Situació
Detall del disc d'una de les dues esteles funeràries discoidals encastades als murs de l’església.
ECSA - S. Palomar
L’església parroquial de Sant Martí de l’Aleixar presideix el petit poble de l’Aleixar, prop de la confluència de la riera de la Mussara i de la Vila, al peu del puig de Rocanys.
Mapa: 33-17(445). Situació: 31TCF363633.
Per a arribar-hi, cal prendre a Reus la carretera N-420 i desviar-se a mà dreta pel trencall que mena a Maspujols, l’Aleixar i Vilaplana. (CPO)
Història
L’esment més reculat del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ramon de Ganagod del lloc d’Alforja. Entre els límits del terme d’Alforja hi havia el torrentem ipsius Rivi de Ulmis qui nominatur de Alexar. En la butlla del papa Celestí III de l’any 1194 trobem ja l’església de l’Alexar. El rector Alexar o Çalexar pagà 60 sous els anys 1279 i 1280 en concepte de dècima papal.
L’església de l’Aleixar, al final del segle XIV, era de col·lació de l’arquebisbe. N’era sufragània l’església de Maspujols.
El temple actual, segons l’inventari del 1925, començà a bastir-se l’any 1700 i fou acabada el 1725. A la façana consta la data del 1725. L’altar major fou construït el 1733 i daurat el 1857. Aquest altar i d’altres ornaments de l’església foren destruïts l’any 1936. (MMFG)
Escultura
Detall del disc d'una de les dues esteles funeràries discoidals encastades als murs de l’església.
ECSA - S. Palomar
A les parets sud i oest de l’església de Sant Martí d’Aleixar hi ha encastades nou esteles funeràries discoidals mancades de peu. Procedeixen de l’antic fossar i estan reaprofitades com a elements decoratius (Liaño, 1983, vol. I, pàg. 55: Palomar, 1993, pàgs. 173-179). La funció de les esteles funeràries és ben clara: senyalització dels enterraments medievals i delimitació, molt probablement, de les sagreres (Casa, 1990, pàgs. 125-131). De les nou en total, tan sols sis mostren trets amb possibilitats de datació anterior al s. XIII.
N’hi ha dues que estan decorades amb el mateix motiu: una creu grega. La referenciada amb el número 2 porta aquest motiu en treball incís. L’altra, la número 3, fa 47 cm de diàmetre i s’ha decorat amb una creu i dues hexafòlies. La peça número quatre té 43 cm de diàmetre i està decorada amb un motiu geomètric en baix relleu que pot simbolitzar una representació del sol o un simple motiu geomètric.
La cinquena estela té 42 cm de diàmetre i està ornamentada per una creu patent en baix relleu i dins una bordura simple. La sisena peça, de 31 cm de diàmetre, té per decoració una hexafòlia en baix relleu dins una bordura simple.
Les peces de què tractem presenten, per una banda, una sèrie de decoracions força senzilles, com la creu grega o la flor de sis pètals que difícilment poden donar-nos una datació clara. Es podria dir que les esteles esmentades són datables a partir del segle XII. (JJMB)
Bibliografia
- Villanueva, 1851, vol. XIX, ap. XXXVIII, pàgs. 300-304
- Rius, 1946, pàgs. 153 i 159
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 110, pàgs. 162-164.
Bibliografia sobre l’escultura
- Liaño, 1983, vol. I, pàg. 55
- Palomar, 1993, pàgs. 173-179.