Resultats de la cerca
Es mostren 6219 resultats
Sant Joan de Foixà
Art romànic
L’església parroquial de Sant Joan ha aglutinat un dels dos nuclis principals del poble de Foixà l’altre és el del castell El lloc apareix esmentat l’any 1019 amb el nom de “ Fuxan” L’església parroquial s’esmenta l’any 1058, en què la comtessa Ermessenda la restituí al bisbe de Girona Figura en les Rationes decimarum de l’any 1280 i en les llistes de parròquies del 1362, del final del segle XIV i d’època posterior L’edifici actual és del segle XVI amb algun afegitó posterior sense fer exploracions als murs és impossible de determinar si pot conservar algun vestigi…
Sant Genís del Pi
Església
Antiga església parroquial i més tard (s XVII) sufragània de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), municipi al qual pertany.
Es formà en un domini o alou pertanyent al monestir de Ripoll des d’abans del 938 L’antic domini del Pi s’estenia de l’Alou a Casa-ramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu al s XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella L’església, refeta al s XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878 Té culte i és unida a Sant Agustí
Cas Serres
Església
Venda del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), on hi ha l’església parroquial de Sant Josep.
col·legiata de Manresa
La col·legiata de Manresa
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Manresa (Santa Maria), dita popularment la seu de Manresa, edificada al planell superior del puig Cardener.
L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig final del…
Sant Salvador de Casesnoves
Antiga església
Antiga església parroquial del municipi d’Illa (Rosselló), a l’esquerra de la Tet, aigua amunt de la vila.
És obra del segle XI, però ampliada al XIII i al XIV fou unida a la parròquia d’Illa el 1561 Les pintures al fresc que la decoraven escenes del Nou Testament presidides per una Majestat envoltada pels símbols dels evangelistes, publicades el 1953, constitueixen el grup més antic dels conservats al Rosselló i són una transposició de les miniatures que decoraven els Beatus catalans del segle X El 1954 foren venudes a un antiquari, i han passat als EUA
monestir de Senterada
Monestir
Antic monestir del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’indret de la seva església parroquial de Santa Maria.
En aquest lloc, a la confluència del riu de Bellera i el Flamisell, hi hagué amb anterioritat al segle IX un monestir de tradició visigòtica dedicat a santa Grata, d’on ha derivat el nom de Senterada Després d’un quant temps d’abandonament, el bisbe Possidoni d’Urgell hi fundà, poc abans del 814, una nova casa monàstica dedicada a santa Maria Santa Maria de Senterada , a la qual sotmeté la cella o petit monestir de Sant Fruitós de Balestui Un privilegi de Lluís el Piadós, del 823, concedia la immunitat a la nova casa i hi confirmà la regla de sant Benet, però els bisbes d’Urgell…
Sant Briç de Maurin
El poble de Maurin és situat a 150 m d’altitud, a l’esquerra del riu de Maurin, a la confluència amb un torrent que baixa de les Corberes La seva església parroquial es troba a la part més elevada de la població Una de les primeres mencions documentals del lloc i l’església de Maurin apareix en una escriptura datada entre els anys 1073 i 1078, segons la qual Bernat II, comte de Besalú, va cedir al vescomte de Fenollet, Pere II, la “ villa de Maurins cum ipsa ecclesia ” ara per ara, aquesta és l’única referència antiga de l’església de Maurin L’església parroquial de…
Sant Pere de Matamala
Aquesta església presideix el poble de Matamala, a la riba esquerra de l’Aude Si bé el lloc de Matamala és documentat des de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú, que donà a l’abadia de Cuixà Matamala, cum villis et villarunculis suis , el primer esment de l’església parroquial de Matamala és, en canvi, molt més tardà de l’any 1413 Aquest any Joan de Berques, estudiant de dret, designà procuradors per prendre possessió, en el seu nom, de la rectoria de l’església parroquial de Sant Pere de Matamala, aleshores pertanyent a la diòcesi d’Alet Per la manca de…
Santa Maria de Mequinensa
Art romànic
Tot i que els habitants de la vila de Mequinensa eren majoritàriament musulmans, en bona lògica, tan bon punt es conquerí el castell de manera definitiva 1149, el bisbe Guillem Pere de Roda-Lleida hi dedicà una església, probablement una antiga mesquita, a la Mare de Déu Trobem esment d’aquesta església parroquial de manera indirecta Un document mequinensà de l’any 1177 fou redactat i subscrit per un prevere anomenat Galí, potser rector de la parròquia En un instrument atorgat pels Montcada a favor de la vila de Fraga, compareix el testimoni d’un tal Simó de Santpere, que s’…
Sant Miquel de Torredarques
Art romànic
La vila de Torredarques és situada dalt un turó de 744 m d’altitud, que domina la vall a la capçalera de la rambleta de Torredarques Aquest lloc depenia, des d’antic, del gran terme del castell de Mont-roig La primera referència a l’església parroquial de Mont-roig data de l’any 1247, i també consta entre les esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 L’any 1356, els feligresos de Torredarques, allegant la distància del lloc de Mont-roig, obtingueren l’erecció de la seva església en vicaria, amb dret a cementiri i pica baptismal L’església parroquial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina