Resultats de la cerca
Es mostren 2041 resultats
Fulgentius: de fide catholica contra hereticos. De divinitate et humanitate Christi. Disputatio Athanasii, Arrii, Sabellini et Fotini
Art romànic
Un detall del foli 1v, amb una caplletra"P”, decorada amb elements vegetals i un parell de nusos La lletra ha estat dibuixada en negre i vermell Museu Episcopal de Vic El Ms 40 de Vic, en pergamí, és constituït per 95 folis 22×16 cm La seva escriptura tinta i vermell dona lloc a una sèrie d’inicials de factura molt simple, dibuixades amb el color ja esmentat i negre Datat per Josep Gudiol * dels segles XI-XII, procedeix de la catedral vigatana, inclou els escrits de Fulgenci segle VI i la controvèrsia de sant Atanasi amb els heresiarques En el foli 1v podem destacar una “P”…
Heinrich Husmann
Música
Musicòleg alemany.
Estudià musicologia a les universitats de Göttingen i Berlín i es doctorà amb una tesi sobre l’Escola de Notre-Dame Entre els seus mestres destaquen F Ludwig, J Wolf, A Schering, F Blume i E Hornbostel Al mateix temps estudià matemàtiques, filosofia i psicologia, francès i llatí medieval El 1933 esdevingué professor adjunt de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Leipzig, del qual posteriorment fou nomenat director 1944 Treballà en diferents universitats alemanyes i nord-americanes El 1949 fundà l’Institut Musicològic a la Universitat d’Hamburg, i el 1956 fou nomenat catedràtic de…
Les celastràcies
Celastracies 1 i aquifoliàcies 2 1 Evònim Euonymus europaeus a branca amb inflorescències axillars x 0,5 b detall de dos fruits, un dels quals ja és obert i deixa veure les llavors al seu interior x 1 2 Grèvol llex aquifolium a branca amb fruits madurs x 0,5 b flor femenina amb estaminodis x 2 c flor masculina amb els estams inserits entre els pètals x 2 Eugeni Sierra Esteses gairebé per tot el món però principalment per les regions tropicals i subtropicals, comprenen 55 gèneres i unes 850 espècies d’arbres, arbusts i lianes L’evònim Euonymus europaeus , únic representant…
Sant Esteve de Vila-ramó (Gaià)
Art romànic
Situació Aquesta església corona un turó que es dreça prop del mas Vila-ramó en un indret conegut per la Vall, a la banda nord-oriental del terme Long 1°55’49” - Lat 41°56’52” S’hi va per la carretera de Navàs a Prats de Lluçanès En arribar al quilòmetre 11,7 de l’esmentada carretera, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una pista que, passant per Sant Bartomeu, mena al fossar de Vila-ramó, prop del qual s’alça l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gaià, a la vall del Vila-ramó La seva funció anà descendint de parròquia a sufragània…
Sant Martí de l’Aleixar
Art romànic
Situació Detall del disc d'una de les dues esteles funeràries discoidals encastades als murs de l’església ECSA - S Palomar L’església parroquial de Sant Martí de l’Aleixar presideix el petit poble de l’Aleixar, prop de la confluència de la riera de la Mussara i de la Vila, al peu del puig de Rocanys Mapa 33-17445 Situació 31TCF363633 Per a arribar-hi, cal prendre a Reus la carretera N-420 i desviar-se a mà dreta pel trencall que mena a Maspujols, l’Aleixar i Vilaplana CPO Història L’esment més reculat del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, en què el comte Ramon Berenguer IV feu…
Sant Cristòfol de Pasqüets (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de l’església amb l’aparell visible, una finestra i la porta d’entrada L Prat Dins el terme municipal de la Coma i la Pedra, on els pendents de la part de llevant del Port de Comte se suavitzen, poc abans de trobar-se amb les aigües del Cardener, hi ha l’esglesiola de Sant Cristòfol de Pasqüets, coneguda també per de Goguls o Sant Llop, en un punt d’ampla panoràmica que contempla Sant Llorenç a migdia i la Coma i la Pedra a llevant, aigües amunt del riu Mapa 292M781 Situació 31TCG837686 Als 2,100 km de la carretera de Sant Llorenç a la Coma surt…
Les potamogetonàcies
Potamogetonàcies 1 Llengua d’oca Potamogeton nodosus a aspecte general x 0,5 b detall d’una flor amb els estams sèssils soldats a les peces del periant x 5 c els quatre aquenis x 5 d detall d’un aqueni x 7 2 Potamogeton pectinatus aspecte general de la planta x 0,5 Eugeni Sierra Formen una família cosmopolita d’herbes que viuen a les aigües, constituïda per unes cent espècies, reunides en un o dos gèneres pels diferents autors Potamogeton , el principal, i Groenlandia , que recull les espècies de fulles oposades Al nostre país se’n coneixen a les aigües dolces i…
Els coralls freds o coralls blancs
Detall d’una colònia de Dendrophyllia cornigera recollit a les parets del canyó del cap de Creus, a 300 m de fondària Andrea Gori La paraula corall sol associar-se als coralls tropicals que formen esculls, majoritàriament en aigües superficials amb temperatures superiors a 20 °C durant tot l’any Però des de fa temps es coneix un altre tipus de coralls, que viuen a temperatures inferiors a 11 °C els anomenats coralls freds , o coralls blancs , que es troben a partir de 100 m de fondària i dominen les comunitats del talús continental fins a més de 1000 m de fondària Es tracta d’uns…
bossa

bossa amb brodats propis de l’art turc
© Fototeca.cat
Tecnologia
Saquet de paper, teixit, cel·lofana, plàstic, etc, utilitzat com a envàs de quantitats petites de diversos materials pulverulents, granulars o líquids, per a facilitar-ne la comercialització, especialment la venda al detall.
escala
Cartografia
Relació constant que hi ha entre una distància mesurada sobre un mapa o plànol i la distància corresponent mesurada sobre el terreny representat.
Generalment es representa mitjançant una fracció Així, una escala 1100 000 significa que una distància de 100 m sobre el terreny equival en el mapa a una distància d’1 mm Es comprèn que com més gran sigui l’escala, és a dir, com més petit sigui el denominador, els accidents representats sobre el mapa hi seran indicats amb un detall més gran En mapes i gràfics l’escala pot ésser numèrica o gràfica la numèrica expressa la relació en forma de trencat i la gràfica la representa mitjançant una línia graduada L’elecció d’escala és feta en funció de la utilització del mapa els mapes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina