Resultats de la cerca
Es mostren 1636 resultats
gobi
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes de la família dels gòbids, que atenyen 10-25 cm, de cos fusiforme, amb el cap i els ulls grossos i les aletes pelvianes soldades a la part mitjana formant un disc adhesiu.
Inclou nombroses espècies d’aigua dolça i salada, que habiten a poca profunditat Entre les d’aigua salada es destaquen el gobi comú G niger , el gobi de fang G paganellus i el gobi de roca G cobitis , que són comunes a les costes dels Països Catalans
gavineta
Gavineta
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids, d’uns 40 cm que té el quart dit posterior de cada pota en l’estat de vestigi.
És blanc, amb el dors i les ales grisos, el bec groc i les potes i la punta de les ales negres Nia a les costes de Noruega, Islàndia i Anglaterra, i a l’hivern arriba fins a la Mediterrània occidental És accidental als Països Catalans
eunice
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels eunícids, de cos allargat, que arriba a atènyer 1,5 m en algunes espècies.
Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans
gla de mar
Carcinologia
Nom donat a diversos crustacis de la subclasse dels cirrípedes que pertanyen als gèneres Balanus i Chthamalus, de closca troncopiramidal i composta de diverses peces calcàries, que habiten fixos a les roques dures de la costa o bé sobre closques de mol·luscs.
Balanus improvisus , d’uns 10-15 mm de diàmetre, habita fixa sobre closques de molluscs i crustacis Chthamalus stellatus , d’uns 5-10 mm de diàmetre, forma grans masses sobre roques de la zona dels esquitxos Aquestes dues espècies són comunes a les costes dels Països Catalans
sorell
Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
solènids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de closca allargada i rectangular, amb els extrems anterior i posterior oberts.
Viuen colgats en fons de sorra o fang a poca fondària i en posició vertical Són comestibles i molt apreciats Entre les espècies més comunes a les costes dels Països Catalans hi ha la navalla Ensis ensis , el ganivet Ensis siliqua i la caravella Solenocurtus antiquatus
Willem Barentsz
Cartografia
Geografia
Navegant i cartògraf holandès.
Participà en tres expedicions 1594, 1595, 1596 a la recerca del pas del nord-est a l’Àrtic, on descobrí les illes de Nova Terra, les Spitzbergen i l’illa dels Óssos Bjørnøye Fou un gran coneixedor de la Mediterrània, les costes de la qual cartografià
Absalon
Història
Prelat i home d’estat danès.
Fou el principal ajudant del rei Valdemar el Gran en l’obra de redreçament de Dinamarca La seva activitat es dirigí sobretot a la fortificació de costes i a sotmetre o convertir els eslaus occidentals També intentà de neutralitzar la influència alemanya procurant d’introduir la francesa
L’espai polar de la tundra i els deserts àrtics
Les terres hiperbòries L’àrea coberta per la tundra equival només a un 3% de la superfície total dels continents La presència de l’oceà Àrtic escapça pel nord qualsevol possible extensió més septentrional, mentre que les bandes latitudinals són menys extenses a les regions properes als pols que a les latituds més baixes la longitud de l’equador és de 40 000 km, però la dels parallels corresponents a les latituds 70°N i S només és de 13 750 km Tot plegat fa que no hi hagi gaire espai per a la tundra Els límits latitudinals de la tundra El glaç marí i les glaceres del pol nord no constitueixen…
Banyuls dels Aspres
Fototeca.cat
©
Municipi
Municipi del Rosselló, a la riba esquerra del Tec, als darrers turons de la regió dels Aspres, a la zona de contacte amb la plana litoral del Rosselló i del baix Vallespir.
La vinya hi té caràcter de monocultura produeix vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, i vi dolç natural, dins la zona de Costes de l’Alt Rosselló Hi ha una societat cooperativa vinícola Costes de Banyuls-Alt Rosselló, que té un celler creat el 1948 amb una capacitat de 12 000 hl, modernitzat el 1962 És seu del Moviment Intercooperatiu dels Aspres del Rosselló, que reuneix les cooperatives de Sant Andreu de Sureda, Pontellà, Cànoes, el Voló i Vilanova de Raó La població, que el 1836 era de 442 h, anà augmentant fins el 1911 870 h Després d’un…