Resultats de la cerca
Es mostren 806 resultats
Sant Martí de Juïnyà (Sant Ferriol)
Art romànic
Les primeres notícies que confirmen l’existència de l’església de Sant Martí de Juïnyà són de l’any 977, en què el comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill, feu donació a la canònica de Santa Maria de Besalú, que acabava de fundar, de l’església de “ Sancti Martini de luviniano ” Aquest mateix any, l’església torna a ésser esmentada en la concòrdia establerta entre Miró Bonfill, en qualitat de bisbe de Girona, que es comprometia a donar els sants olis a l’església de Santa Maria de Besalú I les seves sufragànies, i l’abat d’aquesta, que acceptava donar allotjament al…
Bonaventura Clotet i Sala
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB el 1976, on es doctorà el 1981 amb una tesi sobre marcadors per a malalties del teixit connectiu El seu àmbit de treball es desenvolupa al voltant de les malalties infeccioses, principalment en el camp de la infecció pel VIH i la malaltia que en resulta, la sida Cap de la Unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol des del 1987 i, des del 1993, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, del mateix hospital, és també codirector del programa HIVACAT de recerca de la vacuna per a la sida des del…
Olf de Pròixida
Història
Alt funcionari reial.
Fill de Joan de Pròixida i de Joana i possiblement net de Tomàs de Pròixida Heretà les baronies d’Almenara, Palma, Llutxent i Alcosser i per la meitat d’elles litigà amb Caterina de Pròixida 1336 Defensà la frontera contra els sarraïns a Llutxent 1339, participà a la guerra de Mallorca 1342-43 i combaté contra els unionistes de València 1347 Vencedor dels castellans, destruí les terres d’Almansa i Villena fins que foren pactades treves 1351 Armat cavaller a València 1353, anà amb l’expedició del vescomte Bernat de Cabrera a Sardenya i lluità a les batalles de Quartú i de l’Alguer 1353 com un…
Decret
Dret canònic
Col·lecció de disposicions eclesiàstiques feta pel monjo Gracià a mitjan sXII, publicada amb el nom de Concordia discordantium canonum, i que passà a constituir la primera part del Corpus Iuris Canonici
.
Dividida en tres parts, conté texts de la Bíblia, cànons dels concilis, decretals pontifícies, normes de dret romà, etc, estructurat tot en forma sistemàtica per matèries, i constitueix un tractat científic i pràctic de dret eclesiàstic No obstant la seva manca de rigorositat en relació amb l’autenticitat dels texts incorporats, obtingué un gran predicament ente glossadors i comentaristes
Castell d’Orpí
Art romànic
Situació Vista general del castell amb la torre poligonal adossada a una construcció tardana habilitada com a masia ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El castell, integrat dins una pagesia, forma, conjuntament amb l’església, el nucli antic d’Orpí, desdoblat en dos grups de cases sobre el torrent de Morei i a la riba dreta de la riera de Carme, al sector meridional de la comarca, prop de l’Alt Penedès Mapa 35-15391 Situació 31TCF813976 S’hi arriba des d’Igualada per la carretera de Vilafranca del Penedès Immediatament després d’haver travessat la Pobla de Claramunt, a mà dreta, es troba el…
Castell de Calafell o de la Santa Creu
Art romànic
Situació Vista aèria del recinte murat, amb l’església de la Santa Creu a primer terme ECSA - J Todó Restes d’un castell situat al cim d’un turó, al poble de Calafell, a pocs quilòmetres de la mar A l’extrem sud del turó hi havia el castell, a l’altre, l’església Mapa 35-17447 Situació 31TCF801623 Calafell és situat al costat de la carretera que va del Vendrell a Vilanova i la Geltrú JBM Història L’indret de Calafell és documentat per primera vegada l’any 999, en què és esmentada l’espluga de Calafell en el límit occidental d’unes terres del Penedès, al lloc anomenat Marítima, dins el terme…
riu d’Algars

El pont d’Arnes, sobre el riu d’Algars, entre Arnes i Horta de Sant Joan, al sector de capçalera del riu (Terra Alta)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Catalunya continental, al límit entre les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Neix als ports de Beseit, al vessant septentrional del Montcaro Des de poc després del seu naixement, on és anomenat dels Emprius, constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit del Matarranya amb els d’Aranes, Horta de Sant Joan i Caseres de Terra Alta Després de passar vora els llogarrets d'Algars que li ha donat el nom i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152, pocs…
Segòvia
L’aqüeducte de Segòvia
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Segòvia, Castella i Lleó, capital de la província.
Situada al vessant septentrional de la serra de Guadarrama, tingué, com la major part de les ciutats castellanes, un origen militar pel seu emplaçament defensiu a les vores de l’Eresma Les seves funcions bàsiques són les administratives, comercials i militars per a aquestes últimes compta amb l’Academia General de Artillería i l’Archivo General Militar Hi ha algunes petites indústries metallúrgiques i químiquesHabitada pels vacceus, durant el domini romà depengué jurídicament de Clunia Ocupada pels àrabs s VIII, hom els n'expulsà arran de la reconquesta de Toledo 1085 Des del s…
pintor | pintora
Art
Persona que exerceix l’art de la pintura.
La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels collegis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners esteve, grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi tenien diverses especialitzacions, la de pintor de retaules , la de…
Sant Salvador de Godall
Art romànic
El poble de Godall, a 168 m d’altitud, se situa en una fondalada solcada pel barranc de la Caldera i als vessants propers El lloc, esmentat amb la grafia Codair l’any 1097, fou conquerit als musulmans poc després del 1148 Consta que l’any 1153 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà la “ villa que apellatur Goda ” amb tots els seus termes a Guillem de Copons, que havia estat anomenat batlle de Tortosa arran de la conquesta Mig segle després, la senyoria del lloc de Godall era compartida pels néts de Guillem de Copons, juntament amb altres cavallers, Ramon de Centelles i Pere Godall, els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina