Resultats de la cerca
Es mostren 1107 resultats
República dels Kabardins i dels Balkars
Divisió administrativa
República de Rússia.
La capital és Nal’čik Situada al Caucas septentrional, és formada al NE per una plana estèpica i al SW per la serralada del Gran Caucas, amb els pics més alts com l’El’brus El riu més important és el Terek Les muntanyes són poblades de boscs de faigs i prats subalpins i alpins La població és formada, principalment, per kabardins 46%, balkars 9% i russos 35% És important la mineria molibdè, wolframi, zinc, i hi destaquen també les indústries mecànica i alimentària La base energètica de la república és l’estació hidroelèctrica de Baksan Una part considerable del…
regadiu
Agronomia
Terreny de conreu que és regat.
En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines segles IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els segles XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana arròs…
Castell de Cabanabona
Art romànic
Aquest castell ja apareix esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell Tanmateix, el lloc de Cabanabona és documentat des de l’any 1036, en el testament de Riquer, el qual cedí a Maier, mentre visqués, el seu alou de Ponts, que era a Cabanabona, amb les cases i amb la torre que hi havia després de la seva mort, l’alou passaria a Santa Maria de la Seu l’any 1054 es procedí a la delimitació dels termes dels castells de Coscoll actual Coscó i Cabanabona entre els hereus d’aquests, delimitació feta en presència de Bernat Onofred, Miró Angelà, Ramon…
Toràs
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat en la vall alta del Palància, al sector de l’esquerra del riu sense arribar a tocar-lo, estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca les úniques elevacions notables són les muntanyes de l’Ombria i de Piquer El 71% del terme 1 200 ha no és conreat, i sense bosc productiu Al secà hom conrea 380 ha, dedicades a cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta té una extensió de 70 ha, dedicades a hortalisses i arbres fruiters La superfície mitjana de les explotacions és de 0,51 ha El poble 255 h agl diss…
Sot de Ferrer
Vista parcial de Sot de Ferrer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme és a la vall mitjana del Palància, aigua avall de Soneixa L’agricultura de secà 400 ha és destinada sobretot a oliveres, vinya i garrofers al regadiu 110 ha, que aprofita l’aigua del riu, s’hi fan hortalisses i arbres fruiters, sobretot cirerers El 50% de la població activa es dedica a l’agricultura, i la població industrial ha augmentat 36% per raó de la proximitat de Soneixa, la qual cosa no ha impedit que continuï la lenta davallada demogràfica Hi ha importants jaciments de guix El poble 469 h agl 2006 230 m alt és a l’esquerra del Palància, en terreny pla, a l’…
Sant Marçal
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres, en contacte amb el Vallespir, des dels contraforts orientals del massís del Canigó (Torre de Vetera, 1439 m alt) fins a la confluència de la Ribera Ampla (dins la conca de capçalera del qual es troba gran part del terme) amb la riera de Sant Marçal (o de Calbell), límits oriental i meridional.
A ponent, més enllà del puig del Còrrec 1074 m alt i de la collada del Pou 896 m alt, el municipi comprèn el vessant de la dreta de l’alta vall del Bulès riu que constitueix el límit occidental El sector més alt del terme és boscat bosc de Sant Marçal , comunal alzinar, roure martinenc, bosquines i landes La superfície agrícola és de 264 ha, 254 de les quals són ocupades per prats i farratge hi ha 3 ha d’arbres fruiters pomeres i presseguers, 1 ha de vinya, 1 d’hortalisses i 1 de fruita primerenca La ramaderia, després d’una certa davallada, s’ha recuperat 521 caps de bestiar oví el 1980 El…
Navarrés
Navarrés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat al sector septentrional de la depressió coneguda amb el nom de canal de Navarrés
(que ha donat nom a la Canal de Navarrés
), entre els vessants orientals del Carroig i el Montot, límit amb la Ribera Alta.
És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals El territori és ocupat en dues terceres parts pels vessants muntanyosos del sistema del Caroig, coberts de boscs de pins i carrasques i de matollar L’agricultura és al fons pla de la canal el secà 1 200 ha és destinat a oliveres i garrofers, mentre que el regadiu 450 ha, que aprofita l’aigua de deus, és destinat als tarongers 120 ha, cereals, tabac, cacauets i arbres fruiters Hi ha una fàbrica de confecció Un 50% de…
Montner
Vista parcial de Montner
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès entre el pla d’Estagell, a la vall de l’Aglí, i el puig de Montner (507 m alt), al sector de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, a l’E del coll de la Batalla, drenat pel torrent de la Brossa i pels seus afluents, el qual constituí des del tractat de Corbeil (1258) la frontera franco-catalana i que aflueix a l’Aglí per la dreta.
La zona forestal i els pasturatges ocupen 431 ha La superfície agrícola és de 443 ha, 496 de les quals són de vinya vi amb denominació d’origen controlat els arbres fruiters només ocupen 3 ha presseguers i albercoquers i les hortalisses 6 ha enciams també hi ha 3 ha de cereals i 4 ha de farratge i prats Hi ha una cooperativa vinícola, amb una capacitat de 40 000 hl La població evolucionà positivament al llarg del s XIX, però d’aleshores ençà la tendència ha estat més aviat negativa El poble 140 m alt, que agrupa tota la població del municipi montnerencs , es troba al límit del…
Montesquiu d’Albera
Municipi
Municipi del Rosselló, estès a la dreta del Tec, entre la serra de l’Albera (puig de Sant Cristau, l’antic Montesquiu, 1.015 m) i el riu, que en aquest sector limita amb el Rosselló.
El terme comprèn un sector muntanyós, al S, cobert de bosc d’alzines, força delmat pels incendis, la garriga i la brolla La superfície agrícola menys de 500 ha és basicament dedicada a la vinya Hom aprofita també les aigües del Tec per al conreu de fruiters i hortalisses El poble 154 m alt és a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d’Albera, que era centre de la baronia de Montesquiu , de la qual formaven part els llocs de Vilallonga dels Monts i Nostra Senyora del…
Montboló
Municipi
Municipi del Vallespir, estès a l’esquerra del Tec, que constitueix entre Arles i els Banys d’Arles el límit sud del terme i els primers contraforts dels Aspres (roc Redó, 1 338 m).
Drenen el terme, a més, diversos afluents del Tec, com el torrent de Bonabosc i el riu Ample límit nord-oriental El territori és en gran part boscat el bosc de Montboló , a l’W, és a la vall de Bonabosc L’agricultura és molt pobra la superfície agrícola es limita a 184 ha destinades a arbres fruiters 2 ha, vinya 1 ha, cereals 1 ha i, sobretot, a pastures i farratge 179 ha El cens ramader és baix 30 caps d’oví i prop de 80 de cabrum La funció de segona residència ha donat una mica de vida a l’economia, que es manté en part gràcies al sanatori del Solà i a diversos establiments…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina