Resultats de la cerca
Es mostren 929 resultats
r
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Divuitena lletra de l’alfabet català, anomenada erra [pl erres].
La R llatina majúscula prové de la forma que havia pres en el grec occidental, el qual havia afegit un traç oblic a la forma primitiva del fenici, de l’etrusc cercle cap a l’esquerra i del grec clàssic, que no presentaven encara aquell traç oblic La R clàssica romana és formada per tres traços un de llarg vertical, un altre de semicircular a la meitat superior dreta del primer, i un traç recte oblic que surt de la base del semicercle cap a la dreta i acaba quelcom corbat Cadascun d’aquests traços era executat en un temps El primer traç acostuma a tenir un reforç a la base En intervenir…
taxa de canvi
Economia
Preu d’una divisa estrangera en termes de la unitat monetària nacional.
Expressa el nombre d’unitats monetàries nacionals que cal lliurar per aconseguir una unitat monetària estrangera En tant que preu, la taxa de canvi és determinada per les condicions d’oferta i demanda en el mercat de divises divisa Hi ha, doncs, tantes taxes de canvi com divises distintes admeses a la cotització internacional La condició d’equilibri requereix, com a mínim, que l’elasticitat de l’oferta de divises sigui més gran que l’elasticitat de la demanda, condicions que són configurades per l’estructura productiva pròpia de cada país i la seva posició relativa en els intercanvis…
Castell de Cornellana (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Les restes del castell, que en l’actualitat es pot considerar quasi desaparegut del tot, coronen un turonet al cap del poble, al costat de les runes de l’església de Sant Andreu S’esmenta per primera vegada el lloc de Corneliano el 835 en el precepte otorgat per Lluís el Piados al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Les primeres notícies del castell són de l’any 1023 Deu anys després apareix en el testament del bisbe Ermengol que dóna a la canònica de la Seu el castell de Cornellana junt amb altres castells i pertinences Tres anys més tard, el castell de Cornellana fou motiu d’un judici,…
Josep Pau Ballot i Torres

Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot
Educació
Gramàtica
Gramàtic i pedagog.
Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia Española pocs anys després…
,
Josep de Calassanç

Josep Calassanç segon dibuix a carbó de Juli Borrel, conservat a l'Arxiu Provincial de l’Escola Pia
© Escola Pia
Cristianisme
Eclesiàstic, educador i fundador.
Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…
Tunísia 2012
Estat
Per a Tunísia, el primer país àrab que s'ha encaminat cap a una transició democràtica, l'any 2012 va ser políticament intens El Govern de coalició, conegut popularment com la Troika, format pels islamistes Ennahda i els grups de centreesquerra Congrés per la República CPR i Ettakatol, va impulsar la redacció de la nova Constitució i va superar les crisis internes que amenaçaven la continuïtat de la coalició L'extradició de l'exprimer ministre libi al-Baghdadí Alí al-Mahmudí al juny, va posar de manifest les tensions dins de la Troika Jebali, el primer ministre, va aprovar l'extradició sense l…
mediació
Economia
Dret mercantil
Contracte pel qual una de les parts s’obliga a donar una remuneració a l’altra pel fet d’haver-li indicat l’oportunitat de celebrar un contracte o d’haver aconseguit aquesta celebració, bé que sempre sense intervenir mai directament en el dit contracte.
curador | curadora
Dret
Persona designada en testament o judicialment que ha d’intervenir en certs actes que no poden realitzar per si mateixos els menors emancipats, orfes de pare i mare, els menors que han obtingut el benefici de majoritat i els qui han estat declarats pròdigs.
música de Xile
Música
Música desenvolupada a Xile.
Música culta Quan els espanyols colonitzaren Xile, al segle XVI, la música fou utilitzada com a eina d’evangelització dels indígenes, els quals començaren a participar en els cants de la missa i a tocar instruments europeus Ja al segle XVII es té constància que, a més del cant pla i polifònic, s’hi interpretaven himnes i villancicos En els oficis religiosos solien intervenir dos cors i un conjunt de músics estables, dirigits pel mestre de capella Les obres més cantades eren de compositors com F Guerrero, TL de Victoria o GP da Palestrina Se sap que la catedral de Santiago…
imperi Otomà

Mapa de l’imperi Otomà
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Conjunt de territoris sobre els quals exercí l’autoritat el soldà de Turquia (~1299-1924).
Fundat per Osman I, de qui prengué el nom, aviat anà guanyant territori en detriment dels mongols, seljúcides i bizantins L’organització del naixent imperi fou obra d’Orhan I 1326-59, que establí la capital a Brusa, dividí el territori en sanǧaqs ‘banderes’ i obligà els nous súbdits a un impost tributari i a participar en les empreses d’expansió creació de la infanteria i la cavalleria genísser Orhan arrabassà a l’emperador Andrònic Nicea, İzniq, İzmid i Nicomèdia i s’emparà de diversos principats d’Anatòlia així guanyà la sortida a la mar Egea i inicià les incursions marítimes a les costes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina