Resultats de la cerca

Publicat el 1516 en una primera versió 40 cants, la definitiva 46 cants en octaves sortí el 1532 Amb matèria procedent de l’èpica cavalleresca, però amb un llenguatge i un esperit del seu segle, l' Orlando furioso reflecteix la vida íntima del seu autor La multiplicitat de personatges i episodis, que van desapareixent i reapareixent en una trama complicada però resolta amb habilitat, s’estructura en tres motius principals l’èpic lluita entre cristians i sarraïns, l’amorós la passió d’Orlando per Angèlica i la seva follia en casar-se ella amb Medoro, que forma el nucli del poema,…

A sis anys inicià estudis de piano i de violí, i el 1939 fou admès com a membre dels Petits Cantors de Viena, formació en la qual cantà com a solista àries de cantates i oratoris de JS Bach Posteriorment amplià la seva formació musical a l’Escola Superior de Música de Viena, on estudià arpa, cant i direcció coral El 1950 fou contractat com a corista de l’Òpera de Viena i set anys més tard passà a ser-ne solista A més del repertori contemporani, s’especialitzà en lied i, sobretot, en les cantates, oratoris i passions de JS Bach N Harnoncourt sollicità la seva presència per a enregistrar l’…

Vida Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Ll Millet, A Nicolau i E Vázquez, amb la qual s’especialità en la tècnica del cant El 1915 guanyà les oposicions per a ocupar una plaça de professora de cant Especialitzada en lied i cançó catalana, fou collaboradora habitual dels concerts de l’Orfeó Català, formació en què actuava com a solista El 1921 participà en la primera interpretació a l’Estat espanyol de la Passió segons sant Mateu de JS Bach, estrena realitzada al Palau de la Música Catalana de Barcelona sota la direcció de Lluís Millet Collaborà amb el Quartet…

S’inicià en el món del teatre com a dramaturg en llengua castellana publicà El Club de los Patriotas 1912, escrita en collaboració amb Juan Biscamps i Pecado de juventud 1913, drames estrenats al Teatre Apolo Collaborà a La Publicidad  i El Día Gráfico , i publicà els estudis Semblança de Lleó Fontova 1936 i Tres conferències sobre teatre retrospectiu 1937, que versen sobre el teatre d’aficionats, la Passió i Josep Robrenyo Durant la postguerra continuà publicant estudis sobre arts escèniques, però ja en castellà Ricardo Moragas 1946, El Gran Teatro del Liceo 1946, El ‘Verso’ en el Liceo 1946…

Rei de Judà representat en l’arbre de Jessè, detall del brodat de l’escapulari de la casulla del tern de Sant Vicenç Fou brodat amb la tècnica de l’ opus anglicanum entre el 1340 i el 1360 Museu Tèxtil i d’Indumentària, Barcelona – ©RManent El brodat que es dugué a terme a Catalunya durant el gòtic és, com a l’època del romànic, el de pintura a l’agulla És a dir, que seguia les mateixes variacions estilístiques i influències artístiques que la pintura, amb una iconografia comuna L’única diferència era que, en el cas del brodat, no es podia assolir el perfeccionisme de la pinzellada, atès que…

Estudià música a l’Escolania de Sant Felip Neri i també amb A Pérez i Moya Més endavant amplià la seva formació al costat, entre d’altres, de Ll Millet i E Toldrà El 1933 ingressà a l’Orfeó Català i al cap d’un any inicià les seves collaboracions amb el quartet vocal Orpheus Tot i dedicar-se pràcticament en exclusiva a l’oratori i la cançó, intervingué en algunes representacions operístiques al Gran Teatre del Liceu El 1949 fou el tenor solista de les audicions d' Elijah , de F Mendelssohn, al Palau de la Música Catalana, amb l’Orfeó Català Destacà en obres com la Passió segons…

Estudià a Viena, amb la intenció inicial de formar-se com a director d’orquestra Posteriorment estudià cant de manera autodidàctica i debutà el 1928 a Munic El mateix any es presentà com a Radamés Aïda a Brno i ingressà en la companyia de l’Òpera de Viena, on romangué fins el 1945 Aquí destacà en el repertori alemany -especialment WA Mozart i R Strauss- i estrenà Das Herz , de H Pfitzner 1931, Friedenstag , de R Strauss 1938, i Der Mond , de C Orff 1939, entre d’altres L’any 1938 es presentà com a Tamino La flauta màgica al Covent Garden de Londres i el 1947 estrenà al Festival de…

Estudià composició a Zagreb fins el 1929 i direcció a Viena 1925-28 Tot i que es declarà seguidor del corrent nacionalista, fou un dels primers compositors iugoslaus a interessar-se pel neoclassicisme, com es veu en el Concerto da camera 1928, en el qual, a més, es troben ritmes i melodies populars croats El conjunt d’obres compostes abans del 1940 és dominat per les composicions religioses N’és un bon exemple l’oratori La Passió de Nostre Senyor Jesucrist 1935, que combina d’una manera efectiva el cant religiós de Dalmàcia -amb trets del cant gregorià- i elements de la música…

Designa, per tant, els instruments que formen part del tutti en un concert o un concerto grosso o les veus d’un cor, quan cada part és interpretada per diversos instrumentistes o cantants En el cor inicial de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, es dona la indicació soprani in ripieno per als cantants als quals es confia la melodia de coral O Lamm Gottes Es dona entenent, així, que la melodia no és per a un solista En el Concert de Brandenburg núm 4 , del mateix compositor, es troba la indicació ripieno en les parts orquestrals de violí i viola per diferenciar-les del…

Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda Cal destacar la relativitat de la qualificació ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la desafortunada…