Resultats de la cerca

Dirigit per Joan Guasp i Pujol, hi collaboraren, entre d’altres, Jeroni Rosselló, Joaquim M Bover, Tomàs Aguiló, Josep MQuadrado i Antoni Montis Publicà textos de creació poesia i prosa i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc

Era canonge i lector de Sagrada Escriptura de l’estudi general de Barcelona Fou nomenat bisbe de Vic al febrer del 1597, i tot seguit fundà i dotà tres càtedres a la Universitat Literària de Vic Morí al setembre del mateix any

Començà la seva activitat literària amb la poesia romàntica A porta inferi 1897, Milǎ sedmi loupžníku ‘L’estimada dels set bandolers’, 1906 En el període de la Primera Guerra Mundial es dedicà a l’exaltació de la independència nacional Okno ‘La finestra’, 1921

Continuador de les tradicions de poesia popular russa i introductor de noves formes Formà part del cercle literari de Puškin Algunes cançons seves esdevingueren populars Collaborà en les publicacions “Severnyje cvety” ‘Flors del Nord’, 1825-31 i “Literaturnaja gazeta” ‘Gaseta literària’, 1830-31

Vida i obra De formació escolar francesa, es titulà a l’Escola d’Alts Estudis Comercials i es doctorà en Filosofia i Lletres amb una tesi sobre Rimbaud Cunyat de Josep Carbonell, el 1926 s’estrenà com a crític literari a L’Amic de les Arts , revista des de la qual revisà escriptors catalans, espanyols i francesos, i s’interessà pel surrealisme tot i distanciar-se sovint de les seves tesis A partir del 1927 també publicà crítica literària a La Nova Revista , D’Ací i d’Allà , La Gaceta Literaria  i La Publicitat El març del 1928 signà amb Sebastià Gasch i Salvador Dalí el …

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i exercí la docència de les llengües clàssiques a Cuba entre el 1954 i el 1960 a la Universidad de Oriente, a Santiago de Cuba i de literatura espanyola i comparada al Canadà a la Universitat d’Alberta, entre el 1962 i la seva jubilació, el 1985 Entre el 1970 i el 1973 compartí aquesta tasca docent amb la direcció literària de l’editorial Seix i Barral de Barcelona Tornà a Catalunya l’any 1985, on es dedicà a l’assaig, al periodisme i a la crítica literària, de tendència acadèmica i humanística Tota la…

Fundà “La Critica” 1903 i “Quaderni della Critica” 1945 Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1916 Caigut el feixisme, fou president del partit liberal, ministre, diputat i senador El 1947 fundà a Nàpols un institut d’estudis històrics La primera sistematització del corpus del pensament crocià, la Filosofia dello Spirito fou l' Estetica come scienza dell’espressione e linguistica generale 1902, on identifica l’esperit amb la realitat sencera i distingeix quatre formes d’activitat espiritual la teorètica i la pràctica, geminades en formes individuals, donen la fantàstica i l'…

Té els seus inicis en el sistema educatiu i administratiu imposats per la Gran Bretanya a les seves colònies les Antilles, Austràlia, el Canadà anglòfon, Nova Zelanda, l’Índia i diversos països asiàtics, africans i del Pacífic i en l’estatut de llengua oficial i de cultura atorgat a l’anglès durant el període colonial, posició que s’ha mantingut generalment en règim de cooficialitat després de la descolonització Dins d’aquesta literatura cal distingir-ne dues grans expressions segons el substrat d’una banda, la que és conreada majoritàriament en països com ara el Canadà anglòfon, Nova Zelanda…

Desenvolupament enciclopèdic El certamen que proposava « por asunto de poesía una composición del género épico relativa a la famosa Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos » i el guardó mateix ofert a Rubió lliurat en un acte teatralitzat que causà sensació s’enquadraven en una calculada estratègia de vindicació «provincialista» i de redefinició del camp literari En formava part la defensa de la dignitat literària del català, per a la qual la memòria del secretari Muns i Serinyà apellava al patronatge i l’autoritat d’Aribau i Puigblanch En un context de concurrència…

Estudià amb Òscar Esplà i amplià estudis a París El 1930 estrenà el ballet La romería de los cornudos , considerat la seva obra mestra Fou crític de La Gaceta Literaria Deixà també un Concierto militar per a violí i orquestra, música de cambra i cançons