Resultats de la cerca
Es mostren 1692 resultats
sella
Sella anglesa
© Fototeca.cat
Esports amb animals
Seient de cuir, de forma especialment adaptada a l’esquena del cavall o d’un altre animal de sella, amb la superfície lleugerament còncava, de manera que el genet hi pugui seure còmodament.
La sella és constituïda generalment pel seient , que rep directament el cos del genet, pels arçons , als quals corresponen les dues borrenes —la del davant i la del darrere—, que impedeixen al genet de relliscar, per l’ encoixinada , que s’adapta al llom de l’animal, i per les faldes —sovint proveïdes de genolleres , zones més reforçades corresponents als genolls del qui cavalca—, damunt les quals descansen les anques del genet De les faldes pengen els gambals , que subjecten els estreps , i els cingladors , que subjecten, per sota de les faldes, la cingla o sotaventrera , la qual fixa…
peu de cabra
Carcinologia
Nom donat als crustacis cirrípedes de l’ordre dels toràcics pertanyents als gèneres Lepas, Pollicipes i Scalpellum, caracteritzats pel fet que s’adhereixen a un substrat variable mitjançant un peduncle carnós en el qual hi ha la regió cefàlica, mentre que la resta del cos és protegida per unes plaques calcàries que formen en conjunt la cuirassa o closca del crustaci.
A causa d’aquesta especial disposició, la regió cefàlica es presenta molt modificada, sense antenes ni ulls, i gairebé sense antènules La regió toràcica presenta sis parells d’apèndixs bífids que sorgeixen de les plaques de la cuirassa i actuen com a brànquies L’alimentació, planctònica, depèn també del moviment dels apèndixs toràcics Són hermafrodites, amb fecundació interna i creuada, i el desenvolupament és indirecte mitjançant larves nauplis , metanauplis i cipris , que després d’una vida lliure es fixen L’espècie Lepas anatifera o anatifa , que es fixa a objectes flotants,…
tarifa
Economia
Preu estipulat, presentat generalment en forma de taula o catàleg, per determinats serveis, drets a pagar, imposts, etc..
El terme “tarifa” pot identificar-se amb preu fixat per l’estat, pel fet d’ésser aquest qui generalment forneix serveis tarifables, bé que no és exclusiu d’ell, sinó dependent d’allò que s’ha de pagar Hi ha tarifes úniques quan hom les paga una sola vegada, com el servei postal o telegràfic, i dobles quan l’import del preu es paga per quota fixa i també segons l’ús, com per exemple la llum, el telèfon etc Hom parla també de tarifa compensatòria quan es paga el dret a un servei que potser no s’utilitzarà mai, com les assegurances, i de tarifes polítiques quan el preu estipulat no…
alternança
Agronomia
Divisió o repartiment dels terrenys d’una explotació en tantes parts equivalents com anys previstos per a la successió de conreus escollida com a més convenient.
La pràctica de l’alternança és observada des de molt antic Virgili, en els seves obres, parla de la necessitat d’alternar els conreus per a descans de la terra Columella fixà normes a seguir per a l’obtenció de bons resultats De Gasparin basa els avantatges d’una alternança en això millor treball del sòl lluita més eficaç contra les males herbes intercalant científicament gruarets i plantes d’entrecavada lluita contra els flagells millor aprofitament de la fertilitat del sòl combinant conreus exhauridors, exigents i millorants equilibri de produccions utilització racional de mà d’obra i…
Club Marítim Torredembarra
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Torredembarra.
Fundat a l’agost del 1969, el seu primer president fou Pere Mas Inicialment tingué una base nàutica a la platja de Muntanyans i des del 1983 una seu fixa Impulsà la construcció del port esportiu i pesquer com a membre de la societat Port Torredembarra Practica especialment el patí de vela i té una flota de diverses classes d’embarcacions de vela lleugera També practica vela de creuer, vela adaptada, surf de vela i motonàutica Organitzà la Copa d’Espanya 1993 i la Copa d’Europa 2007 de patí de vela Organitzà també la Setmana Catalana de Vela 2005-2007 i anualment, el trofeu…
Pilar Freixa Massaguer

