Resultats de la cerca
Es mostren 470 resultats
fagony
Meteorologia
Geografia
Vent de ponent càlid i sec que fon la neu.
És un vent de tipus föhn que sol bufar després de ploure o de nevar
hexametilendiamina
Química
Diamina que es fon a 39°C i bull a 196°C.
Hom l’obté per deshidratació de l’adipat amònic a nitril, i després per reducció d’aquest en presència de níquel com a catalitzador És l’amina fonamental per a la síntesi del niló
cisplatí
Farmàcia
Química
Substància de color groc taronja que es fon a 207°C.
Fou descobert accidentalment en l’electròlisi d’un medi de cultiu de bacteris, amb elèctrodes de platí Es comporta de manera similar als agents alquilants impedint la síntesi d’ADN És emprat en medicina com a antineoplàstic, principalment en el carcinoma testicular
alum
Química
Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat.
Cristalls octaèdrics, de sabor astringent, insolubles en alcohol, que donen solucions aquoses lleugerament àcides Es fon en la seva aigua de cristallització a 95,5°C mantingut a 60-65°C, perd 9 molècules d’aigua, que són reabsorbides a l’aire humit A 200°C dóna alum cremat Per damunt, perd SO₃ i dóna sals bàsiques És obtingut a partir de sulfat d’alumini i sulfat potàssic i també calcinant lleugerament l'alunita, tractant-la seguidament amb aigua, separant el residu insoluble d’alúmina i evaporant la solució a causa de la lleugera alcalinitat del medi, els cristalls obtinguts són…
ablació
Geologia
Pèrdua de glaç soferta per una glacera o un inlandsis.
Inclou processos de fusió i de sublimació L’ablació depèn de la radiació solar modificada per l' albedo el glaç ennegrit per les morenes, d' albedo més feble, fon més la calor transmesa per la pluja i pels corrents d’aigua de fusió la temperatura i el moviment de l’aire el föhn és un agent d’ablació poderós la boira, que forneix calories per condensació del vapor en contacte amb la superfície freda del glaç i que pot impedir el regel nocturn En latituds mitjanes, per exemple als Pirineus, l’ablació guarda correlació sobretot amb les temperatures màximes diàries del final de…
itri
Química
Element pertanyent al subgrup III A de la taula periòdica.
De pes atòmic 88,905 i nombre atòmic 39, és d’un color blanc d’argent, s’inflama a l’aire per dessota de 400°C i dona l’òxid Y 2 O 3 Es fon a 1 523°C i bull a 3 337° Té una densitat de 4,457 g/cm 3 a 25°C, i és paramagnètic i trivalent Fou descobert el 1794 per J Gadolin, i el 1843 G Mosander l’obtingué en forma pura Hom n’ha obtingut 27 isòtops radioactius, amb nombres de massa que van del 82 al 97 És tres vegades més abundant que el ceri n’hi ha a la gadolinita, a la monazita 3% i a la samarskita, i és relativament abundant a les roques lunars Actualment és aïllat mitjançant…
prometi
Química
Element sintètic, de nombre atòmic 61, pertanyent a la família dels lantànids.
La seva existència fou predita el 1902 per Branner i confirmada teòricament el 1914 per Moseley fou obtingut pur per primera vegada el 1945 per Marinsky i el seu equip mitjançant fissió d’urani i bombardeig de neodimi amb neutrons, seguit de separació per cromatografia de bescanvi iònic És totalment absent de l’escorça terrestre, però hom l’ha detectat espectroscòpicament en alguns estels joves En són coneguts tretze isòtops, tots radioactius, amb masses que van de 141 a 154 L’isòtop 4 7 Pm, amb una vida mitjana de 2,5 anys, és el més ben conegut i més emprat Es fon a 1080°C i…
triòxid de sofre
Química
Anhídric de l’àcid sulfúric que, en l’estat sòlid, pot existir en tres varietats al·lotròpiques, dites α, β i γ.
La forma α, de més gran estabilitat, basa la seva estructura en cadenes entrecreuades de tetràedes de SO 4 units mitjançant dos àtoms d’oxigen, presenta consistència fibrosa, es fon a 16,83°C i bull a 44,8°C És fortament corrosiu i es combina amb l’aigua amb formació d’àcid sulfúric i gran alliberament d’energia SO 3 +H 2 O →H 2 SO 4 +21,3 kcal/mol És soluble en l’àcid sulfúric òleum Hom l’obtè, generalment in situ , per oxidació del diòxid de sofre catalitzada per òxids de nitrogen mètode de les cambres de plom o per esponja de platí o pentòxid de vanadi V 2 O 5 mètode de…
deuteri
Química
Núclid d’hidrogen, de símbol D; és el segon, per ordre de massa creixent.
Fou descobert el 1932 pels nord-americans Edward Roger Washburn i Harold Clayton Urey, que l’extragueren de l’aigua pesant també és anomenat hidrogen pesant Sota la pressió normal bull a -249,5°C i es fon a -254,5°C És obtingut a 500°C reduint l’aigua pesant pel magnesi hom obté l’hidrogen mixt HD per descomposició de l’aigua pesant per hidrur de liti LiH + D 2 O →LiOD + HD té les mateixes propietats que l’hidrogen, però la seva gran massa alenteix les reaccions A més de l’aigua pesant és conegut un peròxid, D 2 O 2 , els àcids DF, DCl, DBr, DI i uns altres cossos en els quals…
ambre
Insecte inclòs en ambre
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Resina fòssil de diverses coníferes (Pinus succinifera, Agathis australis, etc.).
És amorf, fràgil, de duresa 2, groc de mel, vermellós i a vegades també blau o verdós, transparent o translúcid Es troba en forma de nòduls, grans, gotes, plaques, o disseminat Es fon a uns 300°C i es crema tot desprenent una olor agradable Si hom el frega, s’electritza negativament Els jaciments principals es troben en l’Oligocè inferior es troba també en d’altres terrenys terciaris o quaternaris, però hi és allòcton És abundant al N d’Alemanya, al llac de Constança i a les costes de les mars Bàltica i del Nord hi ha també, entre d’altres, importants jaciments a Birmània i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina