Resultats de la cerca
Es mostren 644 resultats
Sanç
Antic poble
Antic poble del municipi de l’Énova (Ribera Alta), bastit al llarg de la carretera de Manuel, que forma actualment una conurbació amb el cap del municipi, al qual fou agregat al segle XIX.
Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l’habitaven En feu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Rals, de València el 1646 tenia 17 veïns L’església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria d’Énova Hi ha les ruïnes d’un palau dit el castell de Sanç
Dídac Covarrubias i Sanç
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1598-1607); succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola.
Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent
Annauir
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), situat a la dreta del riu Cànyoles, al sector d’horta que s’estén al peu de la serra de Vernissa.
L’església, que ja existia al segle XVI, és dedicada a la Mare de Déu dels Àngels i depèn de la parròquia de Novetlè Població de moriscs, era habitada el 1609, any de llur expulsió, per 41 famílies El seu senyor, Alfons de Castro, atorgà el 1611 carta de població a 15 nous pobladors cristians Fou municipi independent fins el 1883
Aiacor
Poble
Poble (aiacorins; 155 m alt.) del municipi de Canals (Costera), situat a l’esquerra del riu Cànyoles (anomenat aquí la rambla de Montesa), en una plana regada per les séquies de la Llosa i de Ranes.
Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l’expulsió dels moriscs, 63 focs de cristians nous Fins al 1879 constituí un municipi La seva parròquia Sant Jaume fou creada al segle XVI fins aleshores pertanyia a la collegiata de Xàtiva i, fins el començament del segle XX, tingué annexa la de la Torre de Cerdà L’actual església fou construïda el 1760
Diego de Espinosa
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Fou president del consell de Castella 1565, inquisidor general 1566, cap del consell d’estat i del consell privat Bisbe de Sigüenza 1566, fou nomenat cardenal el 1568 Aconsellà una política moderada als Països Baixos, en contra de l’opinió del duc d’Alba, però preconitzà la publicació d’un decret 1566-1567 que provocà la revolta dels moriscs 1568-1570
Felip Guimerà
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Mercedari, ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fins a ésser-ne mestre general 1609-17 Intervingué, per ordre de Felip III, en l’expulsió dels moriscs de València 1610 Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre'n possessió És autor d’una Historia de la orden de la Merced 1591 i de Vida y muerte de Pedro Nolasco 1610
Xaló
Vista de Xaló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, en una vall ( vall de Xaló
) de les serres prebètiques valencianes orientals, entre la de Bèrnia (1128 m alt.), al S, i la del castellet d’Aixa (606 m alt.), al N, travessada pel curs mitjà del riu de Gorgos, que recull els barrancs del Curt, del Baró i del Masserof.
El terme, allargat de N a S, és flanquejat a ponent per la serra del Ferrer El sòl inculte és de 2 189 ha, el secà de 1 237 ha i el regadiu de 29 ha El 31% és conreat de vinya sobretot per a pansa i el 21% d’ametllers La indústria es redueix a un establiment de serralleria i un celler cooperatiu, a més d’una almàssera cooperativa El repoblament després de l’expulsió dels moriscs fou lent 378 h el 1646 i 450 h el 1713, malgrat la participació de mallorquins, fins que el 1787 assolí 1 584 h poc després del 1857 3 220 h assolí el màxim, però tornà a declinar amb l’emigració Des del…
la Vall d’Ebo
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la part interior del Marquesat, dins les alineacions prebètiques valencianes extremes.
Ocupa un eixamplament vall d’Ebo cobert pel Miocè margós, separat per falles de les serres cretàcies d’Almiserà 757 m alt i del tossal Pelat 693 m al nord, i la del Cirerer 832 m —contrafort de la d’Alfaro— al sud l’eminència principal, la serra de la Carrasca o serra d’Ebo 945 m, és nummulítica El barranc de la Fontblanca, que ve de la vall d’Alcalà, recorre la vall des del pla dels Corralets fins a la fenedura epigènica i càrstica en baioneta del barranc de l’Infern, de 200 m de profunditat, a comptar del qual s’anomena riu Girona o Bolata Una pluviositat prou favorable uns 900 mm permet…
la Torre d’en Lloris
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), al N del terme, al límit amb el de l’Énova (Ribera Alta), a la dreta del riu d’Albaida, prop de la confluència amb el de Barxeta.
Les seves terres són regades amb la séquia de la Torre d’en Lloris El 1535 fou desmembrat de Xàtiva i s’hi erigí una parròquia Santa Maria, amb Miralbò com a annex L’església parroquial és dedicada actualment al Roser Antic lloc de moriscs 42 focs el 1609, en fou el darrer senyor el duc d’Almodóvar Fou agregat al municipi de Xàtiva el 1857
Mascarell
Vila del municipi de Nules (Plana Baixa), un quilòmetre al NE del cap del municipi, vora la carretera de Borriana.
L’església parroquial els Àngels depèn de la de Nules Conserva les antigues muralles Era lloc mixt de cristians vells 101 focs el 1609 i de moriscs 30 focs el 1602, aquests localitzats en un raval i dependents de la fillola de la Vall d’Uixó Fou cap del marquesat de Mascarell de Sant Joan, i fins a la segona meitat del s XIX formà un municipi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina