Resultats de la cerca
Es mostren 2221 resultats
marcatge d’armament
Militar
Pràctica consistent a atorgar un número i un codi identificatiu a cada peça d’armament, especialment petit i lleuger, com també a cadascuna de les municions.
Aquesta identificació ha d’ésser individual i difícil de falsificar o esborrar Com a mínim, s’ha d’identificar el tipus de producte de què es tracta marca, model i calibre, país d’origen i número de sèrie Alguns països també faciliten el destinatari Aquest sistema facilita el rastrejament i la identificació de rutes de les armes, des de la seva fabricació fins al seu ús, però la manca d’un acord internacional sobre aquesta matèria en dificulta la tasca És per això que les Nacions Unides establiren un Grup de Treball sobre Marcatge i Rastrejament l’any 2002, per tal d’estudiar la…
halofitisme
Ecologia
Adaptació d’algunes plantes a sòls amb una concentració forta de sodi i de conductivitat elevada.
La solució del sòl presenta aquestes condicions en zones litorals amb influència d’aigua salada i, també, en depressions tancades de territoris endorreics de zones àrides Totes les plantes necessiten un mínim de sals en l’aigua del sòl si l’aigua és molt pura, les plantes n'han de captar molta per a aconseguir una concentració de sals, que sempre serà molt baixa i, com a conseqüència, la flora molt pobra Totes les plantes, doncs, s’adapten bé a sòls amb una certa concentració de sals Les plantes halòfites, però, són les que s’adapten a sòls amb concentracions de sals superiors a…
capacitat
Psicologia
Plena potencialitat d’un individu per a l’execució d’una tasca física o intel·lectual o per a l’exercici d’una funció professional.
És condicionada per les aptituds de l’individu i depèn de condicions prèvies com l’aprenentatge, el grau de maduresa psicofisiològica, etc Tot i que autors diversos han elaborat taxonomies de les capacitats humanes apreses, no n'hi ha cap que sigui acceptada universalment La multiplicitat de factors que intervenen en la configuració d’una capacitat fa difícil de fer-ne una comprovació empírica que en permeti una jerarquia i una seqüència amb un mínim de rigor En tot cas, molts autors coincideixen a establir cinc grans tipus de capacitats les intellectuals, les motrius, les…
lògica de la mecànica quàntica
Lògica
Lògica no clàssica sorgida en el camp de la mecànica quàntica en observar (John Von Neumann i Garret Birkhoff, 1936) que les ‘‘proposicions’’ relatives als enunciats d’aquesta mecànica podien ésser representades per subspais tancats d’un espai de Hilbert complex i separable, com espai natural del càlcul operacional amb el qual s’estudià i fonamentà la mecànica quàntica (anàlogament a com les proposicions del càlcul de probabilitats són representades per subconjunts d’un conjunt de resultats elementals).
Així, la lògica de la mecànica quàntica és el càlcul reticular dels subespais tancats d’un tal espai de Hilbert, on la intersecció o mínim és la intersecció conjuntista ordinària, la negació o complementari és el complement ortogonal i la unió o màxim de dos subespais és el subespai més petit que els conté tots dos s’obté un reticle que no és modular i que dóna, per tant, una lògica molt apartada de la clàssica en què el reticle és distributiu En aquesta lògica, la incoherència no implica necessàriament contradicció encara que aquesta sempre implica aquella com a reflex del…
electrodinàmica quàntica QED [electrodinàmica quàntica]
Electrònica i informàtica
Teoria quanticorelativista de la interacció matèria-radiació.
La clau del model està en la idea que la interacció electromagnètica és transmesa gràcies a l’intercanvi de fotons, els quals són descrits mitjançant camps Les prediccions teòriques de l’electrodinàmica són les més precises de la física En un experiment realitzat el 2010 que mesurà el radi del protó en àtoms d’hidrogen en què els electrons havien estat substituïts per muons negatius, s’obtingué un valor significativament més baix per aquest que el que s’acceptava fins aleshores, de manera que hom s’està replantejant la precisió de l’electrodinàmica quàntica, o com a mínim la…
La Jornada Deportiva
Publicacions periòdiques
Esport general
Publicació d’esports editada a Barcelona entre el 1921 i el 1925.
Dirigida per Josep Torrens i publicada per l’editorial Millà, tingué Josep Anton Trabal com a redactor en cap Disposà de redactors com José Luís Lasplazas, Spectator , Juan Deportista, Isidre Corbinos, Prestige i Rossend Calvet, i els reporters gràfics Gaspar, Escudé i Maymó També publicava dibuixos de Mestre i caricatures d’Ele i Passarell D’ideari higienista, defensava els valors de l’esport per educar les masses, i impulsà la cultura física A l’inici fou bisetmanal, després passà a publicar-se tres cops per setmana i al novembre del 1923 encetà una segona època en què esdevingué diari i…
Fútbol Asociación
Futbol
Publicacions periòdiques
Revista de futbol publicada a Barcelona a l’octubre del 1925.
Informava a bastament del futbol català fins a la categoria regional i tenia corresponsalies en diverses ciutats de l’Estat Tingué prestigiosos redactors, com Spectator , que signava la secció titulada “Glosas”, d’Albert Maluquer, L Capdevila, els dibuixants Castanys i Passarell, i els reportatges gràfics de Gaspar i Claret De periodicitat setmanal, tenia 16 pàgines molt ben illustrades, amb fotografies de jugadors dedicades als lectors Els primers números incloïen una secció d’humor titulada “La furia española”, dirigida per Orlando Furioso i signada per Duvinyals i Cabot el legislador El 29…
futbol 7 adaptat
Futbol
Modalitat de futbol practicada per persones amb discapacitat intel·lectual.
Enfronta dos equips de set jugadors Es practica únicament en categoria masculina, per jugadors amb paràlisi cerebral amb una afectació mitjana o lleu Els equips han de tenir un nombre mínim de jugadors amb paràlisi cerebral mitjana per tal de garantir que no tots els llocs siguin ocupats per jugadors amb paràlisi cerebral lleu El 1984 formà part del programa dels Jocs Paralímpics de Nova York per primera vegada A Catalunya està regulat per la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, que organitza anualment una Lliga, els Campionats de Catalunya i el Trofeu…
Orellà
Municipi
Municipi del Conflent, al sector alt de la comarca, estès a l’esquerra de la Tet, a les anomenades Garrotxes de Conflent, entre els contraforts meridionals (2 091 m alt) del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils (límit occidental del terme) i el riu d’Évol a la Tet, a l’extrem del nucli urbà d’Oleta.
La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries Els conreus ocupen només 30 ha, 23 de les quals són de pastures i farratge, només 4 d’arbres fruiters albercoquers i presseguers, 1 de vinya i 1 d’hortalisses El cens ramader és mínim 280 caps de cabrum El poble 25 h 1982 873 m alt és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la confluència, a Oleta, amb la Tet L’església parroquial és dedicada a santa Maria el lloc és esmentat ja el 978 Dins el terme hi ha, també, els llogarets de Guixà, Celrà i Turol
sabor àcid
Alimentació
Un dels quatre sabors fonamentals.
El sabor àcid és motivat exclusivament per l’acció dels ions hidrogen sobre les papilles gustatives A igualtat de concentració molar i de grau d’ionització, tots els àcids donen la mateixa intensitat organolèptica, excepte els àcids minerals molt ionitzats, que, a més, donen un tacte aspre a les dents per tant, a igualtat de sensació, la quantitat d’àcid és funció de la concentració molar i del grau d’ionització així, per a l’àcid cítric el mínim per a trobar-hi sabor és ingerir 4 ml d’una solució aquosa del 0,010% El vinagre i les fruites cítriques tenen un sabor compost, però…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina