Resultats de la cerca

La guerra civil interrompé els seus estudis d’arquitectura, però reorientà la seva vocació pel dibuix fent d’illustrador de contes infantils Autor de cartells cinematogràfics, descobrí una nova faceta de guionista d’ Unas páginas en negro 1949, Joan Fortuny i Armand Seville A partir d’aquí, la seva filmografia estigué associada amb la de Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre 1950 Hay un camino a la derecha 1953 Once pares de botas 1954 Familia provisional 1955 Expreso de Andalucía 1956 Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Altas variedades 1960 Los atracadores 1961, i La dama…

Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a cartellista a favor…

Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en…

Nascuda en una família amb gran tradició musical —el seu pare era el director i pianista Josep Sabater i la seva mare impartia classes de piano—, fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana de la postguerra Estudià amb Frank Marshall i el 1942 oferí el primer concert a Barcelona Aquest fou el punt de partida d’una carrera que aviat adquirí dimensions internacionals, amb un notable èxit i actuacions arreu d’Europa i també a Amèrica Capaç d’abastar un repertori molt ampli, excellí de manera especial en l’obra de F Mompou Igualment destacà com a intèrpret d’E Granados,…

Es formà a Llotja Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després vers el 1880, viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva — Infanticidi —, fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’illustració per a editorials i revistes Els primers anys d’aquest segle exercí com a crític d’art del diari La Publicidad No…

Des del 1917 dirigí la revista literària Nyugat ‘Occident’ i es convertí en el capdavanter de la vida literària hongaresa Persona de vasta cultura, humanista i governat per sòlids principis morals, s’oposà a la Primera Guerra Mundial, i més tard al feixisme De primer conreà una lírica de precoupacions essencialment formals, però els trasbals dels esdeveniments històrics l’empenyé cap a la vida real, i el portà a un aprofundiment de contingut El punt màxim del seu art és el poema èpic Jónás könyve ‘El llibre de Jonàs’, 1940, juntament amb Jónás imája ‘La pregària de Jonàs’, que el segueix Els…

Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832 Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot 1838 El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1875 Arran del…

Fill d’un pastor que li feia obeir una moral rigorosa, a tres anys ja cantava al cor de l’església Rebé lliçons de piano i bateria, i de seguida excellí com a solista De jove destacà en grups esporàdics de doo wop i actuà amb la formació Moonglows El 1963 interpretà Pride and Joy , la primera de 39 cançons que arribaren a estar entre les deu més venudes a les llistes de vendes nord-americanes Els seus duets amb la cantant Tammi Terrell foren populars, però el 1970 la seva parella artística morí El seu traspàs afectà profundament Gaye i la conflictiva situació social als EUA, amb…

S’inicià en la música amb el seu pare, abans d’ingressar al Conservatori de Milà 1850-55 Impartí classes i fou també director de l’Òpera de Fiume 1855-62 El 1862 anà a Viena, on destacà com a director d’orquestra i compositor d’operetes L’any 1870 s’installà definitivament a Zagreb, on dirigí l’orquestra del Teatre de l’Òpera Contribuí a afermar el moviment cultural illiri, que volia recuperar el sentit de la cultura croata Ancorat en la tradició romàntica nacionalista, en la línia de G Verdi, l’obra de Zajc excellí en el terreny melòdic i el domini instrumental, però no assumí els avenços…

Fou un dels guitarristes hispànics més importants de la primera meitat del segle XIX Rebé les primeres nocions de guitarra del seu pare i posteriorment estudià amb fra Miguel García i seguí el mètode de Moretti El 1820 publicà una interessant Colección de estudios para la guitarra i l’any 1822 els tres Rondós brillantes , mentre que Escuela de guitarra , la que hom considera la seva millor obra pedagògica, aparegué l’any 1825 Fou llavors que decidí marxar a París per ampliar coneixements i per conèixer Ferran Sor, resident a la capital francesa, que introduí Aguado als cercles de G Rossini, V…