Resultats de la cerca

Herboritzà pel Conflent, l’Alta Cerdanya i el Vallespir La majoria dels resultats de les seves herboritzacions, que figuren en un manuscrit conservat a la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, foren publicats per Lluís Companyó

Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i collaborà al Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana

Germà de Joan , Bartomeu , Antoni i Pere Graduat en teologia per la Universitat Literària de Mallorca, és autor del manuscrit —avui perdut— Tractat d’agricultura i economia rural de l’illa de Menorca , que dedicà a la pagesia menorquina

Fou catedràtic de gramàtica general i de crítica literària a la Universitat de Madrid Secretari 1947 i després director de l’institut Miguel de Cervantes del CSIC, s’ocupà especialment de preceptiva i mètrica Sistema de rítmica castellana , 1962

Se'n distingeix per diverses particularitats fonètiques el consonantisme l’acosta al kazakh La llengua literària, constituïda d’ençà de la creació de la República Autònoma el 1919, és formada bàsicament a partir dels dialectes del sud-oest de Baixkíria

Fou membre actiu del consell municipal de Perpinyà en 1830-48 Fundà a la ciutat l’Escola Industrial Introduí els pous artesians a la regió i fou un dels fundadors de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals

Ultra la poesia Versi sciolti, 1757 Tragedie, 1771, conreà la història literària i, sobretot, la crítica A Lettere virgiliane 1757 atacà Dant i també la poesia acadèmica del s XVIII Ha estat considerat l’introductor de la Illustració a Itàlia

Els seus poemes, d’una gran simplicitat i inspirats sovint en la poesia medieval, palesen una sensibilitat preromàntica Gezangen mijner jeugd ‘Cançons de la meva joventut’, 1782, Gezangen ‘Cançons’, 1785, etc Conreà també la crítica literària De poetische Spectator 1784, etc

Amb altres poetes introduí a la Toscana l’escola poètica siciliana, a més de seguir els postulats de la poesia provençal Autor de poemes amorosos i polítics, escriví lletres de contingut moral, que representen una temptativa de fundar una prosa literària

Exercí la crítica literària a “Jornal do Brasil” El 1943 escriví la seva primera novella Perto do Coração selvagem Altres obres que cal destacar A cidade sitiada 1949, Laços de família 1960, Felicidade clandestina 1971 i A hora da estrella 1977