Adverbis

Els adverbis en -ment

En la coordinació de dos o més adverbis en -ment, preferim la forma plena de tots els adverbis. Evitem la reiteració d’adverbis acabats en -ment amb expressions alternatives.

Va exposar el balanç fiscal succintament i clarament.
Vull que revisis la llista de convidats de manera ràpida i precisa.

La doble negació

Reforcem el valor negatiu dels mots ningú, res, cap, gens, enlloc, mai, tampoc amb l’adverbi no en posició preverbal, com també les expressions en ma vida i en absolut, i la locució ni... ni... En les obres literàries, respectem l’absència de l’adverbi.

Les maletes, no les vèiem enlloc.
Enlloc no vèiem les maletes.
Si mai no vas a l’òpera, no pots saber si t’agrada.
En sa vida no s’ha hagut de preocupar pels diners.
En absolut, no el trobo a faltar.
Ni les associacions de veïns ni els comerciants no acceptaran l’expropiació.

En canvi, s’escriuen sense l’adverbi no les partícules ningú, cap, res, enlloc, mai i gens quan tenen un sentit positiu; és a dir, en oracions interrogatives i condicionals, i en frases que denoten raresa o dificultat. Igualment es prescindeix de la negació quan aquests mots coordinen amb un altre de positiu.

Vols res més?
Si mai vas a l’òpera, sabràs si t’agrada.
Rarament cap dels seus familiars de l’estranger venia a la festa.
Difícilment ningú s’inscriurà al grup del matí.
L’artista més polifacètic que ningú hagi conegut.
La cadena de supermercats va aportar poc o res a la fira.

S’omet la negació quan la frase amb partícula negativa és introduïda per sense, que ja té un valor negatiu.

Van cloure l’assemblea sense que ningú hagués formulat cap objecció.

Així mateix, s’estalvien l’adverbi no els verbs que expressen negació, com ara desautoritzar, evitar, impedir, negar, prohibir, refusar...

Els seus pares eviten que mai arribi més tard de les dotze.

Tampoc no s’escriu la negació quan l’adverbi mai precedeix un adverbi o un adjectiu.

―Com és la seva dedicació? / ―Mai prou bona.
Bidons mai plens.

L’adverbi pas

S’admet la partícula pas com a reforç de la negació en frases que contradiuen una suposició anterior, en comparatives, en interrogatives que expressen probabilitat o en prohibicions amenaçadores.

―Ens veurem al concert dels Tres Tenors? / ―No m’hi veuràs pas.
M’agrada més la novel·la històrica que no pas l’assaig.
No tindràs pas una moneda de vint cèntims?
No t’aboquessis pas a la barana!

S’usa el marcador no pas en negacions parcials. Aquesta construcció, en lloc de la interferència castellana que no, és una oració elidida que corregeix una oració anterior sense necessitat de repetir-la.

Van arribar a Binissalem dimarts, no pas dimecres.