Resultats de la cerca

Vida i obra Doctorat en lletres a Roma 1935, exercí activament la docència del 1937 al 1975 Contribuí activament al retrobament entre Catalunya i l’Alguer premiat a pràcticament tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, s’especialitzà en estudis de cultura popular i conreà la història de l’Alguer i la poesia fou professor de gramàtica catalana a la facultat de Sàsser Publicà Alghero e la Catalogna 1962, Pervivència de la llengua catalana oficial a l’Alguer 1964, Sardegna 1964, Sardegna nostra 1970, Poesia d’Alguer 1970, Guida di Alghero 1971, i edità la Gramàtica…

Feu estudis d’enginyeria industrial i agronomia a Barcelona, i, a vint anys, anà a l’Argentina, on fou cofundador de L’Aureneta 1870 En retornà el 1880 i fundà a Valls La Pàtria Catalana  1880 i La Veu de la Comarca  1885 Establert a Barcelona el 1886, fou directiu de banca  Publicà nombrosos reculls poètics, amb predomini de romanços i romancets històrics, llegendaris i de costums Moneda de fadrí recollida en lo Camp de Tarragona , 1892, que inclou notes lèxiques i de costums populars Breus consells , 1905, quartetes sentencioses, premiat a Caldes de Montbui, i Poesies , a…

El ama , premiat als jocs florals de Salamanca 1901, li féu assolir una gran popularitat Fou mestre d’escola, i més tard es dedicà al conreu de la terra i a l’activitat poètica La seva obra copsava la vida, els tipus humans i el paisatge del món rural El seu primer llibre, Extremeñas 1902, en dialecte extremeny, fou editat amb un pròleg de Joan Maragall, que s’arriscava a considerar Gabriel y Galán un dels presumptes clàssics espanyols del s XX La resta de la seva obra, en castellà Castellanas , 1902 Nuevas castellanas , 1905 Religiosas , 1906, mostra reflexos de Núñez de Arce i…

Es formà a Buenos Aires, al Cercle de Sant Lluc de Barcelona i al FAD Fou amic i company de Joan Sandalines i Sebastià Gasch Des del 1928 exposà a Barcelona i, a la postguerra, també a Mallorca Fou premiat al concurs dels Jocs Mediterranis 1955 Contra l’academicisme avantguardista i l’art per l’art, pintà temes de treball, miserables, prostitutes, immigrats, i ha estat considerat com el millor representant del realisme social a Catalunya En la seva producció cal distingir tres etapes fins el 1938, relacionada amb el cubisme La Fresnaye i Léger, la del 1939 al 1958, més propera a…

Arran de l’èxit que assoliren els seus programes històrics a la televisió italiana, el 1968 accedí a la realització cinematogràfica amb el film Galileo , que obtingué un considerable ressò A l’èxit posterior d’ Il portiere di notte 1974 succeïren Al di là del bene e del male 1977 —entorn de Nietzsche—, La pelle 1981 —basat en la novella homònima de Curzio Malaparte—, Interno berlinese 1985 i Francesco 1988, biografia de sant Francesc d’Assís que el 2014 tornà a rodar en un telefilm de més de 3 hores de durada Posteriorment dirigí el drama psicològic  Dove siete Io sono qui 1993 i Ripley’s…

Llicenciat en filologia catalana, és professor de valencià de batxillerat i collabora, així mateix, en publicacions periòdiques El gruix de la seva obra són reculls poètics La fi de l’hemicicle 1988, El subratllat és meu 1988, Sobre l’hamada 1989, premi Vicent Andrés Estellés de poesia, Buirac d’amor 1998, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia 1999, Elogi de la llibertat 2001, De l’ànima 2006, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia i Nadir 2010, premiat als Jocs Florals de Barcelona És també autor de la novella El temps passarà 1993 i de l’assaig Sobreviure…

Després d’estudiar a les universitats de Berkeley EUA i Edimburg Gran Bretanya, on es graduà, el 1982 retornà a Barcelona, i s’incorporà a l’estudi MBM dirigit per Oriol Bohigas i Guardiola , Josep Maria Martorell i Codina i David-John Mackay Goodchild El 1985, amb Maria Jover fundà el primer despatx de paisatgisme de Catalunya, i hi introduí aquesta disciplina i realitzà els primers projectes, entre els quals els jardins de la plaça de les Glòries, els de les illes de la Vila Olímpica de Barcelona , el roserar del parc de Cervantes a Barcelona, i el jardí privat de l’arquitecte…

Diplomat a Praga, el 1981 obtingué el Lleó d’Or a Venècia per Do you Remember Dolly Bell i els èxits continuaren el 1985 a Canes, on fou premiat amb la Palma d’Or per When Father was Away on Business , i el 1989 al mateix festival, ja que fou declarat el millor director per The Time of the Gypsies Posteriorment rodà Arizona Dream 1992 Des dels anys noranta gran part de la seva filmografia s’ha centrat en la recreació de l’antiga Iugoslàvia fins a les guerres civils i els conflictes que n'acompanyaren el desmembrament Cal esmentar-ne Underground 1995, Palma d’Or a Canes, Crna…

Doctor en història, de jove estigué vinculat al règim franquista, del qual s’anà distanciant El 1949 estrenà el drama Portes obertes , premiat per la Diputació de les Balears Molt vinculat a la companyia Artis , que estrenà part de les seves obres, conreà una comèdia popular que tractà de temes de la vida quotidiana des d’una comicitat caricaturesca, així com la vida de l’aristocràcia mallorquina enfront de la societat contemporània Estrenà nombroses obres Es sogre de madò Rosa 1950, Orgull de casta 1950,  Més vell que es pastar 1952, Can Miraprim 1953, les peces breus Mal llamp…

Format a Llotja amb Fèlix Mestres i Ramon Calsina Amb el pseudònim de Lollam publicà dibuixos humorístics a “En Patufet”, “Virolet” i “l’Esquitx” Fou premiat com a pintor a l’Exposició de Primavera del 1936, i guanyà el premi Nonell el 1939 Considerat com una de les millors promeses de la jove pintura catalana, després de la guerra civil aconseguí diversos premis i medalles, fins que, a partir del 1951, deixà de participar en concursos i exposicions oficials Residí a Itàlia i al Brasil La seva pintura, molt interessant i fresca al començament, resulta estàtica, opaca i trista en…