètica Sant Gervasi Fou campió de Catalunya 1950 i quatre cops internacional