Resultats de la cerca
Es mostren 1164 resultats
contracció uterina
Biologia
Contracció de les fibres musculars de l’úter.
Apareixen en el transcurs de la gestació, del part i del puerperi Mentre dura l’embaràs són dèbils i indoloroses Les que apareixen durant el part, anomenades espoderaments , tenen per objecte d’impulsar el fetus i són involuntàries, intermitents, rítmiques, totals, doloroses i progressives en la seva durada i intensitat Durant la contracció l’úter s’endureix i el seu cos esdevé cilíndric Després de l’expulsió del fetus apareixen immediatament contraccions uterines que provoquen el despreniment de la placenta i la formació del globus uterí Durant els dos o tres primers dies del puerperi hi ha…
Arnau de Preixens
Cristianisme
Abat de Poblet (1254-67).
Es remarcà per la seva política de compres adquirí els castells de Montblanquet i Torrelles, prop de Vimbodí 1260, i el castell i la vila de Senan Conca de Barberà i també arrodoní la seva possessió de Verdú i Tarrés Per tot això li calgué vendre les granges de Viganya i d’Utxesa En la política general del país assistí a les Corts de València 1254, on demanà l’expulsió dels sarraïns de les terres novament conquerides, i el 1255 formà part de la comissió que devia dirimir amb França el futur de Montpeller Tingué bona amistat amb Jaume I, que afavorí la política d’adquisicions de l’abat i que…
Ponç Carbonell
Cristianisme
Teòleg.
Franciscà, fou, almenys des del 1334, provincial de la corona catalanoaragonesa Fou preceptor, entre altres personatges, de l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i administrador de Tarragona, que acompanyà sovint i al qual dedicà un comentari de la Bíblia en vuit volums que restà inèdit, influït per la Catena aurea de Tomàs d’Aquino Intervingué, per encàrrec de Jaume II de Catalunya-Aragó, prop de Frederic de Sicília en l’expulsió dels fraticelli refugiats a l’illa 1314 L’any següent treballà per obtenir la pau entre Frederic i Robert de Nàpols Fruí de la confiança del papa Benet XII,…
Joan Company
Cristianisme
Hebraista i classicista.
El 1752 ingressà a la Companyia de Jesús Essent estudiant de teologia a Barcelona escriví 1760 una interessant epístola sobre temes hebraics i féu, en hebreu, una dedicatòria al bisbe Ascensi de Sales que figura entre els preliminars de l’episcopologi de Barcelona de Mateu Aimeric Professor de filosofia, amb el seu germà Francesc, al collegi de Monti-sion de Mallorca, escriví uns Rudimenta linguae graecae el 1767, any que hagué d’exiliar-se a causa del decret d’expulsió dels jesuïtes Establert a Ferrara es dedicà principalment a l’apostolat directe entre els nombrosos jueus de la ciutat El…
Manuel Descatllar i Dessoler
Història
Patriota rossellonès, fill del veguer del Conflent Pere Àngel Descatllar i de Llar.
Exiliat el 1654 a Barcelona amb els seus pares, tornà a Vilafranca després del signament del tractat dels Pirineus 1659 El 1670 el Consell Sobirà del Rosselló el condemnà a l’expulsió perpètua, acusat d’haver ajudat i fomentat la revolta dels angelets la pena fou commutada, després de dos anys de presó, per una multa i residència forçosa d’un any a Serinyà Havent retornat a Vilafranca el 1673, fou un dels principals organitzadors de l’anomenada conspiració de Vilafranca de Conflent març de 1674, per alliberar el Rosselló del domini francès Fracassat el complot, fou empresonat i executat a la…
Tomás de Torquemada

Tomás de Torquemada segons una litografia anònima
© Fototeca.cat
Cristianisme
Inquisidor castellà.
Nebot de Juan de Torquemada, convers del judaisme, fou dominicà i prior de Santa Cruz de Segòvia Autor del memorial a Isabel I Las cosas que debían remediar los reyes , sobre els conversos, reclamava un estatut repressiu contra els jueus que li ha valgut la fama —errònia— de creador de la inquisició Primer gran inquisidor de Castella 1478, ho fou també de Catalunya 1483, on delegà Juan Franco i Guillem Caselles 1484 Les seves Instrucciones , publicades pel cardenal Manrique Compilación de las Instrucciones del Oficio de la Santa Inquisición , 1576, constituïren el fonament del procediment…
Fontes
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà.
Drenen el terme diversos barrancs, que aflueixen a la rambla d’Aiòder, afluent, per la dreta, al Millars Gairebé una tercera part del territori, molt accidentat, és ocupada per matollar i per pinedes L’agricultura de secà garrofers, oliveres, blat ocupa 358 ha, i el regadiu hortalisses, 12 Afectat per un radical despoblament des del 1965, minva per la mateixa decadència demogràfica més que no pas per l’emigració El poble 100 h agl 2006 505 m alt és, enlairat, a la dreta de la rambla d’Aiòder L’Església parroquial Sant Roc depèn de la d’Aiòder Lloc de moriscs 16 focs el 1602, fou repoblat el…
Antoni Moxí
Cristianisme
Jesuïta.
Destinat a Amèrica, el 1747 arribà a la governació del Riu de la Plata i serví a les missions de San Ignacio Miní i Córdoba Argentina Treballà pastoralment entre els pobles lules i omoampes , i, arran de la seva estada, deixà una extensa i remarcable relació etnogràfica Dins de la seva obra, cal subratllar Laudatoris de don Ignacio Duarte y Quirós, el primer llibre en llatí de Córdoba L’expulsió dels jesuïtes el feu marxar a Faenza Itàlia, on escriví Adveniente Faventiam 1787 El 1789 corregí i publicà la traducció del Directorio ascético de Scaramelli feta per P Manuel García Cal destacar,…
Medicació utilitzada per a facilitar el part
En el curs del part, per a controlar-ne l’evolució i modificar-la en cas que sigui necessari, pot ésser útil l’administració de diversos tipus de medicaments, principalment amb l’objectiu de facilitar la dilatació de l’úter i l’expulsió del fetus i la placenta En l’actualitat, hi ha prou experiència amb els diversos medicaments útils en aquests casos, de manera que l’ús que se’n fa es garanteix del tot i es consideren innocus per a la mare i per al fetus En la fase de dilatació, l’ús de medicaments no és necessari si la intensitat i la freqüència de les contraccions registrades amb el…
Novetlè
Novetlè
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la dreta del riu Cànyoles, voltat gairebé totalment pel terme de Xàtiva.
El territori, poc extens, al peu de la serra de Vernissa, és pla, i és ocupat en una gran part pel regadiu 93 ha, que aprofita l’aigua de la Vila i de pous i que és dedicat a tarongers i a hortalisses Al secà 40ha hom conrea oliveres, garrofers i ametllers El poble 741 h agl 2006, novetlerins 130 m alt és al SW de la ciutat de Xàtiva L’església parroquial el Roser fou erigida el 1534 en rectoria de moriscs en depèn la d’Annauir Antiga alqueria islàmica, pertangué a la família Tallada, que esdevingueren barons de Manuel Lloc de moriscs 38 focs el 1602 de la fillola de Xàtiva, restà despoblat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina