Resultats de la cerca
Es mostren 2754 resultats
funció negligible respecte a una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció g:D ⊂ℝ→ℝi un punt a adherent a D, funció f:D ⊂ℝ→ℝ.
Per a tot ε > 0, existeix un entorn U de a tal que ¦ f x ¦≤ε¦ g x ¦ per a tot x ∈ U ∩ D Hom diu que f és negligible respecte a g en a o que f és dominada per g en a , o que g és preponderant sobre f en a
Sant Andreu (Palafolls)
Art romànic
Capella situada al costat d’un mas, als peus del castell ara només en queden les ruïnes Pel seu titular sembla una capella antiga, potser d’època romànica, bé que no se’n coneixen notícies anteriors al segle XVI Diu la tradició que aquesta casa s’unia al castell per un pas subterrani
rellotge de soneria
Tecnologia
Rellotge proveït del mecanisme necessari per a efectuar una indicació acústica de les hores.
Es diu que és d’hores i mitges si efectua el toc cada mitja hora coincidint amb aquells moments, i d’hores i quarts si el toc és efectuat cada quart d’hora En aquest cas és possible que també inclogui un mecanisme de carilló rellotge de repetició, rellotge de música, rellotge carilló
Ferrer Graït
Història
Conseller de Jaume I i confessor de la infanta Constança.
Religiós trinitari, professà al convent de Viganya Segrià, on el 1236 fundà una comunitat de trinitàries, per a la qual escriví les normes de vida religiosa Hom diu que redimí més de 2000 captius dels musulmans i que escriví unes gestes de sant Joan de Mata i altres obres que s’han perdut
Sant Prim i Sant Felicià
Santuari
Santuari dedicat als màrtirs sant Prim i sant Felicià, situat al municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), al S del terme.
Té al seu costat una font abundosa Diu la tradició que brollà per apagar la set dels qui portaven les relíquies dels sants al monestir de Sant Pere de Besalú, que es veneraren a Besalú des del 977, portades d’Agen Gascunya La capella és del s XVII, i fou restaurada entorn del 1900
reducció
Filosofia
En Husserl i l’escola fenomenològica, procés mitjançant el qual hom posa entre parèntesis i deixa com en suspens totes les dades, conviccions, etc, relacionades amb l’acte de coneixement per tal de centrar-se exclusivament en aquest mateix acte.
Hom en diu també, en general, reducció fenomenològica Tanmateix, cal distingir entre la reducció eidètica , en què hom prescindeix dels fenòmens o processos particulars per tal d’assolir l’essència, i la reducció transcendental , o reducció fenomenològica pròpiament dita, que prescindeix de l’essència per tal d’assolir el residu fenomenològic de la consciència transcendental
paritat
Física
En una partícula, o sistema de partícules elementals, propietat lligada a la seva descripció quàntica o funció d’ona.
Si la funció d’ona és ψ x,y,z hom diu que la paritat és parella si ψ -x,-y,-z = ψ x,y,z , i que és imparella si ψ -x,-y,-z = -ψ x,y,z La paritat d’un sistema aïllat és constant i no canvia en una transformació interna
límit d’una successió
Matemàtiques
Valor al qual una successió s’acosta més i més (tant com hom vulgui).
Donada una successió { a n }, a 1 ,, a n ,, hom diu que el límit de la successió és A , o que la successió tendeix a a , si per a tot real ε > 0, per petit que sigui, existeix un terme a m de la successió tal que si n > m aleshores | A-a n |
sialagog
Farmàcia
Dit de la substància que estimula la secreció de saliva.
El sialagog més conegut és la pilocarpina, colinèrgic que actua per estímul dels músculs llisos i de les glàndules innervades pel sistema nerviós parasimpàtic La visió i l’olor del menjar actuen d’una manera semblant hom diu fer venir aigua a la boca Uns altres sialagogs són la nou d’Areca i el tabac
funció d’apel·lació
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat per K.Bühler per a designar una de les comeses que acompleix el llenguatge a fi de despertar l’atenció del receptor en el moment d’iniciar un procés lingüísticament comunicatiu.
A vegades aquesta funció és assumida per algun sintagma independent escolteu, senyor, si us plau , etc, però molt sovint es manifesta barrejada amb les altres funcions d'expressió i de representació què diu ara, vostè , on la funció d’apellació queda representada pel to i la intensitat mateixa de l’elocució, també expressiva i representativa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina