Resultats de la cerca

Doctor en dret per la Universitat de Madrid amb la tesi La prenda como procedimiento coactivo en el derecho medieval 1941 i en dret canònic per la Universitat Lateranense, de Roma, amb la tesi Traditio corporis et animal La familiaritas en los monasterios de la Alta Edad Media 1945 El 1942 fou nomenat catedràtic d’història del dret a la Universitat de Múrcia Entre el 1945 i el 1969 fou catedràtic d’història del dret espanyol a la Universitat de Saragossa, on també fou vicedegà Fou degà de la Facultat de Dret Canònic de la Universitat de Navarra entre el 1960 i el 1968, i, des d’aquest darrer…

Desenvolupament enciclopèdic El 1976 la llibreria Els Dies de Sabadell va publicar una plaquette de vint-i-quatre pàgines, Diari 1973 , prologada per Joan Oliver, que contenia els primers fragments coneguts del dietari de Formosa Al cap de tres anys, el 1979,el dietari sencer es va publicar a Editorial Laia Va guanyar el premi Crítica Serra d’Or 1980 al millor llibre de memòries El 1997 Edicions de la Magrana va publicar una edició revisada que conté el text definitiu de l’obra El present vulnerable de Feliu Formosa forma part de la gran tradició de dietarística moderna en català…

Fill de pare etíop i mare coloured una de les subdivisions racials del govern sud-africà, patí personalment els efectes del règim racista de Sud-àfrica que donaria lloc a l’ apartheid La denúncia del racisme i la segregació racial són el tema de gran part de la seva obra Autodidacte, es formà en l’escola d’una institució religiosa que es pagà amb feines diverses, i aconseguí acabar l’educació secundària Emigrat a Ciutat del Cap el 1938, començà a collaborar en diverses revistes El 1939 s’embarcà cap a Londres, on no arribà fins el 1941 Treballà en feines editorials i es relacionà amb la…

El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…

Vida i obra Exercí bàsicament com a polític Entre els càrrecs que ocupà destaquen el d’alcalde de Barcelona 1934, 1936-37 i el de conseller de Cultura de la Generalitat 1937-39 Llicenciat en enginyeria, s’especialitzà en temes de caràcter econòmic i publicà alguns estudis en aquest àmbit, com L’aptitud econòmica de Catalunya 1927-29 Collaborà regularment a La Publicitat , Revista de Catalunya , “L’Horitzó”, “La Rambla”, “La Humanitat” i en altres publicacions professionals Publicà La vida i les lletres de Júlia de Lespinasse 1936, Tres aventurers italians a Barcelona 1936, les narracions de…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i es doctorà a Madrid, on fou collaborador d’ Eugeni d'Ors El 1960 emigrà als Estats Units i fou professor de literatura espanyola a la Colgate University 1960-63 i a la Syracuse University 1963-95, fins que es jubilà Dirigí el Centre d’Estudis Hispànics i estigué vinculat a la North American Catalan Society Com a poeta, formà part del grup de la generació anomenada “dels cinquanta”, que incloïa també José Agustín Goytisolo , Carles Barral i Jaime Gil de Biedma , entre d’altres Publicà els reculls de poemes  Desde esta orilla 1952…

Cursà teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca, d’on fou expulsat, estudis que acabà a la Universitat Pontifícia de Comillas, on obtingué el títol S’ordenà sacerdot a la seva vila natal l’any 1952 Després d’uns quants anys a les parròquies de Sant Pere Molanta i l’Arboçar, Gràcia de Sabadell i Sant Antoni de Sabadell on entrà en contacte amb l’antifranquisme, el 1958 fou assignat a la parròquia de Gallifa, d’on fou rector fins el 2017, i posteriorment rector emèrit Hi promogué, des del final dels anys cinquanta i seixanta, activitats centrades en l’escoltisme, i organitzà cursos de…

Implica una recerca que, en l' accés seqüencial , es fa seguint una seqüència fixa, predeterminada, d’operacions en l' accés aleatori , en canvi, la recerca de la informació es fa per mitjà d’una adreça o d’una clau i és independent dels accessos o operacions anteriors Quan l’accés es fa per clau, es calcula l’adreça a partir de la clau per mitjà d’un algoritme aleatorització , o bé s’obté d’una taula indexació L’accés aleatori només és possible en certes memòries i en fitxers que tenen aquest tipus de memòria com a suport

Inicialment, respecte del seu predecessor, el 80486, incorporava, entre altres novetats, dues memòries cau de 8 Kbytes, una per a dades i una altra per a codi, i dues unitats aritmètiques i lògiques que podien treballar en parallel Al Pentium l’han succeït el Pentium MMX, el Pentium II, el Pentium III i el Pentium 4, el qual introduí  els primers processadors de doble nucli d’Intel, coneguts com Pentium D, que constituïren els darrers models millorats de Pentium 4 A partir del 2006 hom abandonà la denominació Pentium per als nous models per adoptar la d’Intel Core

Se sol dividir en dues fases consecutives, funcional i orgànica generalment encomanades a persones diferents l’anomenat analista funcional i l’orgànic La fase de l' anàlisi funcional és aquella en què hom estudia l’estructura lògica de les informacions i dels processos sense atendre la manera de resoldre el problema amb un sistema informàtic concret La fase de l' anàlisi orgànica és aquella posterior a la funcional, consistent en el disseny de l’estructura de dades en les diferents memòries d’un ordinador i també dels algorismes generals de tractament, especialment a nivells de…