Aquest castell ja apareix esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell. Tanmateix, el lloc de Cabanabona és documentat des de l’any 1036, en el testament de Riquer, el qual cedí a Maier, mentre visqués, el seu alou de Ponts, que era a Cabanabona, amb les cases i amb la torre que hi havia; després de la seva mort, l’alou passaria a Santa Maria de la Seu. l’any 1054 es procedí a la delimitació dels termes dels castells de Coscoll (actual Coscó) i Cabanabona entre els hereus d’aquests, delimitació feta en presència de Bernat Onofred, Miró Angelà, Ramon Guillem i Ramon Arnau, d’acord amb les prescripcions del Liber ludiciorum. A partir d’aquest document s’estableixen els límits entre ambdós castells, que discorren entre l’anomenada Guàrdia Grossa, la coma de Cabrils i la Guàrdia. Al final del 1077, en la publicació sacramental del testament d’Adelaida, muller de Bernat Senmir, apareixen citades diverses propietats dins del terme de Cabanabona. El 7 de març de 1081, els esposos Berenguer Miró i Adelaida donaren a Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva canònica la meitat de l’alou que tenien al castell de Cabanabona, juntament amb cases, casalots, horts, terres amb els seus arbres fruiters i no fruiters, prats, pastures, boscos, garrigues i l’aigua que hi discorria, amb els serveis i censos corresponents. L’any 1084, el terme de Cabanabona és documentat com a límit septentrional del terme del castell de Vilamajor (d’Agramunt). En el mateix document, el ja esmentat Bernat Senmir donà a Santa Maria de la Seu d’Urgell, de la seva dominicatura de Cabanabona, la meitat de les terres i les vinyes, la seva part del castell que hi tenia i havia de tenir i els pagesos que posseïa en aquell vilatge, juntament amb tota la seva senyoria.
El 4 de març de l’any 1101 tingué lloc la publicació sacramental del testament de Ramir, per ordre del jutge Guillem, jurat pels seus marmessors sobre l’altar de sant Joan, a l’església situada “ante kastrum Chabanna Bona”. Deixà a la fraternitat de Sant Joan de Cabanabona la casa on es reunien els confrares, juntament amb altres béns.
Les mencions posteriors a Cabanabona no fan referència directa al castell, sinó a diferents propietats situades dins del seu terme; entre els anys 1142 i 1166, es documenten donacions d’alous, cases i diversos tipus de propietats dins d’aquest terme, la majoria fetes a Santa Maria de la Seu d’Urgell. Cabanabona fou lloc de baró i en suprimir-se les senyories al segle XIX n’era senyor N. Alemany.