Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
càries
Fitopatologia
Malaltia criptogàmica dels cereals causada pels fongs basidiomicets paràsits Tilletia tritici i Tilletia laevis, en el blat, i a l’Ustilago hordei, en l’ordi.
És una malaltia freqüent en el blat, que quan n’és afectat, és anomenat blat orb
Obtenció de mostres d’altres líquids i secrecions orgàniques
Patologia humana
A part les de sang i d’orina, per a la diagnosi etiològica de diverses malalties infeccioses se solliciten mostres d’altres líquids i secrecions orgàniques que, suposadament, pels símptomes i els signes, poden trobar-se infectats Entre aquests líquids i aquestes secrecions, els que més sovint s’analitzen són les secrecions respiratòries, la matèria fecal, el líquid cefalorraquidi i les secrecions que drenen de lesions cutànies o mucoses L’anàlisi de les secrecions respiratòries se sol sollicitar quan hom sospita l’existència d’un procés infecciós en les vies respiratòries inferiors, és a dir…
Els pentastòmids
Característiques del grup Cefalotòrax de la nimfa infestant d’un pentastòmid Porocephalus crotali vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 80 en el qual poden distingir-se els quatre ganxos prominents que envolten la boca J Riley, AA Banaja i JL James Els pentastòmids constitueixen una agrupació sistemàtica d’unes 90 espècies paràsites, de característiques homogènies però encara poc conegudes Tenen el cos allargat, vermiforme i generalment anellat, cobert d’una cutícula quitinosa prima i sense curtir la boca és xucladora i voltada de dos parells de ganxos A la cavitat del cos hemocel…
quitridiomicets
Micologia
Grup de fongs inferiors, generalment aquàtics, amb cèl·lules reproductores uniflagel·lades, sapròfits o paràsits, generalment microscòpics i força primitius, possible base de l’evolució dels fongs veritables.
esquistosomiasi
Patologia humana
Malaltia provocada per la presència de bilhàrzies a l’organisme, paràsits que hi penetren per via cutània o per via digestiva, en ésser ingerides aigües contaminades.
pirenomicètides
Micologia
Subclasse d’ascomicets integrada per fongs generalment paràsits de plantes, els ascocarps dels quals són peritecis, típicament amb un ostíol apical, però a vegades closos (clistotecis).
Els principals ordres són els de les clavicipitals, de les diaportals, de les hipocreals i de les laboulbenials, aquest últim considerat sovint com una subclasse a part
estercoràrids
Ornitologia
Família d’ocells marins de l’ordre dels caradriformes, de grans dimensions, plomatge fosc i costums rapinyaires, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.
zigomicètides
Micologia
Subclasse de ficomicets integrada per fongs sapròfits o paràsits amb membranes de quitina, de miceli ramificat i a vegades septat, i que no presenten mai zoòspores.
Hi ha reproducció sexual per endòspores formades en esporangis, i en alguns casos per conidis, oïdis o clamidòspores La reproducció sexual comprèn la fusió de dos gametangis, sovint procedents de micelis heterotàllics, i la formació d’una zigòspora, la qual en germinar origina un esporangi Els principals ordres que inclou són el de les entomoftorals i el de les mucorals
brucel·làcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials integrada per bacteris gramnegatius molt petits i pleomòrfics, paràsits obligats de molts animals, entre els quals l’home.
Són immòbils o bé es mouen per flagels perítrics Els gèneres més importants són Pasteurella pasteurella, Brucella brucella, Haemophylus hemòfil i Bordetella bordetella bordetella
branquiürs
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, integrada per individus paràsits temporals de peixos marins i d’aigua dolça, que neden lliurement passant d’un hoste a l’altre.
Són de dimensions petites i tenen el cos aplanat, amb una closca cefalotoràcica en forma d’escut que protegeix el cap i els tres darrers segments toràcics Tenen quatre parells de potes toràciques de funció nedadora L’abdomen és bilobulat, no és segmentat i no porta cap apèndix A la part cefàlica tenen dues antenes molt curtes, un ull imparell nauplià i un parell d’ulls composts i mòbils Les maxilles són transformades en un parell de ventoses que asseguren l’adhesió a l’hoste Els sexes són separats el desenvolupament embrionari és directe, i les larves són semblants als adults/>
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina