Resultats de la cerca
Es mostren 888 resultats
resclosa
Rescloses de Miraflores del canal de Panamà
© J. Cavero
Construcció i obres públiques
Transports
Construcció feta en un canal o en un riu navegable.
És proveïda de comportes a ambdós extrems transversals al corrent que permeten, en ésser tancada l’una i oberta l’altra o mitjançant conduccions de fons o laterals o sifons, d’elevar o de fer descendir el nivell de l’aigua fins a igualar els nivells d’aigua amunt o d’aigua avall, de manera que les embarcacions poden salvar un desnivell, causat en els canals d’enllaç per la diferència de nivell de les mars, creat en els rius per lespreses, etc La resclosa necessita una reserva d’aigua inexhaurible aigües amunt, a causa de l’evacuació d’un…
calamars

Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…
fil d’aranya

Construcció d’una teranyina amb fil d’aranya
© PhotoDisc - Cybermedia
Anatomia animal
Aracnologia
Cadascun dels filaments molt fins i una mica viscosos que surten de les fibres de les aranyes i que serveixen per a fer la teranyina, per a immobilitzar les preses i també, a vegades, per a desplaçar-se.
La substància constitutiva d’aquests fils, produïda a les glàndules sericígenes de l’aranya, és líquida, però en sortir a l’exterior, en contacte amb l’aire, se solidifica
Els grups de ctenòfors
Característiques generals dels ctenòfors Els ctenòfors són animals bastant similars als cnidaris de fet, durant molt de temps ambdós han estat agrupats dins un tipus comú el dels celenterats Uns i altres presenten un eix principal oral-aboral al voltant del qual es disposen totes les estructures del cos una simetria bilateral que ja es manifestava en els cnidaris més evolucionats, i que és una característica molt notable dels ctenòfors només dos teixits ben definits l’ectodèrmic i l’exodèrmic un mesènquima gelatinós mesoglea i manca de cap altre espai intern que no sigui la cavitat…
Àguila cuabarrada
L’àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus és una de les àguiles més abundants a casa nostra Es distingeix en vol pel plomatge clar del pit, que s’aprecia a la fotografia de dalt, i les ales fosques per sota, i, sobretot, per la cua llarga i proveïda d’una barra fosca que en justifica el nom vulgar A la fotografia de baix s’observa un poll acabat de néixer Joan Real i Xavier Parellada L’àguila cuabarrada, anomenada també perdiguera, és sedentària als Països Catalans ocupa des de la Catalunya Nord fins al migjorn valencià, i és accidental a les Illes El…
Sind
Divisió administrativa
Regió de l’Àsia meridional, que constitueix una província del Pakistan.
La capital és Karāchi Ocupa la conca baixa de l’Indus i és una plana llevat de l’estreta franja de relleus baixos del Kohistān El clima és subdesèrtic, amb pluges escasses menys de 125 mm i forta evaporació a l’estiu L’agricultura depèn enterament del regadiu té una extensa xarxa de canals permanents alimentats per lespreses de Sukkur i Kotri, que permeten de regar, respectivament, 3 000 000 i 1 000 000 ha amb forts rendiments, amb conreus de blat, mill, arròs i cotó A les estepes hi ha pastors nòmades ovelles, cabres, camells Les ciutats…
estel de Barnard
Astronomia
Estel de la constel·lació del Serpentari.
És el tercer estel més pròxim 6 anys llum, té una magnitud visual aparent de 9,5, és un nan vermell i pertany al tipus espectral M 5 Fou descobert el 1916 per EE Barnard en comparar dues fotografies preses amb un interval de 18 anys Té el moviment propi més gran uns 10,3’ anuals Les pertorbacions que presenta aquest moviment podrien ésser causades per l’existència al seu voltant d’un sistema planetari, format essencialment per dos grans planetes, un amb una massa comparable a la de Júpiter i amb un període d’11,5 anys, i l’altre amb una massa 1,15 vegades la de…
Domingo Dulce y Garay
El general Domingo Dulce y Garay
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar castellà.
Lluità 1826-27 a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins preses de Morella i Berga El 1841, a Madrid, la seva defensa del palau reial impedí el rapte d’Isabel II pels moderats A la segona guerra Carlina destacà a la presa de Castelflorite 1849 i fou ascendit a mariscal de camp Fou governador militar de Lleida 1849-51 i dos cops capità general de Catalunya 1854 i 1858-62 el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita 1860 i capturà el pretendent Carles L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite El seu mandat a Catalunya fou més…
Fortificacions de la Garrotxa anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 informació J Bolòs Argelaguer Castell de Montpalau Bassegoda Castell de Bassegoda Torre de Corsavell o de Cursavell Beget Castell de Rocabruna Castell de Bestracà Besalú Castell de Besalú Vila de Besalú Pont de Besalú Beuda Castellot de Beuda Casa forta de la Masó de Palera Castell de Segueró Castellfollit de la Roca Castell de Castellfollit Maià de Montcal Castell de Dosquers Montagut de Fluvià Castell de Toralles Olot Castell del Coll Les…
La gola del Millars
La gola del riu de Millars, vorejada de canyís Phragmites australis Ernest Costa La gola del Millars 214, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La veritable importància de la gola del Millars, situada entre Almassora i Borriana, és ornitològica, sobretot com a refugi d’aus hivernals Entre les espècies més interessants cal ressaltar el cabusset, el martinet menut o gomet, l’ànec coll-verd, el xibec o sivert, el rascló, la polla d’aigua, la fotja, el cames llargues 60 parelles censades l’any 1989, els corriols petit i camanegre, la gamba roja o tifort…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina