Resultats de la cerca

Jan Sithole, un dels dirigents opositors més reconeguts per la seva denúncia de la monarquia absoluta de Mswati III, va entrar al Parlament després de les eleccions celebrades el 20 de setembre En la consulta es van elegir per sufragi universal 55 diputats dels 65 de la cambra baixa i 10 dels 30 senadors Tanmateix, com que els partits polítics estan prohibits des de fa quaranta anys, els candidats, que havien de ser avalats per les autoritats tradicionals, es van haver de presentar sense filiació política La formació de Sithole, el Partit Democràtic de Swazilàndia SWADEPA, va demanar als…

El 1966 es graduà en enginyeria a l’Institut Politècnic de Leningrad Membre del PCUS de la República del Turkmenistan des del 1962, el 1985 n'ocupà la primera secretaria del comitè central i fou president del consell de ministres de la República President del Soviet Suprem i de la República 1990, sota el seu mandat el 1991 fou aprovada la independència del Turkmenistan, del qual fou elegit president el mateix any El seu mandat autoritari i repressiu, que esdevingué un veritable culte a la personalitat, feu del Partit Democràtic del Turkmenistan un partit únic en la pràctica El 1999 el…

El president, Emmerson Mnangagwa, de la Unió Nacional Africana de Zimbàbue – Front Patriòtic ZANU-PF, va ser reelegit en el càrrec, ja que va obtenir en la primera volta el 50,8% dels vots en la consulta celebrada al juliol L’opositor Nelson Chamisa, del Moviment pel Canvi Democràtic MDC, va aconseguir el 44,3% dels vots En les legislatives, el ZANU-PF igualment va revalidar la majoria, amb 178 escons dels 270 L’MDC va obtenir 88 diputats Al Senat, el ZANU-PF també va aconseguir ser la primera força Tant l’oposició com observadors internacionals van denunciar “irregularitats” en una consulta…

Estudiants universitaris 1960-1981 A Catalunya, l’inici d’un moviment estudiantil organitzat, fonamentalment al món universitari, tingué el punt d’arrencada en els fets de l’hivern de 1956-57 i en les successives ordres de tancament de la Universitat Al febrer del 1957 aquesta fou reoberta per segona vegada, però en aquest cas les concentracions i les protestes culminaren el dia 21 en la I Assemblea Lliure, realitzada al paranimf, a la qual assistiren més de 800 estudiants Aquests esdeveniments constituïren l’estímul i l’inici de creació d’un moviment estudiantil democràtic, que també s’anava…

Posteriorment, Silva l’abandonà per impulsar Acción Democrática Española La UC es definí democratacristiana, regionalista i partidària de l’evolució des del règim franquista i es distingí també per l’antimarxisme i el rebuig de tota recuperació de la legalitat republicana dels anys trenta Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa el Pacte Català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Partido Social Regionalista i Partit Democràtic Català per tal d’aglutinar electoralment les forces de dreta Fracassada aquesta operació, els integrants iniciaren un apropament a…

Graduat en lleis 1790, fou ambaixador a la Haia i a Berlín fins el 1800, senador 1803-08 i ambaixador a Sant Petersburg 1809-11 i a Londres 1815-17 El president Monroe el nomenà secretari d’estat 1817-25 i esdevingué el teòric de la seva famosa doctrina internacional L’adquisició de Florida 1819 i de Louisiana i ensems el reconeixement de la independència de les antigues colònies espanyoles 1822 foren els fruits del seu intransigent panamericanisme El Democratic Party el portà a la presidència dels EUA 1825-29 Durant tota la seva gestió política fou un decidit abolicionista El…

Estudià a la normal de Girona i collaborà a L’Empordà Federal de Figueres i a L’Autonomista de Girona El 1926 anà a Móra d’Ebre com a mestre del Centre Instructiu Democràtic i el 1930 fundà L’Ideal de l’Ebre , i poc després la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta Des de la seva fundació, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i, després de l’adveniment de la República, fou elegit, el 1932, diputat al parlament català, del qual fou secretari Fou empresonat al vaixell Uruguay pels fets del Sis d’octubre Conseller de sanitat i assistència juliol-setembre del 1936,…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat d’Istanbul 1971, on posteriorment obtingué el doctorat 1983, completà la seva formació acadèmica a les universitats de Londres i Exeter Entre el 1983 i el 1991 treballà al Banc Islàmic per al Desenvolupament BID, amb seu a Gidda El 1991 fou escollit membre del parlament turc pel Partit del Benestar islàmic, càrrec pel qual fou reelegit el 1995 Fou cofundador, juntament amb Recep Tayyip Erdogan , del Partit de la Justícia i el Desenvolupament  AKP, amb la pretensió de combinar l’islamisme amb l’esperit democràtic Ha ocupat…

Professor d’història contemporània a la Universitat de Girona i membre de la Real Academia de la Historia La seva recerca s’ha dirigit cap a la història política i social del sexenni democràtic, la Segona República i el franquisme, sobretot en l’àmbit gironí De la seva abundant producció bibliogràfica destaquen Els aixecaments federals de 1869 a Girona 1973, Les eleccions municipals de 1931 a Girona 1975, El personal polític de l’Ajuntament de Girona 1917-1987 1987, Els fills de la llum Els francmaçons de les comarques gironines 1811-1987 1988, Girona sota el franquisme 1939-1976 1991, El…

De tendència maoista, propugnà un Front Democràtic per a la ruptura amb el franquisme Amb presència a Madrid, Andalusia i Aragó, promogué la Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores CSUT i creà la Joven Guardia Roja el 1977 absorbí el Partido Comunista de Unificación Tingué per òrgans de premsa Mundo Obrero Rojo 1969-75, El Correo del Pueblo 1975-77 i La Unión del Pueblo 1977-79 Dirigit per Eladio García Castro, es fusionà amb l’ORT en el Partit dels Treballadors A Catalunya es constituí el 1975 i figurà en l’Assemblea de Catalunya i publicà Avant el 1977 participà en la…