Resultats de la cerca
Es mostren 3003 resultats
canana

Canana
Paul Cooper (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes de cos allargat, semblant al del calamars, amb les dues aletes laterals soldades a l’àpex del cos.
Pot atènyer fins a 1 m de longitud Neda molt de pressa i amb tant de vigor, que sovint el mateix impuls assolit el fa sortir fora de l’aigua Espècie pelàgica, viu sobre fons de sorra, i és freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic També és anomenada aluda
efèstia
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels piràlids, integrat per unes 35 espècies de dimensions molt petites, ales anteriors molt estretes i antenes molt fines.
Les erugues s’alimenten de materials vegetals secs o animals en descomposició L’espècie E elutella , d’uns 16-18 mm d’envergadura i color grisós, és freqüent a l’estiu a l’interior de les habitacions, i la seva eruga ataca el pa, les fruites seques i també el paper
multiplicador de velocitat
Tecnologia
Sistema de transmissió de moviment en què l’eix de sortida té una velocitat de rotació superior a la de l’eix d’entrada.
És freqüent que el canvi de marxes dels automòbils constitueixi un multiplicador de velocitat quan és embragada la quarta velocitat superdirecta d’aquesta manera hom aconsegueix que, a les velocitats altes, el motor giri a menys revolucions, amb un desgast inferior dels òrgans mòbils, menys consum de carburant i funcionament més silenciós
otitis
Patologia humana
Inflamació, aguda o crònica, de l’orella; normalment va acompanyada de dolor, hipoacúsia, febre i vertigen.
La inflamació pot ésser circumscrita al conducte auditiu extern otitis externa , a l’orella interna otitis interna o laberíntica o a l’orella mitjana otitis mitjana Aquesta darrera és la més freqüent, com a conseqüència de la propagació de les infeccions de les vies respiratòries altes a través de la trompa d’Eustaqui
malvasia capblanca

Malvasia capblanca mascle
Ferran Pestaña (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, l’únic que manté la cua enlairada.
El bec del mascle és blau cel brillant, el cap és blanc i el cos bru És una espècie asiàtica que nia, però, a tot el litoral i illes mediterranis Poc freqüent És l’únic ànec que no s’ha aconseguit de fer viure en captivitat Malvasia capblanca femella © Simon J Tonge
mesotelioma
Patologia humana
Tumor, generalment maligne, originat en el mesoteli de les seroses (pleura, peritoneu i pericardi).
És una neoplàsia poc freqüent que afecta sobretot la pleura i que es dóna especialment en persones exposades a l’asbest N'hi ha un tipus de localitzat , que pot ésser ressecat quirúrgicament amb èxit, i un altre de difús , molt més maligne, que sol provocar dolor i embassament serós o hemàtic
circ lunar

Superfície de la Lluna, on s’observen nombrosos circs lunars
(CC0)
Geologia
Forma de relleu característica de la superfície lunar, que presenta una estructura circular, amb el sector central deprimit i els vorells més o menys elevats.
El seu origen pot ésser tant endogen volcànic com exogen impacte meteòric aquest darrer és el més freqüent La denominació de cràter lunar , bé que en rigor no és gaire afortunada puix que sembla implicar l’origen volcànic de la Lluna, és emprada més freqüentment per a designar aquesta forma de relleu
histiocitosi X
Patologia humana
Grup de malalties caracteritzades per la proliferació anòmala d’histiòcits, que pot afectar diversos òrgans (pell, ganglis limfàtics, pulmons, ossos, fetge i melsa).
Les principals són la malaltia de Letterer-Siwe , que es dona en infants menors de 3 anys i és la més maligna la malaltia de Hand-Shüller-Christian , que sol començar abans de 5 anys, i el granuloma eosinòfil , més freqüent entre 20 i 40 anys Aquestes dues últimes són més benignes
morruda
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada.
D’aspecte molt semblant al sard, té la boca més aguda i protràctil i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre Habita a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs, a poca profunditat, i és d’hàbits herbívors És freqüent a la Mediterrània
Bíclarum
Monestir
Monestir fundat pel prevere lusità Joan de Bíclarum, després bisbe de Girona, que hom ignora on era situat exactament.
La falsa forma Biclara , no testificada, bé que freqüent, feu que hom el localitzés a Vallclara Conca de Barberà, nom que, tanmateix, fou posat a aquest indret per Ramon Berenguer IV en donar el lloc als premonstratencs Hom ha considerat com a més probable la identificació amb Beja Alentejo o amb Béjar Lleó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina