Resultats de la cerca

Constituïda al final del 1935, nasqué sota l’impuls d’alguns treballadors de l’Escola d’Aviació de Barcelona que divergien de la política de la seva gerència Alguns dels membres fundadors foren Josep Maria Carreras, que també en fou director, i Mari Pepa Colomer Creà una escola de pilotatge que, en record de la primera que existí a Barcelona, fou anomenada Escola Catalana d’Aviació S’installà a l’Aeròdrom Canudas i formà mitja dotzena de pilots Les seves activitats cessaren quan començà la Guerra Civil

Competí en la categoria del pes semipesant Campió de boxa militar a França, el 1914 s’installà a Barcelona on oferí exhibicions de pilota de cops i, a partir del 1915, organitzà vetllades pugilístiques El 1922 dirigí l’Iris Boxing Club Participà en combats celebrats en sales com l’Iris Park, el Frontó Comtal, la Bohèmia, el Teatre Apolo, el Frontó Principal Palace o el Nou Món També disputà combats a Cuba i a Madrid El 1926 penjà els guants Exercí també de mànager de boxejadors

El primer president fou Joan Casanovas Entre els seus professors destacà Ramon Larruy 1922-23, que també fou un dels fundadors i ocupà els càrrecs de vocal i secretari de la junta de l’entitat 1914-22 i 1923-26 Tenia 350 socis Dos bars barcelonins acolliren el club abans que inaugurés el seu propi local el 1919 El 1922 es tornà a traslladar i finalment, el 1924, s’installà a l’edifici que també acollí les dependències de la Federació Espanyola de Boxa

S'installà a la zona universitària, en un edifici de l’arquitecte J López de Asiaín inaugurat el 1979 Posseïa obres de pintors i escultors actius a l’Estat espanyol durant el s XX Poc atès durant la dictadura, a la dècada de 1980 dugué a terme una política d’adquisició d’obres representatives de l’art espanyol contemporani i s’hi organitzaren diverses exposicions temporals, però el 1987 fou suprimit i els seus fons transferits al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Les colleccions d’art propietat de Solomon RGuggenheim passaren a la fundació i, el 1959, s’installaren al museu Guggenheim de Nova York, obra de Lloyd Wright Peggy Guggenheim installà la seva collecció d’art en un palau de Venècia, el 1951, avui gestionat per la fundació El 1992 s’inaugurà a Nova York el Museu d’Art Contemporani Guggenheim, en un edifici del Soho restaurat per Arata Isozaki El 1997 s’inaugurà un nou museu a Bilbao, en un edifici de Frank Gehry

Es formà al començament del s XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi installà l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial

Fou valí de Sevilla en vida del seu pare, a qui succeí com a califa el 1163 Hagué d’enfrontar-se a Ibn Mardaniš, sobirà de València i de Múrcia, que intentava d’apoderar-se de Còrdova L’any 1172 installà la cort califal a Sevilla, que esdevingué base de les seves expedicions contra els cristians Morí en retirar-se del setge de Santarém, defensada pels reis de Portugal i de Castella Donà l’aspecte de capital a Sevilla, on féu construir l’alcàsser i la mesquita

Treballà al cabaret Chat-Noir de París, ciutat on després n'installà un de propi 1885, Le Mirliton Publicà els diaris Le Mirliton 1885-94 i La Lanterne de Bruant 1897-99 Tenia la veu metàllica i molt forta Sobresortiren les seves cançons À la Villette, La marche des dos, À Menilmontant, Nini peau d’chien i Les joyeux, i les novelles Les bas-fonds de Paris 1897 i Les amours de la Pouliche 1911 També publicà un diccionari titulat L’argot au XX è ©siècle 1901

Es decantà cap a l’impressionisme i la tradició francesa El 1910 rebé la medalla d’or de l’exposició del centenari de la independència, de Buenos Aires A París i a Mallorca dugué a terme una tasca fecundíssima Els seus darrers anys s’installà a Montevideo, on acomplí una funció docent important Malalt a París, acabà, el 1925, un autoretrat on es mostra amb el cap embenat D’entre les seves obres més destacades cal esmentar L’ombú i Saltants de l’Iguaçú

El 1804 anà a Rússia i hi exercí de professor des del 1816 a Peterburg fins que el 1824 s’installà a Berlín, on escriví més d’un centenar d’obres per al Königlisches Theater majoritàriament drames històrics, i algunes de dedicades a la dinastia Hohenstaufen Reuní la seva producció literària en vint volums, sota els títols de Dramatische Werke komischer Gattung ‘Obres dramàtiques de gènere còmic’, 4 volums, 1829-35 i Dramatische Werke ernster Gattung ‘Obres dramàtiques de gènere seriós’, 16 volums, 1835-43