Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
Terres rares o rares febres
Geologia
Les anomenades terres rares són un conjunt de 17 elements químics imprescindibles per fabricar tecnologia avançada mòbils, bateries, turbines eòliques o panells solars Tot i el nom, no són tan escassos com sembla, però la seva extracció és complexa i té un impacte ambiental considerable L’article “ Terres rares o rares febres ”, del geòleg David Rabadà i Vives, analitza per què aquests materials són tan valuosos, quins reptes econòmics i geopolítics plantegen i com condicionen la transició energètica Descobreix a Divulcat per què la recerca de sostenibilitat i tecnologia està lligada a…
Fernando Savater
Filosofia
Literatura
Filòsof i escriptor basc en castellà.
És professor de la Universitat del País Basc Influït per Nietzsche, els lliurepensadors i un cert anarquisme, s’ha preocupat sobretot de qüestions ètiques És autor d’assaigs Apóstatas razonables , 1976 La infancia recuperada , 1976 Panfleto contra el Todo , 1978 Criatura del aire , 1979 Invitación a la ética , 1982, premi Anagrama d’assaig La tarea del héroe , 1983 sobre estètica, Ética para Amador , 1991 Sin contemplaciones , 1993, etc, de novelles Caronte aguarda , 1981 El jardín de las dudas , 1994 etc, narracions Episodios pasionales , 1986 i obres teatrals Catón Un republicano contra…
Oläus Christensen Romer
Astronomia
Astrònom danès.
De molt jove treballà en la classificació dels manuscrits de Tycho Brahe El 1672 Picard el portà a París, per a treballar a l’observatori d’aquesta ciutat Collaborà amb Picard, Azout i Huygens Fou també professor de matemàtiques a Dauphin i a Copenhaguen El 1675 determinà la velocitat de la llum a partir de l’observació de les immersions i emersions dels satèllits de Júpiter dins el con de l’ombra del planeta Perfeccionà el micròmetre, inventat feia poc, i li donà gairebé les característiques actuals També construí el primer instrument meridià de passos 1690 i el primer cercle…
estacionari | estacionària
Astronomia
Dit del planeta aparentment parat en la seva òrbita pel fenomen de l’estació dels planetes.
sonda còsmica

Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat explorat amb les…
massís Tamu

Imatge en 3D del sòl submarí on es mostra la mida i forma del Massís Tamu
© NSF / Will Sager
Massís
Volcà submarí inactiu, a l’oceà Pacífic
És situat a la plataforma oceànica de Shatsky, a uns 1500 km de distància de la costa del Japó Té una antiguitat de prop de 145 milions d’anys, i aparentment l’únic període d’activitat fou el del seu sorgiment Amb uns 310000 m 2 , és el volcà més extens de la Terra i també de tots els volcans coneguts del sistema solar supera amb escreix el de Mauna Loa, a Hawaii, i el mont Olimp, al planeta Mart Descobert per un equip de la Universitat de Houston, la seva existència fou anunciada al setembre del 2013 El nom és un acrònim de Texas A&M University, on William Sager, director de l’equip,…
Setmana de mobilització mundial de joves per la crisi climàtica
Comença una setmana de mobilitzacions 20-27 de setembre arreu del món per instar els líders mundials a prendre mesures efectives per combatre la crisi climàtica i mediambiental Organitzades pel moviment Fridays for Future, que té com a cap visible i principal iniciadora l’estudiant sueca Greta Thunberg, és protagonitzat per joves i adolescents A les principals capitals, especialment a Sydney, Berlín i Nova York, centenars de milers de joves surten al carrer per reclamar un planeta que garanteixi el futur de les noves generacions El dia 21, dos dies abans de la Cimera pel Clima de…
Agustí Fancelli i Pardo
Periodisme
Música
Periodista i crític musical.
Llicenciat en periodisme, obtingué un postgrau en musicologia a la Universitat de Bolonya L'any 1986 s'incorporà al diari El País , del qual fou redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona Especialitzat sobretot en música, però també autor de nombrosos articles sobre política cultural, esports, crònica barcelonina i política italiana, l'any 2003 rebé el premi Ciutat de Barcelona de periodisme pel reportatge Barcelona, adónde vas , publicat al suplement El País Semanal del 14 de juliol, una síntesi de diversos reportatges del 2002 El 2004 guanyà el Premi Internacional de…
Mercè Canela i Garayoa
Literatura catalana
Escriptora dedicada a la literatura infantil i juvenil.
Es donà a conèixer amb De qui és el bosc 1976 el mateix any guanyà el premi JM Folch i Torres amb L’escarabat verd 1977 seguiren, entre d’altres, La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí 1980, premi Crítica Serra d’Or 1981, Lluna de tardor 1982, premi de literatura juvenil l’Esparver 1982, El planeta dels set sols 1985, premi Lola Anglada 1984, El rastre de les bombolles 1990, S’ha de ser animal 1991, premi Vaixell de Vapor, Les portes del temps 1995, La casa de les acàcies 1997, Per un plat de macarrons 1997, Els dimarts del senyor F 1998 i Una pintura als llençols 2004 Des del…
,
Èudox de Cnidos
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, metge, astrònom i filòsof grec.
Estudià matemàtiques amb Arquites a Tàrent, medicina amb Filistió Sicília, astronomia a Heliòpolis Egipte i filosofia a l’escola de Plató d’Atenes Féu observacions astronòmiques a Heliòpolis 381 aC, i més tard es dedicà a l’ensenyament a Atenes 365 aC Desenvolupà la teoria planetària de Plató i suposà que cada planeta es mou sobre una esfera, totes concèntriques, amb una Terra esfèrica al centre Establí un mapa d’estels i dividí l’esfera celeste en graus de longitud i latitud Establí la durada de l’any en 365 dies i 6 hores, i creà un mètode per a mesurar àrees…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina