Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Francesc de Paula Ruet i Roset
Cristianisme
Pastor protestant.
Fill de militar, deixà la carrera de lleis per l’estudi del cant, a Torí, on el 1852 fou convertit al protestantisme per l’excapellà Luigi Desanctis, i s’uní a l’església valdesa El 1855, després d’una certa preparació teològica, tornà a Barcelona, on inicià el proselitisme Els repetits conflictes amb el bisbe de Barcelona li valgueren tres empresonaments Condemnat a exili perpetu, s’establí a Gibraltar, on fou ordenat de pastor de l’Església Lliure d’Escòcia Des d’allí, gràcies a un nou convertit, Manuel Matamoros, pogué mantenir contacte amb el grup de Barcelona, més o menys dirigit pel…
Ènnec de Vallterra
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fill d’una família noble, fou bisbe de Girona 1362-69 És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi El 1370 fou traslladat a Sogorb Era canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi fins el 1387 Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l’ampliació dels límits de Sogorb i féu reformar les catedrals de Sogorb i d’…
Teodora
Història
Emperadriu d’Orient.
Muller de l’emperador Teòfil , a la mort d’aquest exercí la regència de l’imperi 842-856 en nom del seu fill Miquel III Contra la darrera voluntat del seu marit, iconoclasta, afavorí obertament l’ortodòxia perseguí els paulicians i convocà un sínode, pel març del 843, que restablí el culte de les icones amb una festa solemne que, amb el nom de Festa de l’Ortodòxia, s’ha perpetuat, el primer diumenge de quaresma, en el ritu bizantí Durant el seu govern, l’islam prengué Sicília a Bizanci, però Teodora pogué establir la pau amb els búlgars El seu germà Bardas, amb el…
Agesilau
Història
Rei d’Esparta (398-358), fill d’Arquidam.
Succeí el seu germà Agis II amb l’ajuda de Lisandre Féu una expedició guerrera a l’Àsia Menor 396-395 contra els perses, en la qual morí el sàtrapa Tisafernes En esclatar la guerra de Corint 395-387, entre una coalició d’Atenes, Corint, Tebes i Argos d’una banda, i Esparta de l’altra, hagué de tornar al seu país Després d’una sèrie de victòries dels espartants, intervingué com a àrbitre en la lluita el rei persa Artaxerxes II, i fou signada la pau del Rei o d’Antalcides el 386, que assegurà alguns anys d’hegemonia d’Esparta Posteriorment no pogué dominar Tebes, la qual es revoltà Féu una…
Ramon Descatllar
Cristianisme
Bisbe d’Elna i de Girona.
Fill de Ponç Descatllar i de Móra Monjo i abat de Ripoll 1383-1408, designat per Urbà VI 1383-84, no es pogué possessionar de l’abadia fins a la mort de Pere III 1387, que, el 1386, l’havia lliurada a Pere Batet Durant el seu abadiat hom acabà de construir el claustre de Ripoll Es passà al partit de Benet XIII, el qual, a la mort del cardenal Jaume d’Aragó 1396, el nomenà administrador perpetu de Montserrat Promogut 1408 a la seu episcopal d’Elna, el mateix any fou traslladat a la de Girona Tanmateix, no residí a les seves diòcesis, sinó que el papa el retingué…
Ari
Cristianisme
Prevere d’Alexandria, iniciador de l’arianisme.
Deixeble de Llucià d’Antioquia i adherit a l’heretgia dels melecians fou, amb tot, ordenat el 313 i adscrit a l’església de Baucalis Excellí com a predicador i asceta D’ençà del 315 començà a propagar la seva doctrina sobre la Trinitat amb homilies, cançons populars i el tractat Tháleia Cridat a sínode pel seu bisbe Alexandre, fou excomunicat el 318 i s’exilià a Palestina i a Nicomèdia, on feu amistat amb Eusebi, el seu futur valedor a la cort de Constantí Condemnada la seva doctrina pel concili de Nicea 325, presidit per Osi de Còrdova, fou exiliat a l’Illíric, d’on pogué retornar el 334, i…
Josep Jufré Pou

Josep Jufré Pou
Laurent Petit
Ciclisme
Ciclista de carretera.
El 1996 debutà com a professional amb l’equip Santa Clara Posteriorment competí pels equips portuguesos Recer Boavista 1999-2000, amb el qual guanyà el Gran Premi Marinha Grande 2000, i Carvalhelhos 2001-02, amb el qual s’imposà en la Volta als Ports 2002 Debutà a la Vuelta a Espanya amb el Relax-Fuenlabrada 2003-05, fitxà pel Davitamon-Lotto 2006-07, equip amb què participà en el Giro d’Itàlia i guanyà la cronometrada per equips de la Setmana Coppi i Bartali 2007, i passà al Saunier Duval 2008-09 El 2008 participà en el Tour de França, que no pogué finalitzar per l’abandonament de l’equip a…
República Cisalpina
Geografia històrica
Estat creat per Bonaparte, a partir del 29 de juny de 1797, amb territoris alliberats del jou austríac República Transpadana) o separats de la República de Venècia.
Amb l’addició de la república Cispadana i altres annexions, el nou estat, dividit en departaments, i amb capital a Milà, comprenia més de dos milions i mig d’habitants, i ocupava la major part de les regions actuals de Llombardia i Emília-Romanya excepte Parma i la franja occidental de Venècia Era regit per una constitució que imitava la francesa del 1795, amb un poder executiu collegiat de 5 membres directors i un de legislatiu bicameral Contra dificultats interiors politicosocials i l’atac exterior austríac, pogué subsistir gràcies a les victòries napoleòniques, i recuperà la seva sobirania…
Pius VII
Cristianisme
Nom que adoptà Gregorio Luigi Barnaba Chiaramonti en esdevenir papa (1800-23).
Bisbe de Tívoli 1782 i d’Imola 1785 i cardenal 1786, fou elegit papa a Venècia gràcies en part als esforços del cardenal Antoni Despuig Acollí els desigs de Napoleó de signar un concordat 1801, de coronar-lo emperador 1804, però no, per contra, de prendre part en el blocatge antibritànic, actitud que provocà l’ocupació dels Estats Pontificis 1808, la supressió del poder temporal papal maig del 1808 i el propi exili a Savona i a Fontainebleau 1808-14, on l’emperador pogué arrencar-li un concordat que legalitzava el gallicanisme Recuperada la llibertat i els Estats Pontificis en el congrés de…
Nerva
Història
Emperador romà (96-98 dC).
Membre de l’aristocràcia senatorial, fou cònsol el 71 i el 90 dC Ja septuagenari, succeí Domicià i intentà de substituir el govern militar i dictatorial per un principat aristocràtic, per tal de restablir un cert equilibri polític Però no pogué evitar el pacte i el compromís amb l’element militar, afecte a la memòria de Domicià Aconseguí, malgrat aquests compromisos, de consolidar la seva posició i de deixar al seu hereu Trajà una bona situació política Alleugerí les condicions de vida de les classes menys afavorides per mitjà de reduccions fiscals i de distribucions d’aliments També mirà d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina