Resultats de la cerca

Projectada com a institució suprapolítica i patriòtica, aviat fou controlada per la burgesia de València, a través d’alguns escriptors conservadors T Llorente i Olivares, J Labaila, R Ferrer i Bigné, C Amorós, L Trènor, Ruiz de Lihory, etc , els quals hi imposaren uns trets decisius refús a la politització de les reivindicacions valencianes, espanyolisme monàrquic, primacia de la poesia sobre qualsevol altre gènere literari, etc que inutilitzaren el projecte del fundador Això provocà, primer, algunes escissions l'Oronella , 1888 València Nova , 1904 i, al capdavall, l’…

Fill de Frederic Roda i Ventura , estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC 1954, grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1954, de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus Com a director, hi estrenà  Un caprici , d’A de Musset 1957,  La teta gallinaire , de F Camprodon 1957,  Antígona , de S Espriu 1958,  L’auca del senyor…

Fou fundada per l’infant Martí, futur rei Martí I, quan era comte de Xèrica i senyor de Sogorb, després d’obtenir l’autorització del papa Climent VII 1385 i del rei Pere III 1386 L’orientà el prior de Portaceli, però els seus primers monjos procedien d’Escaladei Tot seguit la nova casa rebé del fundador i dels reis Pere i Joan importants donacions, que la feren senyora d’Altura, Alcubles, Xèrica i de molt importants béns i drets a Sogorb, Massalfassar, Mauella, Castelló de la Plana, etc La parròquia de Castelló li fou unida durant quatre segles, igual que el santuari de la Cova Santa, prop de…

El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la Bovera, on ja…

El 1847 Cabet feu una crida als seus seguidors europeus perquè participessin en la fundació d’una Icària real als EUA Un primer intent, al territori de Texas, fracassà totalment i la segona temptativa, a l’antiga ciutat mormona de Nauvoo Illinois, desembocà en baralles i dissensions greus que portaren fins a l’expulsió del mateix Cabet, que morí d’apoplexia al cap de poc temps 1856 Als Països Catalans, la idea d’un comunisme icarià aconseguí d’atreure adeptes, especialment a Barcelona, on Narcís Monturiol fundà, per tal de propagar-la, el setmanari La Fraternitat  novembre del 1847 - març del…

Es caracteritza per l’austeritat vot de vida quaresmal perpètua dins el convent i fora del convent, l’apostolat de l’oració, la predicació i l’ensenyament allò que hom anomena vida mixta S'estengué molt ràpidament per Itàlia, Occitània, França i Alemanya L’aragonès Bernat de Boïl, abans ermità i superior dels ermitans de Montserrat, introduí, a partir del 1493, l’orde a la corona catalanoaragonesa El 1507, en morir, ja havia fundat quatre convents Als segles XVI i XVII foren fundats als Països Catalans 23 convents, repartits en les províncies de Barcelona, València i Mallorca El 1770 hi havia…

Feu els estudis de llicenciatura i doctorat 1977 a la Universitat de Barcelona, de la qual des del 1990 és catedràtic d’història contemporània i director del departament homònim Fou codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català Ha estat un dels pioners de les recerques en història cultural contemporània a Catalunya, la qual cosa el portà a fundar, el 1991, el Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intellectuals La seva obra s’ha centrat en l’estudi del món intellectual català des del segle XIX fins a la Guerra Civil Espanyola Ha publicat una amplíssima…

Vida i obra Fill d’una família benestant, exercí de professor a l’Escola Normal Femenina de Lleida De ben jove fou influït pel moviment de la Renaixença catalana, de la qual es convertí en un referent i promotor a Lleida La premsa, la poesia i la recerca històrica foren les seves activitats culturals més rellevants Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber i La Renaixença , entre d’altres Implicat en moltes iniciatives de la Renaixença, l’interès per l’excursionisme de caràcter erudit i patriòtic el…

Era de família noble de la regió romana de Núrsia Començà a estudiar lletres i potser dret, a Roma Ben jove, però, es retirà a fer vida eremítica en una cova de Subiaco Elegit abat de Vicovaro, els monjos intentaren d’emmetzinar-lo pel fet d’haver exigit una disciplina més estricta El seu renom li atragué tot seguit nombrosos deixebles a Subiaco, els quals organitzà en una dotzena de monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la villa imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l’Aniene Tingué dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid Benet, per fugir de les ires d’un…

L’església de Sant Julià és situada a l’antic poble de Palou, municipi independent fins el 1928 i actual barri de Granollers El terme de Palou és esmentat, per primer cop, en el cartulari de Sant Cugat com a Palaciolo , el 4 de febrer del 924, en una donació que un tal Sunlo fa al monestir d’un camp de regadiu És a partir d’aquesta data que trobem nombroses referències del terme en el cartulari de Sant Cugat El nom de Palou, més o menys llatinitzat, apareix com a Palaciolo, Palaol i Paladol La jurisdicció del domini de la parròquia de Palou passà definitivament a la corona al segle XIV,…