Resultats de la cerca

Fou el membre més illustre d’una família de constructors d’instruments de vent-fusta actius des del principi del segle XVI El sobrenom d' el romà deriva del fet que, de jove, es traslladà a Roma per motius d’estudi El 1708 fou flautista de la cambra del rei Considerat el virtuós més prestigiós de la seva època, compongué a més alguns llibres de suites en estil francès i trio sonates d’influència francesa i italiana Destaca la revisió que feu del seu segon llibre de suites 1715 pel gran nombre d’ornamentacions que inclogué en la música, la qual cosa el converteix en una important font per al…

Inicià la seva formació a Dresden amb CF Abel Durant gran part de la seva vida s’ocupà de tasques vinculades a la seva vocació com a monjo cistercenc a Eberbach im Rheingau En aquest monestir exercí funcions de director musical i compongué la major part de la seva producció religiosa, que consta de misses, un rèquiem i un tedèum El 1771, la direcció del monestir decidí reduir despeses en l’apartat musical i, en veure disminuïdes les seves possibilitats, Schmitt deixà la vida monàstica i anà a Amsterdam, on esdevingué un personatge polifacètic que treballà indistintament en la pedagogia, la…

El 1638 era organista a l’església de Santa Maria de Crocichieri, a Venècia El 1640 competí amb Giacomo Arrigoni, Pietro Francesco Cavalli i Natale Monferrato pel carrèc de segon organista a Sant Marc de Venècia Perdé el lloc en favor de Cavalli, però continuà residint a Venècia, on estrenà la seva única òpera coneguda, Sidonio e Dorisbe , el 1642 Es traslladà a Verona i el 1645 succeí Simone Zavaglioli com a mestre de cor de la catedral Hi ha indicis que el 1647 entrà al servei del duc de Màntua Escriví els seus dos primers llibres Delle bizzarrie poetiche a 1, 2, 3 voci per a la cantant…

Estudià instruments de teclat amb el seu pare, Delphin Strungk, del qual fou assistent des que tenia dotze anys Posteriorment estudià violí amb Nathaniel Schnittelbach a Lübeck i fou nomenat primer violinista a les corts de Wolfenbüttel i Celle Entre el 1661 i el 1665 residí a Viena, i arribà a tocar el violí a la cort davant l’emperador Leopold I El seu prestigi i reputació anaren augmentant al llarg de les dècades del 1660 i el 1670 i fou nomenat director de música de la catedral d’Hamburg 1678 En 1682-86 visqué a Hannover com a compositor de cort i organista El 1685 visità Itàlia i conegué…

Fins el 1662 fou mestre de capella de la cort dels ducs de Saxònia-Lauenburg a Schlackenwerth Entre el 1662 i el 1665 exercí el càrrec de vicemestre de capella a la cort de Güstrow i del 1665 al 1673 fou mestre de capella a la de Gottorf El 1665 rebé l’encàrrec de compondre la música per a la cerimònia de la inauguració de la Universitat de Kiel El 1686 retornà al seu antic càrrec a Schlackenwerth Pfleger compongué més de 200 obres sacres, en llatí i en alemany, i diverses odes profanes Mentre que la seva collecció de divuit concerts sacres breus denominada Psalmi, dialogi et motettae 1661, a…

Rebé la seva formació musical al Conservatori de Música de París en les disciplines de piano, música de cambra, harmonia, contrapunt i composició, aquesta darrera amb D Milhaud El 1957 assistí als Cursos Internacionals d’Estiu per a la Nova Música de Darmstadt i tres anys més tard, el 1961, anà a ampliar els seus coneixements a l’Acadèmia de Música de Basilea sota el mestratge de P Boulez Les seves primeres obres, fins al principi dels anys seixanta, com ara les obres de cambra Étude III 1962, Équivalences 1963 i Polychronies I-II 1964, mostren influències de Boulez i també…

Les restes foren descobertes el 2013 i el conjunt pertanyia a uns quinze individus, la troballa més nombrosa d'un grup d’una mateixa espècie d’homínids fòssils al continent africà El nom naledi significa 'estrella' en llengua sotho, i fa referència al conjunt rupestre on es localitzà el descobriment Rising Star Presentat al setembre del 2015 per l’equip dirigit per Lee R Berger, Homo naledi era d’una mida entre mitjana i petita Tenia un volum encefàlic més similar al dels australopitecs , amb els quals comparteix també similituds pel que fa al tronc, la pelvis i l’espatlla, però la morfologia…

Forma part del complex museístic del palau de la Porte Dorée, que inclou també les exposicions del mateix palau i l’Aquarium Tropical És el primer museu en el seu gènere i té per objectiu reconèixer i donar valor al paper dels immigrants en la societat francesa i presentar la història de la immigració en els dos darrers segles Juntament amb l’exposició permanent, organitza exposicions temporals temàtiques relacionades amb la immigració a França Obert el 2012 a partir de la Cité Nationale de l’Histoire de l’Immigration, fou inaugurat oficialment el 2014 El canvi de valors de la societat…

D’una amplada mitjana d’1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m és limitada al nord pel pla d’Olot, a l’oest i al sud pels cingles del Puigsacalm i de la serra de Sant Miquel, i a l’est pels darrers contraforts de la serra del Corb Es tracta d’una fossa tectònica encaixada per un sistema complex de falles, les més visibles de les quals són situades a l’oest amb una direcció NNW-SSE, i mostren la clara diferenciació morfològica entre la plana i la zona muntanyosa del Puigsacalm A l’inici del Quaternari fou ocupada per un llac format per la…

La capella i el terme del castell de Montornès, dit també castell de Sant Miquel per raó de la capella, es troben en un contrafort de la serra de Sant Mateu el límit entre els municipis de Montornès i de Vallromanes passa a frec de la torre bé que tradicionalment es diu que el castell pertany a la demarcació de Vallromanes El castell és documentat el 1109 quan Bernat Ramon el va llegar a la seva filla Estefania L’any 1122 en la donació d’un alou de Martorelles i de Palau d ‘Almanla a la seu de Barcelona, se cita com a límit la serra on hi ha la capella de Sant Miquel, que ha d’ésser…