Resultats de la cerca

Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a  El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies  1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la Renaixença a Manlleu…

Es tenen molt poques notícies de la seva vida Sembla que pertanyia a l’aristocràcia i que, en arribar al poder la classe burgesa, es dedicà a escriure un llibre d’elegies, adreçades al seu amic Cirnus, al qual volia inculcar els principis i l’ideal aristocràtics contra la nova classe que havia assolit el poder Se li ha atribuït un recull de poemes —dividit en dos llibres i format per mil quatre-cents versos—, que palesen un fort ressentiment i que recorden els versos de Soló, Mimnerm i Tirteu ja que, en ocasions, són recollits literalment Això ha fet pensar que l’obra de Teognis era, en…

Vida i obra El 1720 era prevere a Barcelona, entre el 1740 i el 1744 era a Roma, al servei del cardenal Colonna, i el 1744 era canonge a Barcelona Pertangué a l’acadèmia literària La Conformitat Versificador hàbil, deixà inèdits dos llargs poemes narratius El Poema anafòric , de caràcter festiu, consta de dotze «saraus», un per a cadascun dels celebrats en un palau del carrer de Montcada de Barcelona per les festes de Carnestoltes del 1720 cada sarau és descrit amb mètrica diversa, en funció de les intencions del poeta, fet que dota la composició d’una gran agilitat L’encapçala…

Filla de l’editor Josep Janés Estudià a la Universitat de Barcelona, es llicencià en Filosofia i Lletres a la de Pamplona i feu estudis de Literatura Comparada a la Sorbona París Ha conreat diferents gèneres literaris, però s’ha consolidat sobretot com a poeta, on destaca pel tractament de la temàtica amorosa i per fórmules de superació del realisme Entre els seus llibres de poesia més significatius hi ha Las estrellas vencidas 1964, Límite humano 1973, Vivir 1983, Creciente fértil 1989 i Arcángel de sombra 2000 Ha publicat també diferents novelles entre les quals Los caballos…

Aconseguí el primer èxit amb el volum Így írtok ti ‘Així escriviu vosaltres’, 1912, on parodià l’estil dels seus contemporanis Amb el recull de contes Krisztus és Barabbás ‘Crist i Barrabàs’, 1918 s’oposà a la destrucció insensata de la guerra En les novelles fantàstiques d’inspiració swiftiana Utazás Faremidóba ‘Viatge a Faremido’, 1916 i Capillária 1921 tractà de resoldre la contradicció entre raó i realitat Com a poeta s’afirmà els anys trenta, amb poemes de caire intellectual, dels quals destaquen els reunits en el volum Üzenet a palackban ‘Missatge dins l’ampolla’, 1938 Cal…

Ha desplegat una activitat notable com a poeta i com a promotor d’iniciatives de suport al món de la poesia Es donà a conèixer amb el poemari Guants de macam amb un dibuix 1985, premi Vila d’Alaquàs 1983 després ha publicat Carmí vora els llavis 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1985, Dalila 1987, La terra interior 1989, Imitació de la soledat 1990, premi Roís de Corella 1989 i L’home no confia en la ciutat 1996 És director de la collecció “Poesia-Edicions de la Guerra”, ha traduït autors portuguesos, i és coautor, juntament amb Jordi Garcia Vilar, de l’obra teatral La llegenda…

Contribuí al desenvolupament de la vida literària a Edimburg i fundà l’Easy Club 1724 Poeta satíric i humorístic, la seva obra cabdal és, això no obstant, el drama pastoral The Gentle Shepherd 1725 La publicació de The Ever Green 1724, antologia recollida per GBannatyne, marcà nous camins a la poesia escocesa del s XVIII i fou fruit d’una actitud patrioticoliterària que consolidà amb la publicació de The Tea-Table Miscellany 1724-37, recull de balades i cançons d’autors anteriors i contemporanis

Utilitzà el pseudònim de Carl Felix Tandem Rector protestant d’una parròquia pagesa als Grisons, fou mestre a Rússia i a Finlàndia i més tard periodista Poeta èpic de tipus místic, és autor d’obres en prosa rimada, com Prometheus und Epimetheus 1881, Olympischer Frühling ‘Primavera olímpica’, 1900-06, etc, de narracions i d’assaigs, i se situa tant prop del naturalisme com del neoromanticisme Influït per Schopenhauer i Nietzsche, ofereix una visió heroica i pessimista de la vida Fou premi Nobel de literatura 1919

Havent començat a publicar poemes des del 1880, el seu Himno de los bosques 1891, Poemas rústicos 1902 i Idilio salvaje 1905 el consolidaren com a poeta de talla dins una línia parallela al Modernisme mexicà El paisatge i la gent de la terra són els temes tant dels seus contes i novelles curtes com de la dramatúrgia, molt influïda per JEchegaray

Entre les seves obres històriques sobresurt la Crònica do muito alto D João III 1613 com a poeta, és autor de Primeiro cerco de Diu 1589, poema èpic concebut dins la tradició del gènere marcada per l’obra de Camões