Resultats de la cerca

Es proposa d’oferir periòdicament espectacles en català per a nois i noies teatre, música, cinema, titelles, pallassos, etc, que els permetin de sintonitzar amb la cultura catalana i amb la cultura universal L’any 1980 es transformà en delegació funcional d’Òmnium Cultural i adoptà el nom de Moviment Rialles de Catalunya

El formaven Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, Eugeni d’Ors i representants del món cultural català Lluís Maria Millet, Francesca Bonnemaison, Francesc Ripoll, Francesc Layret, Gustau Pittaluga, Josep Puig i Esteve, Manuel Folguera i Duran i Ramon Rucabado El 1920 en fou nomenat president Jaume Bofill i Mates Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat fins a la Dictadura de Primo de Rivera

Estudiant d’econòmiques a la Universitat de València al final dels anys seixanta i principi dels setanta, milità en el Partido Comunista de España El 1971 fou empresonat per activitats antifranquistes durant tres setmanes, i els quatre anys següents estigué pendent d’un judici al TOP que finalment no se celebrà Aficionat al gènere negre i policíac des dels anys d’universitat, el 1975 s’introduí en el món de la llibreria treballant a la del seu germà, que un grup d’ultradreta atacà amb una bomba El 1988 anà a Barcelona, on es feu càrrec d’una distribuïdora, que finalment tancà Hi…

El Cercle és una societat cultural i recreativa fundada el 1881 a l’empara del Teatre de la Plaça des Born, inaugurat el 1875 D’acord amb el subtítol de la revista, Treballs de la Secció d’Estudis , la publicació s’inicià amb la voluntat de recollir els estudis més destacats apareguts en cicles o conferències esparses, inclosos en l’agenda dels cursos acadèmics d’aquesta Secció del Cercle, revitalitzada el 1986, després d’haver tingut un paper clau en la represa de la menorquinitat durant la seva primera etapa 1953-70 sota el règim franquista Amb un ampli ventall temàtic,…

De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari  El Matí i en la…

Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut 1917 Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades Ricard Palacín, advocat i…

Filla del polític Domènec Viola i Lafuerza Arran de la guerra civil, el 1939, amb la família, la mare i una germana, s’exilià, molt jove, a França En començar la Segona Guerra Mundial, tota la família es traslladà a l’Argentina, reclamades pels avis i oncles materns residents a Buenos Aires S'hi integrà al grup jovenívol Ignasi Iglésias, que dirigia Ramon Mas i Ferratges, deixeble d’Adrià Gual, i que dins el Casal de Catalunya feia teatre i tenía un esbart dansaire Es casà amb el català Manelic Seras i Lleonart, amb el qual tingué sis fills Ben integrada a la vida i actvitats dels catalans…

Teixidor de professió, des del final dels anys vint fou regidor de l’ajuntament de Centelles primer per Acció Catalana i posteriorment per Esquerra Republicana de Catalunya Després de la guerra civil de 1936-39 fou empresonat durant més d’un any Fou un dels principals participants i promotors de les festes literàries de Cantonigròs 1944-68 i impulsà moltes iniciatives culturals Escriví poemes, retrats i cròniques literàries que aparegueren en publicacions locals El 1988 fou publicat un recull d’aquests texts en el volum Els camins esborrats

Exercí les carreres d’advocat i de jutge Fou un dels fundadors de l’Agrupació Catalana d’Itàlia 1960 i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’Alguer 1961 Collaborà a Estampes de Sardenya , de Manuel Pagès, i a Alghero, Cara de roses , d’Antoni Ballero de Càndia

Fou una publicació apareguda entre el 1995 i el 1999, caracteritzada per la seva caducitat temporal –-com estava previst des de la seva creació, n'aparegueren nou números, tants com lletres tenia el títol− i pel seu format especial, consistent en una caixa de cartró, obra de Claret Serrahima, que contenia les aportacions dels diversos collaboradors poemes, CD, objectes d’art, etc, unides per un tema monogràfic Cada número anava acompanyat d’un manifest, el darrer dels quals maldava per una cultura crítica i radical, i era presentat en una festa o esdeveniment Fou dirigida per Vicenç Altaió,…