Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
borja
Caseta de paret seca, sense porta, que serveix de sopluig i per a vigilar la vinya.
Sant Salvador de la Calçada (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
S’esmenta amb seguretat al segle XII Concretament, el 1180 es documenta el mas de Sant Salvador, a l’entorn de Sant Salvador de la Calçada, terme d’Olèrdola, en un establiment fet pel bisbe de Barcelona Bernat de Berga a Guillem Ferragut Aquest fet comportà més tard un llarg judici, com ho demostra el plet que va tenir la muller d’Arnau de Ferragut pel mas i la vinya que hi havia al lloc de Sant Salvador de la Calçada, entre 1207 i 1211 També en el testament de Pere de Vilafranca el 1187 s’esmenta dita església, com també en el testament de Gerarda, muller de Ferrer de Vilafranca, la qual…
sotaproa
Transports
Mena de caseta sota la coberta d’una barca, a proa, per a desar-hi els arreus.
balou
Transports
Caixó o caseta de fusta usat en algunes embarcacions per a cobrir la boca d’una escotilla.
Pot tenir una porta d’accés i obertures per a fer claror a l’interior Quan cobreix una escala de cambra, el balou té la tapa corredissa
Bunyola
Municipi
Municipi de Mallorca, al vessant meridional de la serra de Tramuntana.
El terme, pla al sud, és accidentat al nord per la serra d’Alfàbia 1 067 m alt i és drenat pel torrent de Bunyola , que neix als contraforts meridionals de la serra d’Alfàbia, recull les aigües de nombrosos torrents i aflueix, ja dins del terme de Palma, al torrent Gros La vegetació natural ocupa la meitat del terme, i és formada principalment per pinedes, alzinars i garriga, amb pasturatges de propietat comunal i privada El secà oliveres, garrofers i ametllers predomina totalment sobre el regadiu La ramaderia és especialment de bestiar oví i porcí Hi ha pedreres de ciment Les principals…
Josep Poca i Gaya
Història
Literatura catalana
Editor, escriptor i polític.
Ingressà el 1951 al Seminari Pontifici de Tarragona, on estudià humanitats i posteriorment filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat el 1964, exercí el sacerdoci en diverses parròquies tarragonines fins el 1970, que se secularitzà per treballar com a corrector d’estil i editor per a les editorials Ariel 1969-75, Crítica 1976-79, Seix i Barral 1982-83 i Empúries 1984-88, activitat que interrompé per a exercir el càrrec de delegat del Departament de Benestar Social a les comarques de Tarragona 1988-92, i després represa com a freelance Entre els llibres que…
Santa Maria de Vallclara (Vilanova de Sau)
Situació Santa Maria de Vallclara és emplaçada en una petita vall o raconada de la muntanya, al sector més oriental i alt de la demarcació L’església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 56,6 —y 41,9 31 tdg 566419 Per anar-hi cal situar-se en la urbanització de la Caseta de Vallclara, convertida en hostal, a la qual s’accedeix des de Sant Hilari Sacalm passat el límit de la província i un parell de quilòmetres més avall, abans d’arribar al mas Collell, surt, a mà esquerra, venint de Vic, una pista que en 7 km porta a…
barraca
Caseta com les que serveixen d’abric als venedors d’una fira, un mercat, etc, als burots, als carrabiners, etc.
escafandre

Escafandre clàssic d’immersió
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt d’aparells que permeten a l’home de romandre submergit a l’aigua amb una certa autonomia.
Cal distingir entre l’ escafandre clàssic que rep l’aire des de la superfície mitjançant un tub i l’ escafandre autònom que porta el subministrament d’aire incorporat El 1771 apareix a París el primer escafandre, quan M Fréminet estigué 32 minuts submergit a les aigües del Sena amb el seu ou d’aire El 1797 Karl Heinrich Klinger féu assaigs a l’Oder amb una mena de caseta de fullola El 1825 William-Henry James patentà el primer escafandre autònom d’aire comprimit, amb una hora d’autonomia, que consistia en un vestit impermeable que recobria tot el cos i un casc de coure amb tres…
la Farga de Moles
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a l’esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra.
A Cal Cotet encara es talla la llosa amb tècniques artesanals En aquest nucli hom celebra la festa major el 15 d’agost, la diada de la Constitució Andorrana, el 14 de març, i la festivitat de Meritxell, el 8 de setembre El topònim, motivat per la presència d’una farga esmentada per Zamora a la segona meitat del segle XVIII que funcionà fins a mitjan segle XIX, no sembla anterior al segle XVII El lloc s’anomenava antigament Ponts Aquest indret, especialment estratègic per tal com controlava els camins de les valls de la Valira i de Sant Joan, és documentat el 940, quan el bisbe Rodolf d’Urgell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina