Resultats de la cerca
Es mostren 859 resultats
Claus Ogermann
Música
Compositor nord-americà d’origen alemany.
Començà la seva carrera com a pianista i, encara a Alemanya, escriví la banda sonora de catorze pellícules El 1959 s’establí als Estats Units, on es dedicà als arranjaments El 1963 esdevingué director musical de Verve Records, i posteriorment treballà per a Herb Alpert’s A&M label Collaborà amb Bill Evans, Quincy Jones, Stan Getz, Frank Sinatra, Barbara Streisand i João Gilberto D’ençà del 1970 es dedicà gairebé de manera exclusiva a la música culta, amb obres com el ballet Some Times , escrit per a l’American Ballet Theatre, Symbiosis , per a piano de jazz i orquestra, Cityscape , Tagore…
Tito Puente
Música
Percussionista nord-americà d’origen porto-riqueny, considerat el rei del jazz llatí.
Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos Santana Fou…
Mario Lanza
Música
Tenor nord-americà.
Cantant afeccionat, es dedicà professionalment al cant per consell de S Koussevitzky Estudià a Filadèlfia i, més tard, al Conservatori de Berkshire 1942 Debutà a Hollywood el 1945 amb Madama Butterfly , que després cantà a Nova Orleans El 1947 fundà el Bel Canto Trio amb G London i F Yeend, amb els quals cantà diversos fragments d’opereta i de musicals Protagonitzà algunes pellícules musicals, entre les quals The great Caruso R Thorpe 1951, que el feu famós internacionalment, The Seven Hills of Rome R Rowland 1957 i For the first time R Maté 1959 El 1956 es traslladà a Roma, on morí d’una…
Richard Tauber
Música
Tenor austríac naturalitzat britànic.
Estudià música i cant a Friburg i el 1913 debutà a Chemnitz Saxònia com a Tamino La flauta màgica A partir d’aleshores fou contractat com a membre de la companyia de l’Òpera de Dresden i el 1919 realitzà gires arreu d’Àustria i Alemanya Feu actuacions reeixides als Festivals de Munic i de Salzburg, tant en òperes com en operetes, especialment de F Lehár El 1931 cantà amb èxit a Anglaterra i inicià una sèrie de collaboracions amb el Covent Garden de Londres, on esdevingué un dels tenors mozartians més aplaudits de la seva generació Escriví diverses composicions per a l’escena, a més de…
Siegfried Fink
Música
Percussionista alemany.
Estudià a la Hochschule für Musik Franz Liszt de Weimar amb Alfred Wagner, percussionista, i Helmut Riethmüller, compositor Després de desenvolupar la seva tasca pedagògica i concertística a ciutats com Weimar, Magdeburg, Lübeck i Hannover, fou nomenat professor de la Hochschule für Musik de Würzburg 1974-93 Fou distingit amb premis diversos, entre els quals el Diploma d’Honor de la Universitat de Barcelona 1988 Fou doctor honoris causa de l’Acadèmia d’Arts de Bulgària 1997 i membre, en diverses edicions, del jurat del Concurs Internacional de Percussió de Luxemburg Desenvolupà també una…
Victor Sjöström
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic suec.
Considerat com un dels més importants realitzadors del seu país, inicià la seva tasca el 1912 dirigint obres tan remarcables com Terje Vigen 1917 Tösen från stormyrtorpet ‘La filla de la torbera’, 1917, Berg-Ejvind och hans Hustru ‘Els proscrits’, 1918, Mästerman ‘Mestre Samuel’, 1920, Körkarlen ‘La carreta fantasma’, 1921, etc, i a Hollywood, on fou cridat, The Scarlet Letter 1926 i sobretot The Wind 1928, entre altres Havent tornat al seu país 1930, es dedicà majorment a la tasca d’actor cinematogràfic i teatral, bé que dirigí encara algunes pellícules Influí d’una manera notable en la…
Mark Rydell
Cinematografia
Director i actor cinematogràfic nord-americà.
Començà la carrera com a actor en sèries de televisió, i en el cinema en Crime in the Streets 1957, de Don Siegel Seguiren una desena de títols com a actor secundari, entre d’altres The Long Goodbye 1973, de Robert Altman, Good Men 2001, de Brian Connors i Hollywood Ending 2002, de Woody Allen El 1967 es donà a conèixer com a director amb el film The Fox , basat en l’obra de DH Lawrence Altres pellícules són The Cowboys 1972, Harry and Walter Go to New York 1976, The Rose 1979, On Golden Pond 1981, per la qual fou nominat a l’Oscar, The River 1984, Intersection 1994, Crime of the Century…
John Gielgud
Cinematografia
Teatre
Director i actor teatral i actor cinematogràfic anglès.
Considerat un dels millors especialistes en papers shakespearians de tots els temps, els interpretà en el teatre i en diverses pellícules com ara Julius Caesar 1953, de JL Mankiewicz Richard III 1955, Prospero's Books 1991, de P Greenaway i Chimes at Midnight 1965, d’O Welles Actuà també en The Secret Agent 1936, d’A Hitchcock Providence 1976, Dyrigent 1981, d’A Wajda Chariots of Fire 1981, Gandhi 1982, de R Attenborough, The Shooting Party 1984, Plenty 1985, Loser Takes All 1990, de J Scott, i The Portrait of a Lady , de J Campion, entre d’altres El 1983 li fou atorgat el títol de sir…
cinema coreà
Cinematografia
Cinema produït a Corea del Sud i a Corea del Nord.
Des del principi dels anys vint fins a la rendició del Japó el 1945 existí una activa indústria cinematogràfica a Corea, però cap de les pellícules que es feren no s’ha pogut conservar íntegrament fins a l’actualitat La primera pellícula coreana fou Uuirijeok gutu ‘La revenja’, 1919, i consistia en un kinodrama en què els actors feien la seva interpretació davant d’un fons sobre el qual es projectava un film Es considera que la pellícula més important de l’etapa muda és Arirang 1926, dirigida, protagonitzada i produïda per Na Un-kyu, un allegat contra l’imperialisme japonès que inspirà una…
Cinema 2019
Cinematografia
La revolució de Netflix The Irishman , de Martin Scorsese, protagonitzada per Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci i Harvey Keitel / Crèdit Netflix La implantació en els darrers anys de Netflix, una plataforma de continguts audiovisuals sota demanda –i també productora–, ha suposat una veritable revolució de dimensions encara inabastables en la manera de consumir cinema Una transformació no mancada de polèmica hi ha festivals, com el de Canes, que es resisteixen a incloure en la seva secció oficial pellícules pensades per a estrenar-se directament en línia, mentre que, a casa nostra, el de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
