Resultats de la cerca
Es mostren 1772 resultats
Anatolij Naumovič Rybakov
Literatura
Escriptor rus.
Enginyer de professió, lluità a l’exèrcit soviètic 1941-45 i començà a escriure el 1948 A més de contes i relats per a infants i adolescents, entre els quals Kortik ‘La daga’, 1954 i Priključénija Kroša ‘Les aventures de Kros’, 1960, publicà també novelles com Voditeli ‘Els conductors’, 1950, premi Estatal 1951, Jekaterina Voronina 1955 i Tyžolyj pesok ‘Sorra pesada’, 1979 La perestroika li permeté publicar Deti Arbat ‘Els fills d’Arbat’, 1988, novella semiautobiogràfica, Strakh ‘Por’, 1990 i Prakh i pepel ‘Cendres i pols’, 1996 En 1989-91 fou el primer president del PEN Club rus
Ettore Sottsass
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Grafista, arquitecte i dissenyador austríac naturalitzat italià.
Graduat el 1930 en arquitectura per la Universitat de Milà, des del 1946 visqué i treballa a Milà, amb freqüents estades als EUA El seu treball, d’una gran complexitat formal, es pot definir com a “metatècnic”, on les morfologies naturals, antropomòrfiques, sexuals, etc, s’entrecreuen en un conjunt molt orgànic, lluny del racionalisme acadèmic i amb implicacions lúdiques, màgiques, utòpiques, imaginatives molt identificables amb el pop art Cal destacar, entre la seva immensa producció, els seus dissenys de màquines d’escriure per a Olivetti i les peces produïdes per a “Memphis”, del qual fou…
Paul Auguste Arène
Literatura francesa
Literatura occitana
Escriptor en francès i en provençal.
Després d’un primer èxit com a dramaturg — Pierrot héritier , 1865— es dedicà plenament a escriure Membre del felibritge parisenc, rebé clares influències d’Aubanel i, sobretot, de Mistral A causa de les fonts en les quals s’inspirava —els records de Provença—, idèntiques a les de Daudet, el crític P Baussac pogué suposar la collaboració d’Arène a les Lettres de mon moulin Cal remarcar la seva narració Jean des Figues 1868 i la novella Le chèvre d’or 1884, considerada com la seva millor obra Escriví poemes en provençal, alguns publicats en el recull dels felibres de París Li Souleiado 1904
Castell de Montalt (Sant Vicenç de Montalt)
Art romànic
Un document del 1016 que esmenta una venda de terres en el terme “ de castro de Monte Alto ”, ha fet escriure molt, i s’han fet moltes suposicions sobre aquest efímer castell, que no surt més en la documentació medieval Carreras i Candi i altres autors creien haver-ne vist restes al puig de Montalt, de 580 m d’altitud, situat al vèrtex de partió entre els termes de Dosrius, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres Les suposades ruïnes són en realitat un munt de pedres sense cap traça d’edifici o d’altra edificació
Jean Antoine de Baïf
Literatura francesa
Música
Humanista francès.
Fill de Lazare de Baïf i deixeble de Dorat, formà part de la Pléiade Conreà una poesia de to academicista Les Amours de Méline 1552, L’amour de Francine 1555, seguint el model petrarquista, i Mimes, enseignements et proverbes 1576 Intentà, sovint amb fortuna, de reformar la mètrica francesa Conreà també el teatre Brave 1567, adaptació del Miles gloriosus de Plaute El 1570 fundà l’Académie de Poésie et de Musique, que es proposà la fusió d’aquestes dues arts Els versos de Baïf obtingueren molt bon acolliment Lassus, Janequin, Le Jeune i Mauduit s’hi basaren per a escriure llurs obres musicals
Nikolaj Platonovič Ogarjov
Història
Literatura
Assagista i revolucionari rus.
Amb Herzen participà en la “lluita per l’alliberament del poble” Detingut diverses vegades, treballà amb Belinskij 1839 i altres escriptors demòcrates El 1840 començà a escriure poesia Viatjà per Europa, i el 1856 s’installà definitivament a Londres, on lluità activament amb Herzen contra el règim tsarista Collaborà en la revista Kolokol Cercador de noves formes poètiques d’expressió dels problemes socials, utilitzà uns temes i un estil populars Monologi ‘Monòlegs’, 1844-47, el poema Jumor ‘Humor’, primera i segona part 1840-41, tercera part 1867-68 També escriví pamflets, proclames, cançons…
escriptori
Tecnologia
Moble destinat a escriure-hi, i especialment taula amb calaixos per a guardar-hi papers i documents, els estris d’escriure, etc, al damunt de la qual sol haver-hi una grada o petita prestatgeria amb compartiments.
prosopografia
Història
Biografia col·lectiva d’un grup d’individus a partir de característiques observables, com el nivell educatiu o l’ofici, entre d’altres.
Els grups analitzats són triats per l’historiador, que cerca tant els elements comuns com les disparitats dins de cada grup El seu mètode barreja elements de sociologia històrica i de genealogia i fou introduït primerament pels estudiosos de l’imperi Romà al final del segle XIX amb l’objectiu d’identificar les elits imperials Louis Namier la utilitzà per a escriure The Structure of Politicals at the Accession of George III el 1909, i des d’aleshores s’usa per a l’estudi de la història de l’estat a partir de les persones que, en un nivell o un altre, l’han governat o administrat
Llúcia Bartre
Literatura catalana
Comediògrafa.
Fundà una companyia de teatre amateur que començà representant en francès La demanda del públic d’obres en català la impulsà a escriure comèdies de costums, entremesos i sainets de caràcter popular Les seves obres, ambientades al Rosselló i inscrites en la tradició provinent de les farses medievals, denuncien els vicis dels pobles de pagès i alhora en reflecteixen els costums Set volums compilen les quaranta-cinc peces que escriví, tretze de les quals foren traduïdes al francès Els títols més destacats són Primers passos 1931, Retalls 1933, Flors d’argelac 1934, Gendre i sogra 1937, Rialles…
Jaume Escrivà
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Identificable amb algun dels diferents Jaume del llinatge Escrivà El Cançoner Vega-Aguiló li atribueix una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, tot i que actualment no són considerades com a obres seves Dues composicions d’atribució són incloses al Cançoner de Saragossa , En be fort punt suy entrat en la setla i Pusque demandat m’avets , una cobla esparsa de tema amorós i una poesia d’aparent intenció didàctica però d’un doble sentit eròtic, on s’ensenya a una dama la manera d’escriure i juga jocosament amb el seu cognom Bibliografia Baselga y Ramírez, M 1896 Vegeu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina