Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
Els himenòpters: vespes, abelles, formigues i afins
Els himenòpters constitueixen un ampli ordre d’insectes pterigots lliures, socials o paràsits, dels quals s’han descrit fins ara un total de 280 000 espècies Alguns dels seus representants són molt coneguts tots hem vist les abelles recollectant el nèctar de les flors, o hem observat files de formigues transportant el menjar als seus nius subterranis, o fins i tot hem sentit les doloroses picades que produeixen les vespes No obstant això, aquestes tres formes esmentades són les menys abundoses en espècies d’aquest ordre El gran nombre d’espècies existent, així com les seves diferents…
fogal
Fitopatologia
Malura de certs arbres, com les oliveres i les sureres, consistent en el podriment de l’escorça, originada per fongs paràsits, principalment del gènere Fomes
.
plectomicets
Botànica
Grup d’ascomicets sovint inclòs dins la subclasse de les pirenomicètides, constituït per micromicets sapròfits o paràsits de plantes, caracteritzats per la presència de clistotecis.
acromobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials formada de bacils gramnegatius, lliures o paràsits, de caràcters metabòlics intermedis entre les azotobacteriàcies i les enterobacteriàcies.
càries
Fitopatologia
Malaltia criptogàmica dels cereals causada pels fongs basidiomicets paràsits Tilletia tritici i Tilletia laevis, en el blat, i a l’Ustilago hordei, en l’ordi.
És una malaltia freqüent en el blat, que quan n’és afectat, és anomenat blat orb
Els peixos continentals invasors
Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars A la…
quitridiomicets
Micologia
Grup de fongs inferiors, generalment aquàtics, amb cèl·lules reproductores uniflagel·lades, sapròfits o paràsits, generalment microscòpics i força primitius, possible base de l’evolució dels fongs veritables.
estercoràrids
Ornitologia
Família d’ocells marins de l’ordre dels caradriformes, de grans dimensions, plomatge fosc i costums rapinyaires, a la qual pertanyen les diferents espècies de paràsits.
pirenomicètides
Micologia
Subclasse d’ascomicets integrada per fongs generalment paràsits de plantes, els ascocarps dels quals són peritecis, típicament amb un ostíol apical, però a vegades closos (clistotecis).
Els principals ordres són els de les clavicipitals, de les diaportals, de les hipocreals i de les laboulbenials, aquest últim considerat sovint com una subclasse a part
zigomicètides
Micologia
Subclasse de ficomicets integrada per fongs sapròfits o paràsits amb membranes de quitina, de miceli ramificat i a vegades septat, i que no presenten mai zoòspores.
Hi ha reproducció sexual per endòspores formades en esporangis, i en alguns casos per conidis, oïdis o clamidòspores La reproducció sexual comprèn la fusió de dos gametangis, sovint procedents de micelis heterotàllics, i la formació d’una zigòspora, la qual en germinar origina un esporangi Els principals ordres que inclou són el de les entomoftorals i el de les mucorals