Pilar Freixa Massaguer (al davant)
Federació Catalana d'Atletisme
Atletisme
Atleta.
Fou una de les millors especialistes de curses de mig fons del començament dels anys setanta Competí amb el Club Esportiu Universitari i es proclamà campiona de Catalunya de 400 m llisos 1971 Entre el 1970 i el 1972, establí els rècords catalans de 400, 800 i 1500 m i de relleus 4 × 400 m i 4 × 800 m En pista coberta, fou campiona d’Espanya de 800 m 1974, 1975 i aconseguí el rècord estatal de 1000 m 1972 També fou campiona de Catalunya de 400 m 1972 i 800 m 1975 en pista coberta, prova en què també fixà un rècord català Fou sis vegades internacional amb la selecció espanyola
Roger Oriol Segura

Roger Oriol Segura
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialitzat en salt de perxa.
El 1978 baté l’històric rècord d’Espanya d’Ignacio Sola als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, en saltar 5,22 m El 1981 fixà el rècord estatal en 5,40 m, tant a l’aire lliure com en pista coberta Gran dominador d’aquesta prova els anys setanta, fou quatre vegades campió d’Espanya a l’aire lliure 1974, 1977, 1979, 1980 i sis vegades en pista coberta 1976, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Fou campió de Catalunya quatre vegades i també establí el rècord català de decatló 1979 Fou medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1979, i participà en els Campionats d’Europa a l’aire lliure 1978 i en pista coberta…
orsa

secció transversal d’una embarcació poc calat amb orsa mòbil a la quilla
© Fototeca.cat
Transports
Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela, especialment en els iots de regates, per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
L’orsa és especialment necessària en les embarcacions de poc calat, les qualitats marineres de les quals millora notablement en augmentar el pla de la deriva En els iots petits, l’orsa és disposada a l’interior d’una caixa proveïda de parets estanques i és dotada d’un moviment de translació o de rotació en el pla diametral, i en abaixar-la, permet de navegar amb molta vela, sense perill de bolcar En els iots grans, és fixa i consisteix en un bloc de ferro o plom empernat a la quilla de fusta o bé disposat a l’extrem inferior d’una planxa fixada pel seu altre extrem a la quilla
tènia de l’home
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels tènids, que presenta una doble corona de ganxos a l’escòlex, seguit d’un coll on proliferen, per intercalació, nous anells; pot contenir fins a 1 000 proglotis; els últims anells (els més vells) es van desprenent, plens d’ous, i s’alliberen amb els excrements.
Ingerits del sòl pels porcs, es converteixen en oncosferes i després en cisticercs L’home se n'infecta en ingerir carn de porc poc cuita l’escòlex es fixa a l’epiteli intestinal i origina la tènia adulta L’home pot ésser, també, hoste intermediari quan n'és infectat en menjar verdures crues i poc netes, on s’han fixat els ous llavors els cisticercs s’estableixen en centres nerviosos, als ulls, etc La tènia a l’intestí ocasiona sobretot trastorns gàstrics i nerviosos L’acció d’un antihelmíntic i un purgant salí l’elimina L’escòlex pot regenerar tot l’estròbil de 2 a 8 m en un…
tinció de Gram
Biologia
Tècnica de coloració dels bacteris que fou establerta per H.Ch.J. Gram.
Es basa en la diferent afinitat als colorants bàsics violeta de genciana, violeta cristall, violeta de metil, etc dels bacteris En primer lloc hom fixa la preparació dels bacteris per mitjà de la calor, l’acoloreix amb una solució de colorant bàsic i després la renta amb aigua a continuació hom la colloca en una solució iòdica líquid de Gram, i el descoloriment amb alcohol etílic de 96° els bacteris grampositius conserven el color, mentre que els gramnegatius són completament descolorits per l’alcohol etílic La classificació dels bacteris patògens en gramposititus i gramnegatius…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina