Medicació utilitzada per a facilitar el part

En el curs del part, per a controlar-ne l’evolució i modificar-la en cas que sigui necessari, pot ésser útil l’administració de diversos tipus de medicaments, principalment amb l’objectiu de facilitar la dilatació de l’úter i l’expulsió del fetus i la placenta. En l’actualitat, hi ha prou experiència amb els diversos medicaments útils en aquests casos, de manera que l’ús que se’n fa es garanteix del tot i es consideren innocus per a la mare i per al fetus.

En la fase de dilatació, l’ús de medicaments no és necessari si la intensitat i la freqüència de les contraccions registrades amb el monitoratge són adequades, i, per tant, el coll de l’úter es dilata amb normalitat. Tanmateix, però, entre un 15% i un 18% de casos, el monitoratge indica que es produeix una hipodinàmia, que consisteix en la disminució de la intensitat o la freqüència de les contraccions, la qual cosa prolonga excessivament el part i incrementa el risc que es produeixi el sofriment del fetus. Per a reduir aquest perill, en el cas d’hipodinàmia s’administren medicaments oxitòcics d’efectes superposables als de l’hormona oxitocina, que incrementen les contraccions uterines. Aquests medicaments s’administren per degotament intravenós, i és convenient de fer-ho amb una bomba de perfusió, un dispositiu que permet de regular amb exactitud la dosi que es va administrant d’acord amb els efectes registrats en el monitoratge.

En alguns casos, al contrari, es registra una hiperdinàmia, que consisteix en la presentació de les contraccions uterines amb una intensitat o freqüència superiors a les normals, la qual cosa redueix el temps de recuperació del fetus entre una contracció i l’altra. Per a minimitzar el risc de sofriment del fetus, en el cas d’hiperdinàmia s’administren medicaments que redueixen l’activitat uterina i milloren la circulació sanguínia placentària, com ara els betamimètics.

Durant el període expulsiu se sol col·locar a la pacient un degotament intravenós que es manté fins que s’acaba el part, amb la finalitat de poder administrar ràpidament la medicació que calgui si es presenta alguna complicació. A més, amb el degotament es poden administrar medicaments oxitòcics per a facilitar l’expulsió del fetus i la de la placenta.