Resultats de la cerca
Es mostren 1736 resultats
Robert Kajanus
Música
Compositor i director finlandès.
Un dels compositors més importants d’aquest país, el nom del qual quedà eclipsat posteriorment pel de Jean Sibelius Estudià a Hèlsinki amb R Faltin i G Niemann, i continuà amb H Richter i C Reinecke a Leipzig A París fou deixeble de Svendsen, que li deixà una petja personal important El 1882 fundà la Societat Orquestral de Hèlsinki, formació que, sota la seva direcció, assolí un nivell gens negligible i que és la predecessora de l’Orquestra Simfònica de Hèlsinki Entre la seva producció simfònica destaquen La mort de Kullervo 1881 i Aino 1885, obres que impressionaren el jove…
Mara Dierssen

Mara Dierssen
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Biologia
Neurobiòloga.
Doctorada en medicina i cirurgia a la Universitat de Cantàbria el 1985, és profesora de Psicofisiologia a la Universitat Ramon Llull, professora collaboradora a la Universitat Autònoma de Barcelona Participa també en el programa Health and Life Sciences Genetics and Disease, de la Universitat Pompeu Fabra Coordina el projecte Gens i Malaltia del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, on dirigeix un equip de recerca sobre el cromosoma 21, la trisomia del qual provoca la síndrome de Down Ha presidit la International Behavior and Genetics Society 2005 i és també membre de la…
José Luis de Vilallonga y Cabeza de Vaca
Cinematografia
literatura castellana
Literatura francesa
Escriptor castellà en francès i castellà i actor.
Novè marquès de Castellbell, gran d’Espanya Adversari del franquisme —que ell havia defensat en la Guerra Civil—, s’installà a França el 1950 Amb la novella Les Ramblas finissent à la mer 1953, de tema barceloní, inicià una sèrie d’obres de problemàtica social espanyola i continuà amb un tipus de cròniques crítiques del gran món Les gens de bien , 1955 L’heure dangereuse du petit matin , 1957 L’homme de sang , 1959 Allegro barbaro , 1967 Fiesta , 1971 A pleines dents , 1973 etc Publicà articles a la premsa i nombrosos llibres de memòries, entre els quals La nostalgia es un error 1980, La…
Helmut Lachenmann
Música
Compositor alemany.
Un dels creadors més influents pero alhora més controvertits i polèmics de la creació contemporània Alumne de JDavid, LNono i KStockhausen, és autor d’una música radical i gens fàcil per a l’oient, que persegueix més irritar que no pas complaure el públic A partir d’un ús completament atípic dels instruments —l’autor defineix la seva obra com a música concreta instrumental— postula la total subversió de les normes habituals d’audició, una nova manera d’escoltar la música i una ruptura absoluta amb la tradició Entre les seves partitures més destacades poden citar-se les orquestrals…
Luci Tarquini Prisc
Història
Cinquè rei de Roma (~616 aC-579 aC).
Fill de Damarat de Corint i d’una dona etrusca, anà a Roma i canvià el seu nom originari Lucumon pel de Tarquini Succeí el rei Anc Marci a la seva mort i es féu nomenar rei del poble Vencé els llatins, els sabins i els etruscs i es distingí com a bon reformador augment de la gens patrícia, desdoblament de les centúries eqüestres, etc emprengué grans obres públiques assecatge del fòrum per mitjà de la Cloaca Maxima, construcció del circ Màxim, etc Fou fet assassinar pels fills d’Anc Marci Hom creu que, malgrat les interpretacions diverses que subsisteixen a l’actualitat, cal…
Taxonomia, sistemàtica i filogènia
Introducció a la taxonomia, la sistemàtica i la filogènia Les espècies En la desena edició de Systema Naturae ‘Sistema natural’, del 1758, Carl von Linné va incloure la classificació de més de 4000 espècies d’animals i més de 7000 de plantes, en les quals, a més d’utilitzar els noms emprats en aquell moment, va afegir els noms binomials, que a poc a poc es van anar imposant entre la comunitat científica i que avui són tan familiars http//bibbildabofi/Linneana Per a poder establir relacions entre les diferents espècies i entre els grups taxonòmics d’ordre superior, com els gèneres, les…
Glenn Herbert Gould
Música
Pianista canadenc.
Vida S’inicià en la música a tres anys amb la seva mare, i de seguida es feu evident el seu talent excepcional, fet que quedà confirmat quan, a cinc anys, realitzà les seves primeres composicions El 1942 ingressà al Reial Conservatori de Música de Toronto, on estudià piano amb A Guerrero, orgue amb FC Silvester i teoria amb L Smith Dos anys més tard guanyà el trofeu del Kiwanis Music Festival, l’únic concurs en què participà, ja que no li agradava gens l’esperit competitiu que regnava en aquest tipus de certàmens L’any 1945, tan sols amb tretze anys, passà lde solista del conservatori de la…
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…
Adverbis
Els adverbis en -ment En la coordinació de dos o més adverbis en -ment , preferim la forma plena de tots els adverbis Evitem la reiteració d’adverbis acabats en -ment amb expressions alternatives Va exposar el balanç fiscal succintament i clarament Vull que revisis la llista de convidats de manera ràpida i precisa La doble negació Reforcem el valor negatiu dels mots ningú , res , cap , gens , enlloc , mai , tampoc amb l’adverbi no en posició preverbal, com també les expressions en ma vida i en absolut , i la locució ni ni En les obres literàries, respectem l’absència de l’…
escolament cortical
Ecologia
Geologia
Escolament d’aigua de pluja que llisca pels troncs dels arbres, des de les capçades, abans d’arribar a terra.
L’escolament cortical només representa entre un 1% i un 15% de la precipitació anual, segons el tipus de bosc Aquest percentatge depèn molt de l’arquitectura de l’arbre dominant del bosc en estudi, de la grandària i la posició de la seva capçada i de les característiques de l’escorça Els arbres que tenen branques horitzontals o descendents, com les coníferes, generen poc escolament cortical, o gens Per contra, els arbres amb troncs rectes, escorces llises i branques ascendents, com algunes fagàcies, en generen molt Tots aquells factors que tendeixin a augmentar l’escorriment i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina