Resultats de la cerca
Es mostren 3341 resultats
Carl Joseph Toeschi
Música
Violinista i compositor alemany, fill d’Alessandro Toeschi.
Després d’haver estudiat amb J Stamitz i A Filtz, l’any 1752 ingressà en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, formació en què ocupà el lloc de konzertmeister a partir del 1759 El 1778 es traslladà a Munic juntament amb tot el seguici de la cort La seva obra comprèn més d’una seixantena de simfonies, diversos concerts -majoritàriament per a flauta solista-, música de cambra i nombrosos ballets La seva producció simfònica fou molt elogiada, especialment a París, on, a banda de repetides audicions al Concert Spirituel, veieren la llum edicions d’algunes d’…
Karl Gottlieb Reissiger
Música
Director i compositor alemany.
Després d’haver iniciat la carrera de teologia, es decantà cap als estudis musicals Anà a Leipzig, Munic i Viena, ciutat aquesta darrera on el 1821 rebé classes d’A Salieri El 1826 succeí CM von Weber com a director de l’òpera de la cort de Dresden, des de la qual adquirí un gran prestigi en l’àmbit internacional Sota la seva direcció, l’orquestra d’aquest teatre esdevingué una de les millors de l’època El 1842 dirigí l’estrena de l’òpera Rienzi , de Richard Wagner El 1828 fou nomenat mestre de capella de la cort Compongué nou òperes, entre les quals destaquen Didone…
Giovanni Battista Pinello di Ghirardi
Música
Compositor italià.
L’any 1569 era actiu com a cantor de la capella de la cort bavaresa a Munic Dos anys després, cap al 1571, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Vicenza Entre el 1576 i el 1577 serví, altre cop com a cantor, a la cort d’Innsbruck Fou el successor d’A Scandello com a mestre de capella a Dresden l’any 1580 D’aquí passà a Praga, on està documentat com a tenor a partir del 1584 Publicà, entre d’altres, quatre llibres de Canzoni napolitane a tres veus -tres a Venècia 1571, 1572 i 1575 i un a Dresden 1585-, sis misses a quatre veus Dresden 1582, vint…
Heinrich Christoph Koch
Música
Teòric de la música i violinista alemany.
Fou deixeble del compositor CG Scheinpflug i estudià violí a la seva ciutat natal i més tard a Berlín, Dresden i Hamburg L’any 1763 entrà com a violinista a la capella de la cort de Rudolstadt, institució que arribà a dirigir l’any 1772 El 1778 fou nomenat músic de cambra de la cort Tot i que deixà algunes composicions, la seva principal aportació són els escrits teòrics Versuch einer Anleitung zur Composition 'Assaig d’una introducció a la composició', Rudolstadt i Leipzig, 1782-93 i Musikalische Lexikon 'Lèxic musical', Frankfurt, 1801 són les seves obres més…
Johann Knöfel
Música
Compositor i organista alemany.
Fou kantor en una institució educativa luterana a Goldberg, i manifestà una gran fidelitat als ideals de la Reforma Posteriorment ocupà el càrrec de mestre de capella de la cort del duc Enric V de Liegnitz, i l’any 1579 era mestre de capella de l’elector del Palatinat Lluís VI a Heidelberg Abandonà aquesta cort i retornà a Silèsia quan el successor de Lluís VI imposà les doctrines calvinistes al Palatinat Una mica més tard es desplaçà a Praga, on visqué durant uns quants anys L’any 1592 era kantor a l’església de Sant Enric de la capital txeca Les darreres dades de…
Otó IV
Història
Emperador romanogermànic (1209-18).
Rei de Romans i de Germània 1198 Fill d’EnricXII de Baviera i de Matilde d’Anglaterra Fou educat a la cort del seu oncle Ricard Cor de Lleó Derrotat per Felip de Suàbia 1206, es refugià a la cort de Joan I d’Anglaterra Mort Felip, recuperà el tron germànic, i fou coronat emperador per InnocenciIII Havent emprès el 1210 una expedició a la Pulla sense autorització del papa i no havent complert el que havia promès a aquest quan el coronà, fou excomunicat Això suscità revoltes contra ell a Alemanya i, mentrestant, s’enemistà també amb el rei de França Felip August, que el derrotà a…
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Història
Emperadriu romanogermànica, reina de Catalunya-Aragó i lloctinent de Catalunya (1711-13).
Es casà amb el rei Carles III de Catalunya-Aragó el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment 1708 a Barcelona, on residí la cort El 1711, mentre el seu marit, elegit emperador Carles VI , anava a residir a Viena, l’emperadriu restà a Barcelona en qualitat de lloctinent de Catalunya el 1713, decidit l’abandó de Catalunya a les mans dels Borbó, partí també ella de Barcelona Contràriament a allò que tot Europa suposava, els catalans no s’oposaren a la partença, tot i que era llur darrera garantia davant la decisió aliada de sacrificar-los Tornada a Viena, es mostrà…
Alfons d’Aragó
Història
Fill natural d’Alfons II de Nàpols i de Trusia Gazzella.
Lluità el 1495, durant l’ocupació francesa, pel retorn del seu germanastre Ferran II el 1497 fou lloctinent general de l’Abruç L’any següent fou establert el seu matrimoni amb Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, per tal de refermar els lligams entre Nàpols i la cort pontifícia Rebé del seu pare, en aquesta ocasió, el títol de duc de Bisceglie i príncep de Salern, i s’establí a Roma La política filofrancesa del papa deteriorà, però, les relacions entre aquest i la cort napolitana el 1500 Alfons d’Aragó fou ferit greument a les escales de Sant Pere del Vaticà…
Felip IV de Castella

Moneda amb l’efígie de Felip IV de Castella
Österreichische Nationalbibliothek
Història
Rei de Castella (1621-65), de Catalunya-Aragó (Felip III, 1621-65) i de Portugal (Felip III, 1621-40).
Era fill de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria Als deu anys fou casat amb Isabel de França, però no hi cohabità fins el 1619 De molt jove fou influït per Gaspar de Guzmán , comte duc d’Olivares, el qual l’induí a menysprear el pacifisme de Felip III i a desitjar l’hegemonia de Castella a Europa En pujar al tron, Felip IV confià el poder a l’oncle del comte duc d’Olivares, Baltasar de Zúñiga i, quan aquest morí 1622, al mateix comte duc Aquest es convertí en el seu privat omnipotent, i el rei, més actiu que el seu pare, es reservà les funcions de caràcter burocràtic Aconsellat pel…
generalitat
Convocatòria als tres estaments de la generalitat de Catalunya (20-VI-1713)
© Fototeca.cat
Història
Delegació permanent de les corts al Principat de Catalunya i als regnes de València i d’Aragó des de la segona meitat del segle XIV, coneguda també, a l’edat mitjana, per diputació del general o bé per diputació del regne a València i a Aragó.
La generalitat de Catalunya tingué l’origen en les comissions que les corts nomenaren des de la cort del 1289 perquè, dissolta l’assemblea, reunissin el subsidi concedit al rei mitjançant personal i administració independent dels del fisc reial Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, les corts es reuniren amb tanta freqüència, a causa de les contínues guerres, que sovint la comissió nomenada per una cort no havia acabat encara la seva tasca quan ja era convocada la cort següent S’arribà, així, a la creació d’una comissió permanent Hom dona com a primera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina