Resultats de la cerca
Es mostren 513 resultats
Leo Brouwer
Música
Guitarrista i compositor cubà.
Deixeble de V Persichetti i S Wolpe, les seves obres es vinculen amb els corrents avantguardistes representats per J Cage, L Nono i I Xenakis Tot i el seu compromís amb la revolució cubana, la seva música no tendeix en absolut al nacionalisme Format al Juilliard School i al Hartt College of Music, la seva assistència al Festival de Tardor de Varsòvia el 1961, on escoltà composicions de K Stockhausen i K Penderecki, li permeté conèixer l’avantguarda musical De retorn a Cuba fou assistent musical a Radio Habana i professor de composició al conservatori de la ciutat També ocupà el càrrec de…
,
Carlos Antonio de Pádua Chávez y Ramírez
Música
Compositor mexicà.
Vida Iniciat en la música per un germà més gran, el seu primer mestre fora de l’àmbit familiar fou A Parra i posteriorment fou deixeble de M Ponce i PL Ogazón Tot i que la seva formació fou essencialment la d’un pianista, també s’interessà per la composició Un altre element que despertà el seu interès fou la música indígena, molts elements de la qual introduí en les seves composicions Aquest és el cas, per exemple, del ballet El fuego nuevo 1921, que li proporcionà prestigi dins de l’ambient artístic i polític del Mèxic d’aquell moment i contribuí notablement a projectar la seva…
Coahuila
Divisió administrativa
Estat de Mèxic.
La capital és Saltillo Limita, al nord, amb els EUA a l’est, amb l’estat de Nuevo León al sud, amb el de Zacatecas al sud-oest, amb el de Durango i a l’oest, amb el de Chihuahua Situat a l’altiplà septentrional, hom hi pot distingir, d’oest a est, l’àrea endorreica del Bolsón de Mapimí i les serralades de Sierra Madre Oriental, de les quals les més importants són les Serranías del Burro, a l’extrem nord de l’estat El clima és àrid, amb precipitacions anuals que oscillen al voltant dels 300 mm L’estat és drenat pel Río Bravo del Norte, que estableix la frontera amb els EUA, i els…
Joan Munsó Cabús
Cinematografia
Periodista, crític i historiador.
S’inicià com a cronista teatral a "Firmas Revista literaria del hogar" 1952-53 i el 1955 creà amb Josep Maria Picó i Junqueras l’Agrupació d’Estudis Cinematogràfics en el si del Foment de les Arts Decoratives, que es dissolgué el 1957 A continuació publicà articles sobre cinema als diaris "Solidaridad Nacional" 1956-74 i "La Prensa" de Barcelona, i en revistes especialitzades com "Rumbos" 1956 "Arte nuevo Revista cinematogràfica" 1958, de la qual també fou membre del consell de redacció "Film Ideal" "Documentos Cinematográficos" 1960-63 i "Hora XXV" 1964 El 1962 entrà a Radio…
Joaquim Montero i Delgado
Cinematografia
Actor i comediògraf.
Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en…
Centre de Documentació Marítima
Conjunt de documentació especialitzada format pels fons documentals del Museu Marítim de Barcelona i el Centre de Documentació de l’Autoritat Portuària de Barcelona.
Està estructurat en cinc grans apartats Biblioteca, Hemeroteca, Fons cartogràfic, Fons d’imatges i Arxiu històric La biblioteca, inaugurada el 1942, aplega els fons de l’Institut Nàutic Mediterrani 1929-36 i del Museu Marítim de Barcelona està especialitzada en els temes relacionats amb la mar, l’entorn marítim i les activitats que generen, la relació dels homes amb la mar i la gestió del patrimoni marítim cultural i natural es complementa amb l hemeroteca sobre història, cultura i tecnologia marítimes i sobre museus i centres de patrimoni marítim El fons cartogràfic, constituït mitjançant…
Enrique Miret Magadalena
Periodisme
Literatura
Cristianisme
Teòleg, periodista i escriptor castellà.
Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i…
Artur Perucho i Badia
Literatura catalana
Política
Periodisme
Cinematografia
Escriptor, periodista i polític.
Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…
, ,
Joan Josep Amengual i Reus
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Política
Periodisme
Escriptor, periodista, filòleg i polític liberal.
Vida i obra Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca 1820-22, Es Prat i sa Bufera 1822, que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor 1822 Al Setmanari publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió,…
, ,
Lucia Bosè
Cinematografia
Nom amb el qual fou coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Lucia Borloni.
El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis La signora senza camelie , d’Antonioni 1953 Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani Satyricon 1969, de Federico Fellini Metello 1970, de Mauro Bolognini La colonna infame 1972, de Nelo Risi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina