Resultats de la cerca
Es mostren 2383 resultats
lodoicea
Botànica
Palmera endèmica d’algunes valls de les Seychelles, d’estípit simple, que pot arribar a 30 m d’alçària, de fulles grans de fins a 7 m, de color verd brillant a l’anvers, palmades i amb els àpexs dels segments penjants.
Les flors creixen en inflorescències penjants que surten entre les fulles Però el més característic d’aquesta espècie són els fruits, que semblen dos enormes cocos enganxats, o bé un cor gegant fet de fusta poden arribar a fer mig metre i a pesar entre 12 i 20 kg Sols contenen una llavor, que és la més grossa de totes les llavors del món i triga 10 anys a desenvolupar-se A la seva àrea d’origen, aquesta espècie es considera afrodisíaca
postprecipitació
Química
Aparició lenta d’una segona fase deprecipitació, constituïda per un producte diferent del que hom intenta precipitar, i que s’esdevé amb posterioritat a la precipitació primària.
El fenomen de postprecipitació és una causa corrent d’impurificació de precipitats i té importància en els processos de separació de cations metàllics n'és un exemple característic la postprecipitació del sulfur de zinc sobre el sulfur mercúric Pot ocórrer únicament quan el líquid que sobreneda és sobresaturat respecte a un compost que cristallitzi lentament Aquestes precipitacions lentes solen donar-se quan, superat el producte de solubilitat d’un compost, la concentració d’un dels seus ions constituents és molt petita
paret cel·lular
Biologia
Embolcall rígid de les cèl·lules bacterianes que conté el protoplasma.
La paret és constituïda per substàncies orgàniques complexes polisacàrids com la quitina, glucopèptids com la mureïna, aminoàcids neutres com la lisina i bàsics com l’àcid diaminopimèlic, característic d’aquesta estructura, complexos glicerofosfòrics com els àcids teïcoics, proteïnes, lipoproteïnes i lípids L’estructura física de la paret cellular dóna forma al bacteri i manté la integritat del protoplast, puix que per efecte de l’osmosi s’inflaria i esclataria, i permet la classificació dels individus segons el resultat de la tinció de Gram
corniana
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica de gra fi o mitjà i microestructura granoblàstica produïda per metamorfisme de contacte.
Pot presentar porfiroblasts d’andalusita, cordierita i biotita, el desenvolupament incipient dels quals confereix a la roca un aspecte tacat característic Tot i que les cornianes no presenten orientacions preferents dels minerals, a vegades poden mostrar estructures orientades relictes La minerologia depèn de la roca original si provenen de roques margoses contenen minerals calcosilicats granats, epidots, wollastonita i són anomenades cornianes calcosilicatades , i si procedeixen de roques argiloses contenen silicats alumínics andalusita, cordierita, biotita i reben el nom de cornubianites
André Franquin
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics belga.
Fou el creador de Gaston Lagaffe Sergi Grapes, en la versió catalana També fou el continuador de les aventures de Spirou i Fantasio Espirú i Fantàstic, a les quals afegí el Marsupilami, personatge inventat per ell Els seus dibuixos, àgils i ben acolorits, encaixen plenament amb l’estil característic de l’escola belga, de la qual, amb Hergé, fou el principal representant Des dels anys vuitanta abandonà aquesta línia i, en les sèries “Idées Noires”, es dedicà a l’humor negre
Ambato
Ciutat
Ciutat de l’Equador, capital de la província de Tungurahua, al N del volcà Chimborazo, en una vall andina.
Situada vora el riu Ambato de la conca del riu Marañón que, amb el clima temperat, permet conreus d’arbres fruiters als voltants de la ciutat que li donen la primacia al mercat nacional D’aquí parteix la millor via de penetració cap a la selva amazònica És característic el mercat indi La base de l’economia és la indústria tèxtil, cervesera, del cautxú, sucrera i de productes alimentaris El 1698 sofrí els efectes d’una forta erupció volcànica, i el 1949 fou destruïda per un terratrèmol
factor de determinació testicular
Biologia
Proteïna que determina la formació de gònades masculines durant l’embriogènesi i, per tant, la formació de mascles.
El gen que codifica el factor de determinació testicular tdf es troba en una regió del cromosoma Y denominada SRY regió del Y que determina el sexe Si el gen tdf presenta alguna mutació i no funciona correctament, es forma una femella Un cop es forma el teixit testicular, aquest comença a produir hormones masculines, com per exemple andrògens, que inhibeixen l’aparició d’òrgans sexuals femenins i dels caràcters sexuals secundaris propis d’aquest sexe, com les glàndules mamàries i el patró característic de pilositat pubiana
Miquel Miralles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Presentà dues composicions al certamen poètic valencià del 1486 en «honor de la Sacratíssima Concepció», Los daurats grius de Febo no volaven i Ans de crear los cels, lums ni planetes , de valor desigual i en un característic to teològic Dos anys més tard tornà a participar al certamen, en honor de sant Cristòfor, amb la poesia Templeguarnit de real disciplina En la sentència d’aquest darrer Jaume Gassull li atribueix fama de «gran trobador» Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
prototropisme
Química
Tipus de tautomeria
en el qual les dues formes en equilibri són intercanviables mitjançant el desplaçament d’un àtom d’hidrogen.
Aquest concepte fou introduït per TMLowry el 1923 i constituí el primer intent de sistematitzar els fenòmens de tautomerisme Tot i que en un principi s’aplicà als casos en els quals l’espècie migradora era un protó, actualment el concepte ha estat estès a qualsevol tipus de desplaçament d’un àtom d’hidrogen, ja sia per mecanismes iònics, radicalaris o concertats, que condueixin a un equilibri tautomèric Un exemple característic de prototropisme és el tautomerisme cetoenòlic, en el qual simultàniament ocorre una desmotropia
cascavell

Serp de cascavell (Crotalus cerastes) amb el cascavell a l’extrem de la cua
Victorrocha (cc-by-sa-3.0)
Anatomia animal
Herpetologia
Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals), a l’extrem de la cua.
Consta d’un conjunt d’anells cornis successius en forma de còfia i ficats l’un dins l’altre Al llarg de la vida de l’animal els anells terminals es van perdent successivament La musculatura participa també de la constitució del cascavell els músculs dorsals i ventrals dels darrers segments de la cua estan modificats i llurs contraccions donen lloc a un moviment vibratori que afecta aquests anells, els quals emeten un so característic més o menys fort, semblant al d’un cascavell, de funció desconeguda
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina