Resultats de la cerca

Pioner d’aquest esport a Catalunya Creà la secció de tamborí del Club Esportiu INEF Barcelona, i en fou el responsable 2005-12 Com a jugador i entrenador de l’equip participà en múltiples edicions en la Copa d’Europa, tant a l’aire lliure com en pista coberta, i guanyà la Lliga Catalana 2012 Amb la selecció catalana, disputà un Campionat d’Europa en pista coberta 2011 i un Campionat del Món a l’aire lliure 2012 Ha participat en nombrosos torneigs de tamborí de platja, i destaquen els títols aconseguits a Berlín 2010, Colònia 2011 i Catalunya 2012 El 2009 participà en la fundació…

Basat en la presència o la no-presència als eritròcits i al sèrum humà de diferents característiques bioquímiques i immunològiques, personals i hereditàries, que, en conjunt, confereixen als individus una personalitat hematològica determinada Hi ha diversos sistemes, com el sistema AB0 AB zero, el sistema Rh, els sistemes MN, P, Lutheran, Kell, Lewis, Kidd, etc També cal incloure dins els grups sanguinis els grups sèrics humans , descoberts pels estudis electroforètics, els més importants dels quals són les haptoglobines, els grups Gm, InV, Gc, Ag i Lp, els grups colinesterasa i les…

Cursà estudis inacabats de dret i filologia, i treballà en ocupacions múltiples Portà una vida bohèmia, amb constants canvis de feina i de residència, i el 1968 fou expulsat de la radiotelevisió pública, on treballava, per participar en l'edició d'un llibre del marques de Sade, censurat per la dictadura La seva poesia, acusadament existencial, empra l’automatisme surrealista O amor em visita 1958, A colher na boca 1961,  Poemacto 1961,  A máquina lírica 1961, Retrato em movimento 1967,  Electronicolírica 1964, Oficio cantante 1967, O bebedor noturno 19681963 , Vocação animal 1971,  Cobra 1977…

Als cinc anys es traslladà amb la família a Manila, on féu els primers estudis d’art Estudià a l’UP College of Fine Arts, a l’UST, a l’Academia di Bella Arti de Roma i a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París Les seves composicions florals i els paisatges mesclen una base realista amb un univers màgic Reflecteixen el doble sentiment de pertànyer i no pertànyer a dues cultures, com també l’exotisme i la normalitat, la nostàlgia i l’optimisme d’un paradís retrobat La majoria dels quadres són pintats amb aquarelles o amb acríllic, línies fortes i dinàmiques, i colors molt intensos…

És de color gris, marró o negre, i la seva localització més freqüent és a les espatlles a la cara i al tronc

És anomenada també malaltia de Buerger

D’origen humil, rebé la primera educació musical a Laon, probablement a càrrec del seu oncle, un músic local Fou organista a Saint-Merry París des del 1664 i organista del rei des del 1678 En la seva època assolí un èxit considerable com a compositor, com ho palesen les nombroses reimpressions de les seves obres per a clavicèmbal També fou molt conegut pel seu coneixement i pràctica de l’art de l’orgueneria Fou així mateix un prestigiós i influent professor d’orgue, que tingué com a deixebles N de Grigny, F Dagincour i JN Geoffroy De la seva producció musical es conserven un volum de motets i…

Estudià medicina a Eisenach i musicologia a les universitats de Munic, Leipzig i Berlín El 1921 obtingué el grau de doctor amb un treball sobre els precedents renaixentistes de la suite orquestral Fou professor a la Universitat de Berlín i, des del 1934 fins a la seva jubilació, a la de Kiel Slesvig-Holstein Destacà com a estudiós de la música de l’Església luterana el seu llibre Die evangelische Kirchenmusik 1931 n’és una de les fonts més autoritzades Fou el responsable de l’edició de les obres de M Praetorius 1928-41 i l’editor general de la collecció "Das Chorwerk" 1929-38, de música…

El seu pes teòric, segons els sistemes ponderals, era de 4,36 g per a l’euboicoàtic, 4,15 per al de Focea, 3,84 a Lesbos, 3,64 a Milet i 3,32 a Samos, entre altres Els múltiples i divisors més usuals eren la decadracma, la tetradracma i la didracma, el tetròbol 2/3, el triòbol 1/2, el diòbol 1/3, l’òbol 1/6 i l’hemiòbol 1/12 La colonització grega per la Mediterrània n'estengué l’ús per tot l’Occident, i fou encunyada a moltes colònies Les colònies gregues de Roses i Empúries bateren divisors de la dracma, primer, i dracmes vers la fi del s IV aC o al començament del s III aC La…

A banda de la llengua, un signe d’identitat rellevant dels armenis és l’adscripció a una confessió cristiana diferenciada Església armènia El poble armeni, que es donà ell mateix el nom de haikh i anomenà el seu país Hajastan , formà diverses entitats polítiques Armènia, les múltiples vicissituds històriques de les quals escamparen els armenis dellà els límits de la regió estricta d’Armènia Cilícia, regió de Sivas, colònies de Constantinoble i ciutats del Pròxim Orient L’opressió turca i, sobretot, les matances del període comprès entre el 1895 i la fi de la Primera Guerra…