Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Mérida
La catedral de Mérida, capital de l’estat mexicà de Yucatán
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat de Yucatán, Mèxic, a la península de Yucatán, prop de la costa del golf de Mèxic.
La seva principal font de recursos és el conreu de l' henequén o sisal Hi ha també manufactures de tabac i indústries de ciment És el centre econòmic i comercial més important del S de Mèxic Nus de comunicacions per ferrocarril i carretera Té aeroport i universitat, i és seu de l’arquebisbat La catedral 1586-98, influïda per la de la Ciutat de Mèxic, segueix l’estil del Renaixement hispànic També del s XVI, bé que restaurat, és el palau de l’arquebisbe La casa de Montejo, fundador de la ciutat, té una façana plateresca 1549 El Museo de Arqueología de Yucatán conserva…
Gran Zimbàbue
Jaciment arqueològic
Localitat arqueològica de l’Àfrica meridional (província de Masvingo, al S de Zimbàbue), a 24 km al SE de Fort Victòria.
Ha estat identificada amb l’antiga capital del regne de Zimbàbue segles XI al XV, al qual succeí el regne de Monomotapa, que traslladà la capital a Khami, a l’oest Es tracta d’un conjunt de construccions amb blocs de granit, en gran part ben conservades, que consta de muralles, torres, edificis de culte, etc Els blocs de granit són superposats, sense ciment o calç Aquestes construccions que semblen datar dels segles IX-X la part més antiga, i dels segles XIV-XV la posterior constitueixen el vestigi més important de la civilització homònima, la qual tingué segurament una…
Belo Horizonte
Ciutat
Capital de l’estat de Minas Gerais, Brasil.
Situada als contraforts de la Serra de Moeda, té clima tropical, suavitzat per l’altitud El desenvolupament industrial amb indústria metallúrgica, tèxtil, alimentària, del ciment, del tabac, d’adobs es deu a la situació favorable, com a centre d’una regió minera ferro, urani, or, diamants i agrícola, i a les bones comunicacions entroncament de ferrocarrils i de carreteres, aeroport internacional Fou fundada el 1890, i experimentà un fort creixement, que donà una estructura urbana de pla quadriculat És centre d’ensenyament superior Pontificia Universidade Federal de Minas Gerais, fundada el…
Frejús
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Var, França.
És situada a tocar del massís de l’Esterel, dominant la desembocadura de l’Argens i comunica amb la mar per un estret canal de 2 km de llargada El 1959 la ruptura de la resclosa del pantà de Malpasset inundà i destruí els barris baixos de la ciutat Té fàbriques de ciment, camps de tabac i petites mines de carbó Estació balneària Del seu passat antic Forum Iulii , fundat per Juli Cèsar, i seu episcopal des del segle IV conserva restes molt notables un amfiteatre, un teatre, un aqüeducte i un baptisteri del segle V La catedral i el claustre són dels segles XII-XIII
Constanţa
Ciutat
Capital del judeţ homònim, Romania.
Situada a la regió de Dobrutja, vora la mar Negra, al sud del llac Siut A més de capital regional de Dobrutja, és un gran centre comercial, cap d’un gran oleoducte té el principal port del país exporta petroli, cereals, fusta, ciment i productes químics i importa maquinària i productes alimentaris Té una important indústria alimentària i drassanes i és un gran centre turístic Seu episcopal ortodoxa Correspon a la colònia grega de Tomis s VI aC en època romana fou un establiment militar de primera importància hi fou exiliat Ovidi Conserva nombroses restes Al s IV fou reconstruïda…
molassa
Mineralogia i petrografia
Fàcies i formació sedimentària que correspon a una de les últimes del cicle geosinclinal i que és inclosa, després de les fases paroxismals de l’orogènesi, en les fosses marginals de les serralades.
Les molasses són formades per roques detrítiques, especialment gresos quarsífers amb ciment calcari, que inclouen també restes de closques de molluscs i de briozous també hom hi troba conglomerats Els materials que formen les molasses són típics de les planes costaneres deltaiques i procedeixen de la denudació de les serralades més pròximes en vies de formació sovint el sostre d’aquestes formacions són dipòsits salins i continentals Les molasses, essent només afectades pels períodes més tardans de l’evolució del geosinclinal, presenten discordances progressives Aquestes formacions són…
paviment
Construcció i obres públiques
Revestiment de pedres, rajoles, parquet, producte bituminós, etc, amb què hom cobreix el sòl d’una habitació, d’un pati, d’una carretera, d’un aeròdrom, etc, per tal d’embellir-lo, conferir-li fermesa, llisor, comoditat de trànsit, etc.
Els paviments de les habitacions i d’altres peces interiors de les cases solen ésser de fusta parquet, rajoles mosaic, linòleum, etc, i els magatzems o naus industrials, de maons, formigó, pòrtland, cautxú, etc Els paviments dels carrers solen ésser de llambordins o, més encara actualment, de formigó i d’asfalt, a la calçada, i de llosa o de peces de ceràmica o panot més modernament a les voreres El paviment de les carreteres és constituït, generalment, per un material resistent grava, sorra, etc i un material aglutinant producte bituminós, ciment, etc i, segons la tècnica…
Rudolf Schwarz
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de HPoelzig, collaborà en algun moment amb DBöhm L’església del Corpus Christi, a Aquigrà 1928-30, és una de les més importants per a la renovació de l’art religiós al s XX Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a la reconstrucció d’esglésies, algunes combinant restes medievals amb ciment i vidre Santa Anna a Düren, Sant Miquel a Frankfurt, etc En totes elles fa ressaltar la gran unitat de l’espai, la simplicitat dels materials i l’ajut de la llum per a crear una atmosfera adequada Poc abans de morir escriví un estudi sobre tota la seva obra Kirchenbau ‘Construcció d’…
oolita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària formada per granets esferoidals o el·lipsoidals, com ous de peix enganxats per un ciment.
Aquests granets, anomenats oòlits i formats per dipòsits de successives capes concèntriques al voltant d’un gra de sorra o restes de petxina que fa de nucli, solen ésser calcaris o de vegades hematítics i en resulta així una mena pobra de ferro L’oolita és una roca molt abundant del Juràssic mitjà
Shīrāz
Ciutat
Capital de l’ostān de Fārs, Iran.
Situada prop de les ruïnes de Persèpolis, en una plana fèrtil, que contrasta amb els turons calcaris que l’envolten, on hom conrea principalment roses i vinyes Centre comercial dels productes de la regió Té indústria moderna de catifes, a més de refineria de petroli, indústria tèxtil cotó, química, del ciment, sucrera i artesania de l’argent Nucli central de l’imperi persa s VII, la seva situació motivà ocupacions successives mongola s XIII i timúrida final del s XIV Després de la florent època safàvida fou envaïda pels afgans i saquejada per Nādir Shāh 1744 Com a lloc de naixement de Sa'adī…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina