Les restes del castell, que en l’actualitat es pot considerar quasi desaparegut del tot, coronen un turonet al cap del poble, al costat de les runes de l’església de Sant Andreu.
S’esmenta per primera vegada el lloc de Corneliano el 835 en el precepte otorgat per Lluís el Piados al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.
Les primeres notícies del castell són de l’any 1023. Deu anys després apareix en el testament del bisbe Ermengol que dóna a la canònica de la Seu el castell de Cornellana junt amb altres castells i pertinences.
Tres anys més tard, el castell de Cornellana fou motiu d’un judici, celebrat en presència del comte Ermengol II d’Urgell, entre els canonges de Santa Maria de la Seu i Pere Udalard. Els canonges aportaren testimonis que demostraven que el castell de Cornellana havia estat donat íntegrament a la canònica i, en conseqüència, Pere Udalard renuncià a les seves pretensions. L’any 1050 es va arribar a una convinença entre el bisbe Guillem i Pere Udalard sobre el castell i l’església de Cornellana, per la qual Pere Udalard no reconeixia cap altre senyor que no fos el bisbe. Així mateix el pacte precisava que a la mort d’aquest, el castell havia d’ésser lliurat als canonges de Santa Maria de la Seu. Uns anys més tard, entre el 1051 i el 1068, el bisbe Guillem va establir una convinença sobre el castell de Cornellana amb els comtes Ramon i Adelaida de Cerdanya i el fill d’aquests, Guillem. Els comtes li van prometre observar els juraments prestats i ajudar-lo a fer la guerra contra els sarraïns i cristians per raó de les pàries d’Espanya. El vescomte Bernat, Sunyer Arnau, Bernat Sunifred, Miró Ricolf i Guillem Guillem, en cas d’incompliment de l’acord, havien de convertir-se en hostatges del bisbe dins el castell de Cornellana i no sortirne fins que el bisbe ho autoritzés, després d’haver satisfet el rescat.
Al segle XIII, consta que el castell de Cornellana estava sota el domini dels Pinós, en feu de l’església d’Urgell. Galceran de Pinós va deixar al seu fill “Gaucerando (…) totam valíem de Lavança cum castrum de Fórnols et cum omnibus militibus, militiis et feudis, castris et potestatibus (…)”.
Durant el segle XIV els Pinós van estar enfrontats amb l’església urgellesa pel castell de Cornellana. L’any 1335 Pere II Galceran de Pinós reclamà la castlania de Cornellana que en aquells moments detenien el bisbe i el capítol d’Urgell. Fins i tot el rei hi va intervenir, i set anys més tard Pere el Cerimoniós ordenà al bisbe d’Urgell i al capítol que lliuressin el castell de Cornellana que tenien ocupat i que ja havia estat reclamat anteriorment.
L’any 1354 el procurador de Galceran de Pinós va dirigir una carta al batlle del castell d’Adraén exposant que els homes del castell de Cornellana es queixaven que els homes del castell d’Adraén utilitzaven (“tayllan”, “pasturan”) els termes del castell de Cornellana contra la voluntat dels homes d’aquest castell.
Al segle XVII Cornellana consta com una de les possessions del capítol de la Seu. (RMAE)
Els vestigis actuals del que fou el castell de Cornellana no permeten fer-se una idea clara de com era la fortalesa. Hi ha molts ribassos fets amb carreus sens dubte procedents del castell, que devia aprofitar la part més alta del turó, força rocosa. A la part baixa de la roca hi ha restes d’un forn. Vora el camí, a prop de l’església, aparegueren sepulcres de llosa. (AVB)