Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià el 1949 fins el 1954 fou metge de l’Hospital Clínic i professor ajudant de la facultat de medicina A partir del 1961 exercí com a metge de zona de la Seguretat Social Del 1970 al 1975 fou cap del servei de medicina interna de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Membre de la Societat Catalana de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, ideà i presidí el Comitè d’Informació i Documentació Sanitàries, fou el principal ponent de “Funció social de la medicina” del Xè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i, vicepresident del…

De família de metges, es llicencià a Barcelona 1934 i fou metge intern de cirurgia a l’Hospital Clínic de Barcelona fins el 1936, que anà als Estats Units per a incorporar-se com a investigador visitant al Rockefeller Institute for Medical Research de Nova York Poc després passà al Cornell University Medical College i el 1938 retornà al Rockefeller Institute fins el 1964, quan en transferir-se la seva unitat a la Universitat de Yale, fou nomenat professor d’epidemiologia d’aquest centre docent de Boston, on exercí fins a la jubilació 1981 Posteriorment, el 1982 fou contractat per…

Subsistí gairebé tot el s XVI i formà una escola local amb collaboració d’altres pintors de la localitat o de fora, dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobament de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajuntaren la tradició gòtica i les novetats renaixentistes El primer, Pere Alegret , dit de Canillo probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis, només és conegut documentalment L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del purgatori amb la…

El conjunt de mesures pràctiques per a conservar la salut o guarir la malaltia es poden concretar en l’acupuntura, la fitoteràpia, la dieta, la meditació, el massatge i els exercicis de txikung Té uns cinc mil anys d’antiguitat Durant la dinastia Chou 1122-249 aC, la pràctica mèdica estava a mans dels xamans de les tribus, que eren uns eficients herbolaris En el període de la dinastia Yin 1500 aC hi consten documents on es descrivien trenta-sis malalties i les plantes que les guareixen El Huang Di Nei Jing fou el primer text mèdic important compilat als inicis de la dinastia Han de l’Oest 206…

A mitjan segle XVIII es presentaren a la Reial Societat de Medicina Anglesa els efectes antitèrmics i antiàlgics dels extractes de l’escorça del salze blanc Al llarg del segle XIX s’identificà una substància, que s’anomenà àcid salicílic, que s’extreia de diverses escorces vegetals El 1886, els metges alsacians Kahn i Hepp descobriren les propietats antitèrmiques de l’acetanilina, un derivat de productes utilitzats a la indústria del tint En no poder-se patentar el procés de fabricació d’aquest producte, ja molt conegut, es decidí de patentar un nom que en suggerís les qualitats…

Als Països Catalans, els cirurgians formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els barbers o cirurgians menors barber la de Barcelona existia ja el 1408 sota l’advocació dels sants Cosme i Damià, patrons, també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma Mallorca El 1506 es constituí a Barcelona el collegi de cirurgians, reorganitzat al s XVII i el 1708, que atorgava el títol de cirurgià a partir d’uns quants anys de pràctica i d’un simple examen Collegis similars foren constituïts a d’altres poblacions importants Els fadrins tenien llur pròpia organització o…

Pel damunt de les diferenciacions de cada grup, llur doctrina comuna, basada en la Bíblia com a única regla de fe i de conducta, s’identifica amb el moviment religiós més conegut amb el nom de protestantisme La pràctica cultual evangèlica suposa un retorn radical a la simplicitat litúrgica de l’Església primitiva i consisteix en la lectura pública de la Bíblia, l’homilia, la celebració de la Cena, la pregària i el cant comunitari L’organització de comunitats de l’Església evangèlica als Països Catalans data de mitjan segle XIX, després de la traducció de Lo Nou Testament 1832 Francesc de P…

Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1910, i el 1911 es doctorà amb una tesi sobre la importància dels lipoides en biologia Ingressà a la sanitat militar, i durant uns tres anys féu, com a membre del Cos de Sanitat Militar, la campanya d’Àfrica 1911-14, destinat al Marroc Estudià després a Berna, París i Viena Catedràtic d’anatomia topogràfica a Granada 1916, passà després a Saragossa 1918 i finalment a Barcelona 1919 El 1926 ocupà la càtedra de terapèutica quirúrgica, i el 1931 passà a la de patologia quirúrgica Fou degà de la facultat de medicina del…

Era un dels cinc sectors de la necròpoli memfita Els seus monuments van de la dinastia I 3100-2890 aC al període grecoromà 323 aC-395 dC Això en fa el jaciment arqueològic més gran i ric de tots els faraònics i un dels més importants del món Amb una superfície d’uns 12 km 2 , conté les mastabes de sis faraons de la dinastia I onze piràmides, dues de la III l’esglaonada de Djoser I i la de Sekhemkhet, més la tomba del faraó Shepseskaf de la IV, l’anomenada mastabat al-farawn , de classificació difícil, tres de la V les d’Userkaf, Djedkare Isesi i Unas, decorada aquesta per primera…

De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals…